EL FEIXISME AMB MOLTES CARES
La delegada del Govern Teresa Cunillera com ja sabem ha abandonat el seu càrrec amb una substitució ja nomenada en la persona de Maria Eugenia Gay que no canvia res en el tarannà antidemocràtic d’aquests càrrecs. De totes maneres hi ha algunes perles que Cunillera ens ha deixat al marxar.
Ens argumenta que la La Via Laietana no és cap museu de la tortura i que aquesta prefectura policial ha de seguir al mateix lloc ja que aquesta policia no es aquella i la comissaria es en aquest lloc. Moltes víctimes han denunciat les tortures i horrors que allà es van dur a terme sistematicament qualificant el lloc com a tòxic. Diu que el 2018 els Governs de la Generalitat i d’Espanya estaven d’esquena i ara es donen la cara, posant l’Estatut i el nou finançament com a base per resoldre el conflicte.
Res ha canviat des de la sortida de Millo i l’entrada de Cunillera. Parlar així de la Comissaria de Via Laietana, deixant sense importància que representa un centre de tortura i mort del franquisme, es inacceptable, però s’entén molt bé, ja que el seu partit es un dels principals protagonistes de validar aquesta farsa de transició corrupta que ha posat impunitat als criminals del franquisme i per tant dels seus actes. Per tant han normalitzat la tortura i les víctimes del feixisme, sense importar res la societat que ha quedat i qui ha patit les conseqüències. Diu que no es un Museu de la Tortura, donçs cal dir, que sí, que ho es i en qualsevol Estat normal i democràtic ja no existiria com a comissaria policial. Tanmateix amb tot el cinisme ens diu que el 2018 Generalitat i Estat vivien d’esquena, potser no recorda el cop d’Estat del 155 validat pel seu partit i que va deixar la sobirania del Parlament en res amb una repressió que ha seguit fins els nostres dies.
La burla arribat al cim quan posa l’Estatut i el finançament com a solució. Suposo que el seu tarannà ultra espanyol no li fa recordar que el nou Estatut va ser retallat a consciència, un cop votat pel poble retallat posteriorment pels Tribunals i sense validació ciutadana, o sigui paper mullat. Tampoc recorda que el finançament a Catalunya mai ha variat aquests 20 mil milions d’espoli anual i una llarga llista d’incompliments molts dels quals amb la signatura del seu partit. Aquest bucle viciós es per ella la solució, obviant que la reclamació ciutadana es la independència i no un finançament, cosa que com a poc democrata que es tampoc li interessa.
En definitiva i com deia el feixisme te moltes cares.