Pols d'estels

Acabe de llegir la novel·la Era foraster, i em vau acollir de l’escriptora valenciana, Lourdes Boïgues, i publicat per Lletra Impresa. Una història coral que discorre en el Monestir de Valldigna l’any 1396, només un centenar d’anys després de la fundació. La descripció de la societat valldignenca d’aleshores, amb cristians i musulmans compartint territori encara que cadascú en els seus pobles o alqueries, tots sota el poder del poderós abat Rull, un veritable senyor feudal. El gust pels detalls, des dels menjars de cada grup humà, la seua vestimenta, el seus pensaments, etc. fa la novel·la de Lourdes realment notable.  Interessant per entreveure com es vivia al segle XIV a uns dels senyorius més importants del Regne de València. L’aventura del protagonista, el jove fra Nicolau, ja és ficció.

Deixe la ressenya de la Veu dels llibres.

—————————————————

Era foraster, i em vau acollir, amb aquest versicle de sant Mateu que anuncia el moment de trànsit entre el món present i el món futur, l’escriptora valenciana, Lourdes Boïgues, dona títol a una magnífica novel·la coral.

Ens transporta a la Valldigna de finals del segle XIV, a través d’un mosaic de personatges de diferents estaments, edats i càrrecs.

Coneguda principalment per la seua obra infantil i juvenil, Boïgues també ha demostrat la seua bona ploma en la narrativa per a adults amb Fills de la fam (Edicions del Sud, 2017) i Dibuixa’m el cos (Edicions del Sud, 2022). Ara, amb aquesta nova obra, Era foraster, i em vau acollir, ens transporta a la Valldigna de finals del segle XIV, a través d’un mosaic de personatges de diferents estaments, edats i càrrecs.

Els personatges són profunds i complexos, molts dels quals es veuen moguts per interessos personals com són el poder, els diners o la recerca de llibertat. I, tot i que al principi hem dit que és una novel·la coral, per la gran quantitat de personatges que la conformem, un hi destaca per damunt de la resta: el jove fra Nicolau, un monjo cistercenc recentment nomenat membre de ple dret de l’orde i que guarda un secret d’origen desconegut per ell mateix.

És una novel·la coral, per la gran quantitat de personatges que la conformem, un hi destaca per damunt de la resta: el jove fra Nicolau, un monjo cistercenc recentment nomenat membre de ple dret de l’orde i que guarda un secret.

No obstant això, aquest no és l’únic misteri, ja que prompte la Vall i els pobles que l’envolten es veuen atrapats en una sèrie d’esdeveniments inquietants que fan trontollar la pau aparent de la regió. És impossible no deixar-se dur per la història, no només pels conflictes dels personatges, sinó també per la riquesa descriptiva amb què l’autora recrea  el paisatge, la roba, les viandes i els costums de l’època que ens situen en un escenari històric, ric i carregat de tensions socials i religioses. La convivència entre cristians i sarraïns es torna cada cop més tensa. Els vassalls estan farts de la càrrega dels impostos opressius.

La fam és una companya diària, la supervivència, en moltes ocasions, esdevé inassolible i, a tot açò, s’hi afegeixen els crims que sacsegen la comunitat religiosa, dins i fora dels murs del monestir, i que intensifiquen el sentiment d’angoixa i  perill que plana sobre tota la narració.

La Vall i els pobles que l’envolten es veuen atrapats en una sèrie d’esdeveniments inquietants que fan trontollar la pau aparent de la regió.

A mesura que la trama avança, fra Nicolau descobreix que la situació és encara més complexa del que semblava. La profanació de l’església de Santa Maria de Valldigna i els diferents successos inesperats fan que diferents investigadors acudisquen a la recerca de la veritat, que pot estar relacionada amb secrets personals profunds dins la comunitat. Els misteris, però, no es limiten a confabulacions polítiques o religioses,  les històries d’amor també habiten en el cor dels personatges, tot i que amagades pels prejudicis i les normes no escrites de convivència.

Boïgues combina hàbilment la intriga amb la recreació històrica detallada, tot i que l’autora adverteix que “Aquest llibre no és un assaig històric ni arqueològic, sinó una novel·la de ficció”. Aquest rerefons històric proporciona un marc perfecte per a una trama plena de misteris, conxorxes i perills.

La riquesa descriptiva amb què l’autora recrea el paisatge, la roba, les viandes i els costums de l’època que ens situen en un escenari històric, ric i carregat de tensions socials i religioses.

L’obra teixeix una trama captivadora, on el pes de la història es fon amb elements de misteri i intriga. L’autora crea un relat que és un reflex de les tensions socials de l’època alhora que explora les lluites personals dels personatges.

Un altre element a destacar és l’amor pel territori que es traspua en cada pàgina del llibre fent d‘Era foraster, i em vau acollir un homenatge a les terres de la Valldigna, que  esdevenen un personatge més, amb les seues pròpies ombres i secrets.

És aquesta una finestra fascinant a una època convulsa de la nostra història, on la fe, el poder i la identitat es posen a prova enmig d’una tempesta de conspiracions i perills. Una lectura imprescindible per als amants de la ficció històrica i els thrillers.

De ‘Era foraster, i em vau acollir’, de Lourdes Boïgues, la Veu dels llibres. Creative Commons.

La Casa de la Cultura de Tavernes va ser el marc on es presentà anit el llibre “Arrelats, families valencianes amb historia”, de Juli Capilla, un volum que recull les vivències de persones que des fa generacions viuen al País València i que s’han mantingut fidel a la terra i a la llengua. El fet que una d’aquestes famílies retratades siga els Mifsud, d’origen maltés, el fa especialment extraordinari i d’interés per al poble de Tavernes, on aquest cognom és corrent i hi ha famílies que encara són coneguts com “els Maltesos”.

La presentació va reunir 40 persones, entre els quals hi havia els regidors de Compromís, José Enrique Cuñat, i Encar Mifsud, que a més d’obrir l’acte com a regidora de Cultura, ha participat en la taula de presentació com a representant de la saga Mifsud, junt a la restauradora d’art i professora Aurora Rubio Mifsud i el propi autor Juli Capilla.

Encar Mifsud, en un parlament emotiu i amb referències familiars, va recordar com fa anys els Mifsuds del poble viatjaren fa anys a l’illa de Malta a retrobar les seues arrels, però que havia recomanat a l’autor que parlara amb Aurora que ha treballat intensament el tema.

Juli Capilla explicava com el llibre naix de la voluntat d’Edicions Sidilla, que ja havia publicat un “Arrelats” sobre famílies catalanes. Cal remarcar la importància allí de la figura de l’hereu, molt present i com l’herència de les terres no es divideix de manera que la família perviu durant moltes generacions. L’editorial volia publicar un llibre semblant amb famílies valencianes i li ho va proposar a Juli Capilla. Tanmateix la consulta amb historiadors medievalistes com Ferran Garcia-Oliver li feren veure que eixe camí era inviable, perquè no hi ha famílies valencianes tan antigues que hagen conservat llur patrimoni. El llibre d’Enric Guinot “Els fundadors del Regne de Valencia” li va obrir els ulls sobre el camí a emprar.

Remarcava l’autor que els valencians som fruit d’una conquesta i de diverses onades de repoblació que van durar segles. Així se sap que un 75% dels que vingueren eren catalans, però també hi arribaren aragonesos, genovesos, occitans, maltesos, navarresos i darrerament castellans i andalusos. Destacà la capacitat d’integració en el nou regne valencià de tots aquests que tenien una llengua i cultura diferent als nostres costums i acabaren parlant valencià.

El cas més sorprenent és la repoblació de l’illa de Tabarca enfront d’Alacant en el segle XVIII. Fins llavors havia estat deshabitada i era un niu de pirates fins que Carles III pagà el rescat de 100 genovesos presoners confinats a l’illa de Tabarca font a Tunísia. En ser repoblada pel genovesos l’illa, fins llavors anomenada Illa Plana, canvià el nom per Nova Tabarca, en record del seu captiveri. I amb el cap dels anys canviaren el ligur genovés per la llengua de la costa, el valencià del Baix Vinalopó, de Santa Pola i Elx. El mateix passà a la Safor amb els genovesos i mallorquins que vingueren després de l’expulsió dels moriscos el 1609. Ràpidament s’adaptaren a la nova situació.

Capilla va destacar la concentració de cognoms en moltes poblacions, en el cas de Tavernes, els Grau, Magraner o Mifsud, per exemple. Però és molt curiós, i també s’explica al llibre, el cas de Quatretonda on el cognom més comú és Benavent.

L’autor comentà que no volia fer un llibre de famílies riques perquè aquestes han abandonat la terra i la llengua, sinó que li interessava la gent que ha mantingut un amor a la terra, una fidelitat a la llengua, que estan arrelats i que han demostrat una capacitat de treball immensa i d’adaptació al medi. Finalment agraí a Aurora Rubio Mifsud que li facilitara la documentació que necessitava per a la part de Tavernes. Sense ella aquesta part del llibre no hauria estat possible.

Aurora Rubio Mifsud agraïa Capilla l’interés per endinsar-se en la història dels Mifsud de Tavernes i com l’interès per estudiar el seu origen naix en el llunyà encontre de commemoració del Vé Centenari de Carles V que reuní els estudiosos dels regnes hispànics, entre els quals estava Malta. Després vingueren més trobades fins que una delegació dels Mifsud vallers va visitar l’illa.

També explicà el llarg i difícil treball de recollida d’informació per completar l’arbre genealògic dels Mifsud de Tavernes mentre assenyalava un gran mural on apareixien tots els avantpassats retrobats en els arxius. Un pas molt important el va donar quan Josep Escrivà, l’anterior rector de Sant Pere, li obrí les portes de l’arxiu parroquial. I allí va començar a trobar informació dels casaments dels primers Mifsud del poble: Lorenzo Mifsud es casa amb Rita Sala el 7 d’abril de 1800. I durant els anys següents ha anant completant l’arbre dels avantpassats fins el principi del segle XX. Ara, com deia, només cal que tots els Mifsud completen amb el noms dels familiars tot el que saben de les branques que falten.

I es preguntava si tots els Mifsud vallers són família, que responia que sembla que sí, ja que tots provenen d’un únic avantpassat: Lorenzo Mifsud. També va assenyalar que de primer cognom només hi ha 121 Mifsud a l’estat espanyol, principalment al País Valencià. A nivell mundial n’hi ha uns 13.000 escampats majoritàriament a Europa, Nord-Amèrica i Austràlia.

Publicat primerament a la Cotorra de la Vall el 13 de gener 2024.