ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NO VOLIEM SER DINAMARCA?

El President del Parlament del 2008, Ernest Benach ens diu que el context del 2008 no es el mateix que ara com excusa. Realment trist voler justificar el que no es pot justificar de cap manera en un Estat modern, ètic i democràtic.

Aquesta mesa on eren representats PSC, ICV, CIU i PP apart d’Esquerra va aprovar aquesta norma esperpèntica on una vintena de funcionaris mitjançant una llicència per edat, es podien jubilar als 60 anys, si feia 15 anys que eren treballadors i seguir cobrant quantitats entre 56000 i 140000 euros anuals dels diners públics, 1,7 milions a l’any de la ciutadania per seguir enriquint les butxaques d’aquesta classe privilegiada. Un espoli en tota regla que se suma a molts que ja coneixem encara que siguin legals, però no son ètics. En Benach es el mateix que pensava gastar una fortuna en equipament pel seu cotxe oficial i que davant el rebombori va haver de fer marxa enrere.

Una classe política desvergonyida, que juga amb els diners de tots per treure el màxim rendiment d’un sistema corrupte i fet a mida no per servir a la ciutadania, sinó per servir-se de la mateixa. Aquest intent de justificar pel context del 2008 es un insult a la societat. El 2008 hi havia una gran crisi i per tant no seria de rebut aquesta mesura opaca. Apart cal veure que aquest no es el tema, no parlem de la legalitat de la mesura, parlem de l’ètica i aquesta no pot permetre de cap manera aquestes mesures que desvirtuen la funció dels nostres representants. Hem vist com ara cap partit en tenia constància, un altra mentida compulsiva. La representant del PSC dient que ells no hi eren a la Mesa, quan era època de tripartit i estaven perfectament representats, la gent de CIU igualment i la gent d’Esquerra evidentment ningú es pot creure que no en sabessin res quan Benach era el President del Parlament i formaven part del Govern, realment ens prenen per imbècils.

Una nova estafa en tota regla que dona idea la incomoditat que generava aquells independents fora de control dels partits que van portar Junts pel Sí i que representaven un perill per aquest col·lectiu viciat i corrupte. Un sistema on els aparells de partit prenen el control absolut amb les seves llistes tancades i on la ciutadania nomes te dret a votar cada 4 anys, creant hooligans de cada partit per anar seguint aquesta forma de vida pels segles dels segles.

El més indignant es aquest mirall que sempre esmenten amb Catalunya com la Dinamarca del Sud, quan hem vist exemples clars del control total del diner públic en aquests Estats i la responsabilitat que assumeixen els seus representants que hem vist presentar dimissions per afers que aquí serien una anècdota.

Sort, que voliem ser Dinamarca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.