La percepció pública dels astrònoms
L’astronomia està molt ben considerada com a ciència. Poques persones poden resistir a meravellar-se davant d’una bona imatge astronòmica. Aquest any no pare de fer activitats a escoles i a l’Aula d’Astronomia. Tanmateix no podem dir el mateix de la consideració que es té dels autors d’aquesta ciència, els astrònoms i del seu paper en la societat actual. Ho parlavem l’altre dia els companys del departament comentant l’article que acaba d’eixir: Public Perception of Astronomers: Revered, Reviled and Ridiculed (pdf) escrit per un astrònom de la European Southern Observatory (ESO) a Xile.
Que pensa de nosaltres la societat? Som útils, estranys o despistats? De tot açò volia parlar-vos un poc….
Segueix…
Ara bé, quan els astrònoms perderen el seu paper pràctic i passaren a cultivar una ciència pura, van deixar de ser mantingut per l’estat i buscaren aixopluc en institucions acadèmiques o als nous observatoris. De fet els Observatoris Nacionals, com el primer creat per la monarquia danesa, o el Royal Observatory a Greenwich, continuaven el seu treball pràctic d’ajuda a la navegació marítima.
Els astrònoms han hagut de viure a partir dels impostos de la població i per això és molt important que es conega quina és la valoració d’aquesta feina. Si la valoració no és alta pot ocorrer que en temps de crisi econòmica, com l’actual, els governants poden tindre la tentació de tallar-li els fons per sobreviure.
Els mitjans de comunicació de masses actuals, sobre tot el cinema i la televisió, influeixen moltíssim sobre la població i poden, i de fet ho fan, crear estereotips d’astrònoms, com a homes grans, despistats, i sense cap presència femenina. Fals totalment si hom es passeja per qualsevol centre d’astrofísica del món. La visió més típica és imaginar un astrònom sempre enganxat l’ull a un telescopi tractant de descobrir nous objectes celestes.
L’article defineix tres tipus de visions sobre els astrònoms: el reverenciat, el vilipendiat i el ridiculitzat. Anem a posar alguns exemples de cadascun d’ells.
L’astrònom reverenciat
En alguns moments i llocs l’astrònom ha estat reverenciat. Per exemple, una enquesta realitzada l’any 2005 pel New York Times tractava d’identificar les més prestigioses ocupacions dels Estats Units. Els metges i els advocats estaven en els primers llocs però físics i astrònoms estaven en el cinqué. També l’any 2000 la revista Time nomenà Albert Einstein com a “Personatge de la Centúria” per davant de polítics, artistes i militars.
També cal destacar el grapat d’astrònoms que s’han dedicat a la divulgació de l’astronomia i que han gaudit d’una gran popularitat. Carl Sagan, i la seua sèrie mítica Cosmos és un exemple molt recent així com Hawking, en l’actualitat. Fa cent anys l’astrònom afeccionat francés i gran divulgador Camille Flammarion era rebut a València amb un gran dinar per a 70 persones al Jardí Botànic de la Universitat de València quan vingué a observar l’eclipsi d’Elx de 1900. En passar en tren per Villena una pancarta deia: Reconnaissance à celui qui nous a fait connaitre l’Univers et à élevé nos âmes dans la philosophie de l’infini.
L’astrònom ha estat de vegades rebutjat, desacreditat i no cregut. Hi ha nombrosos exemples on es pot veure això. El cas més conegut va ser el retorn del cometa Halley el 1910. Les noves tècniques espectròscopiques van descobrir que la seua cua posseïa cianogen, un gas altament tòxic que pot provocar la mort en pocs minuts. El fet que la Terra travessés la cua durant la seua revolució al voltant del Sol va causar pànic a la població en general. Els astrònoms, entre ells el nostre Josep Comàs i Solà, no paraven de dir que la densitat del gas era tan baixa que no hi hauria cap perill. Però els mitjans de comunicació, com per exemple el New York Times del 24 d’abril de 1910, en l’article Astronomers Suspected, insinuava que els astrònoms amagaven alguna cosa….
Tanmateix la desacreditació més gran ha vingut per la degradació de Plutó com a planeta, sobretot als Estats Units. Els nord-americans encara no han paït haver perdut Plutó de la llista dels seus grans descobriments i en culpen el conjunt dels astrònoms…
L’astrònom ridiculitzat
L’últim pas per a acabar amb el paper de l’astrònom (o de qualsevol professió) és ridiculitzar-lo. Normalment en la cultura popular se’l tracta de ser poc atractiu i socialment inadaptat.
Això ja ve de lluny, com reflexa l’article. Una fàbula d’Esop ja descriu un astrònom/astròleg que cau dins d’un forat quan estava mirant el cel. Un que passava li diu: “Mentre estaves mirant que hi ha al cel, no has vist que hi ha a la terra“.
En els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift es ridiculitzen els astrònoms que apareixen a l’illa flotant de Laputa. Sempre estan mirant el cel obsessionats sobre possibles canvis.
En les primeres pel·lícules de Georges Mèliés com La Lune à un mètre o Le Voyage dans la Lune, els astrònoms són vells i amb llargues barbes.
Tanmateix en algunes poques pel·lícules modernes els astrònoms i algunes astrònomes eixen ben parades. Són destacades Contact (1997) amb Jodie Foster com a astrònoma o el remake de 2008 The Day the Earth Stood Still (Ultimatum a la Tierra).
I és que és dificil fer canviar la idea que un astrònom és únicament una persona que mira per un telescopi. Conec moltíssim astrònoms que no han mirat mai per un aparell d’aquests. Com deia W.W. Campbell, director de l’Observatory Lick, l’any 1908: “L’opinió general és que les feines d’un astrònom consisteixen en seure tota la nit amb el seu ull apegat a l’extrem d’un telescopi, escombrant els cels, per a descobrir nous cossos, cometes, planetes, llunes i noves estrelles, i que aquesta és el propòsit d’aquest ciència. Aquesta visió és ben lluny de ser certa.”
I que s’ha de fer per millorar la percepció social dels astrònoms? Fer més divulgació, més jornades de portes obertes a les nostres institucions i aprofitar les noves tecnologies (blocs, twitter, facebook) per arribar el més lluny possible, com modestament pretén fer aquest bloc.