ALBERT CORTES MONSERRAT

Donada la total despreocupació per la nostra llengua per part dels nostres partits, on nomes la cortina de fum no en te prou per frenar, allò que comença a ser una batalla per intentar definitivament arraconar el català i posar-lo en vies de desaparició.

Efectivament, aquest relat naif que defensen i que ens ha portat on som ara, ha portat com ja vaig explicar a censurar Hector Lopez Bofill per destapar obvietats incomòdes sobre la violència, ha portat al diari ARA, afí al règim del Govern català a censurar un article on parlava clarament de la situació del català i quines eren les actuacions dels nostres representants, tractant als que van contra la llengua com enemics de la llengua que son el que son. Ara recentment en tenim dos exemples més.

El presentador Llucià Ferrer del programa de TV3 “Atrapa´m si pots”, en aquest concurs en espeicals amb nens de 12 anys i davant una de les preguntes, una concursant innocentment i davant que no recordava la resposta, va preguntar si la podia dir en castellà, cosa que el presentador encertadament li va dir que no, ja que era un Concurs de TV3, en català i cal respondre en aquesta llengua. Això ja ha provocat campanyes dient que TV3 impedeix respondre en castellà amb una nena i especialment de Ciudadanos. En un altre programa el mateix director i davant les insinuacions de que era una cadena per ofendre als catalans espanyols, i la resposta “Només faltava que el català, que és una llengua que té un Estat en contra… això s’ha de dir clar, la voldria desapareguda, amb les reaccions que això ha provocat amb ultres com el Victor Amela.

Son nomes exemples que provenen de la tebior dels nostres Governs i la poca defensa de la nostra llengua davant les agressions constants d’un Estat des del minut zero fins avui. Cal dir ben clar que es un Estat que es enemic de la nostra llengua, com hem vist recentement, el Gaelic per part d’Irlanda ja es oficial a la Unió Europea i en canvi el català ha tornat a trobar la negativa espanyola per fer la petició. Si veiem el Concurs seria una anècdota en un lloc normal, un concurs en català ha de tenir respostes en català, no en anglès, ni castellà, ni alemany posats el cas, això seria normal en qualsevol racó del món. Per altra banda i pel que fa la director, dir que els catalans espanyols no existeixen, o son una cosa o un altra, de la mateixa manera que no hi ha anglesos francesos, i dir que el català no te un Estat a favor, és una evidència que tots aquests ultres tenen en el seu ADN i amb l’objectiu ben clar per bandera, com ja van intentar amb el bilinguisme on una llengua te dret i deure i l’altre nomes dret de ser utilitzada.

Com deia aquell no hi ha més cec que el que no vol veure.

El cas de l’Hector López Bofill amb el seu tuit i la reacció de la UPF, és un clar exemple de qui domina el relat i l’engany manipulador a que estem sotmesos des de fora i des de dins per evitar allò que el poble volia en forma d’emancipació nacional.

Finalment sembla que no s’obre expedient però es convoca un claustre per tractar el cas de les opinions manifestades en un tuit pel professor i que el Rector tractarà en aquest esmentat claustre sobre el paper de la Universitat en el debat públic de la llibertat d’expressió, deixant la reacció inicial d’emprendre accions de sanció. Recordo que el tuit tractava de les contradiccions a resoldre per l’independentisme qüestionant el tabú que hi ha davant la hipòtesi que l’Estat espanyol respongués amb violència i causes morts, mentre que s’accepten com a naturals les morts del covid, concretament “Contradiccions independentistes 1: s’admet resignadament que morin gairebé 25.000 persones de covid-19 i ens fa un terror absolut que mori algú a conseqüència d’un conflicte d’emancipació nacional”, “Voler un Estat i a la vegada refusar els mecanismes coactius que defineixen un Estat i que el fan viable”, “Saber que la democràcia ja la vam guanyar l’1-O i la guanyem a totes les eleccions i no admetre, ni tan sols parlar-ne, que per fer una independència calen coses més enllà de la democràcia”, “Saber que en un govern espanyol ultra PP/Vox la repressió serà brutal i no fer res per accelerar ara el procés i estalviar-nos la catàstrofe”, “Voler un Estat sense que Espanya tremoli gaire quan tots sabem que el ple reconeixement internacional de la República Catalana sols pot arribar amb la dissolució del Regne d’Espanya”, va piular el jurista el passat 27 de desembre.

Realment un fil de tuit que nomes deixa clar que qui domina el relat es Espanya i que el naif i el fer veure que de bona part de l’independentisme evidentment no serveix per assolir-ho. Portar “el cap paper al terra” a tot arreu no porta enlloc i menys amb un Estat tant poc democràtic com Espanya i amb llicència per utilitzar la violència com ja vam veure sense contemplacions i la posterior repressió que encara continua insistint davant Europa amb peticions esperpèntiques i interiorment judicis que serien normals en qualsevol Dictadura.

Evidentment, que ningú vol que mori ningú, però quan davant tens algú amb aquesta llicència, has de ser conscient que pot passar. De fet quan passa com l’1 d’octubre, cal tallar relacions amb l’altra part immediatament i per sempre i no col·laborar com ara com si res hagués passat i intentar un diàleg que simplement no existeix. En un estat tant poc democràtic guanya electoralment no serveix de res per si sol, i cal un altre pas que cal assumir, allò de la llei a la llei evidentment es un conte de fades que mai passarà i intentar un reconeixement global del planeta quan ni tant sols tens el teu propi reconeixement i no ets conscient que cal un risc i un temps de boira per anar veient el sol, es simplement un parany on el relat espanyol guanya clarament.

El relat dominant es una batalla que es molt clar que requereix un canvi de mentalitat i dir les coses pel seu nom, i sobretot actuar com un poble que sap el que vol, que ho ha validat i que esta disposat a defensar-ho fins al final.