EL TEATRE DE LA DEMOCRÀCIA
Desprès de les declaracions de Villarejo, es lamentable veure com el Teatre del sistema espanyol en fa silenci total, i les poques reaccions per part del PSOE-PSC o Teresa Cunillera son no donar cap crèdit al mateix i demanar no fer cas al personatges, curiosament sense explicar encara perquèn han negat sempre una comissió d’investigació del tema.
En aquest teatre, ja sabem que VOX es presentat com el radicalment feixista, de fet es la mateixa dreta espanyola però dient les coses pel broc gros i amb aquell llenguatge feixista sense embuts ni contemplacions, tenim la dreta, Populars, una central de corrupció fundada per un Ministre franquista amb les mans tacades de sang i com hem pogut comprovar al llarg d’aquests anys plena de nostàlgics del franquisme o del trasllat de la mateixa gestió a la actualitat amb gent com Aznar, un personatge realment perillós i molts altres dirigents que la seva preocupació es el saqueig del diner públic sense fre, una societat criminal com la van declarar la justícia, però tranquils que no passa res, també Ciudadanos, un cadaver polític creat en principi per destruir la llengua catalana i on els últims reductes encapçalats per la paranoia d’Arrimadas i la seva obsessió per la llengua i tot el que fa olor a Catalunya, un actor que ja ha estat amortitzat pels sistema i que passarà a millor vida, per la part teorica esquerra tenim el PSOE, un altre element sortit del franquisme per arrodonir aquest frau de democràcia, un partit que ha creat els GAL per exemple, que ha tractat igual a Catalunya que els Populars, ha anat contra la llengua, finançament just i com vam veure fa 4 anys contra els principis més elementals de la democràcia, el vot i el dret de la societat. Ara gestiona la repressió i valida el sistema corrupte, inclososo els 16 morts a Barcelona que no cal que siguin investigats ja que evidentment saben molt més del que han ofert, també trobem Podemos, un nou invent del sistema per posar totes les peces de l’auca, creat en principi dels moviments al carrer per canviar les coses i convertit en un actor més del sistema amb els mateixos tics antidemocràtics de la resta, que li preguntin a Valtonic i la seva canço demanada per Iglesias.
Si ens traslladem a Catalunya, el paperot dels nostres partits no es molt més galdós. Veiem a Junts, una mena de reformulació de l’antiga Convergència i amb lideratges com Jordi Sanchez, que ja sabem com va actuar amb els indults, que dona suport un Govern que ha deixat el projecte Independència al calaix, que te com a principal punt la Taula de diàleg i alhora dia si i dia també la critica i ridiculitza, la pregunta seria, que hi han al Govern?, no serà per tocar poder i posar els càrrecs que han de guanyar-se la vida d’alguna manera o altra. Si veiem Esquerra i la seva Taula, ja veiem que es una caricatura del que va ser algun dia, han fet la quadratura del cercle, intentar convèncer que es pot dialogar amb aquells que ja et diuen que no parlaran amb tu del que vols parlar i que han demostrat fins on son capaços d’arribar per impedir la democràcia. Alhora han insistit amb el suport al PSOE amb l’excusa de que l’alternativa es pitjor, caldria dir pitjor que que?. Una submissió absoluta i d’obediència cega davant tota la repressió i un Estat tacat de sang sense fre. Cap gest, ni cap intenció de donar un tomb. Pel que fa la CUP ja hem vist com les seves propies contradiccions se l’han menjat com un actor igual del sistema que critiquen, representació a Madrid inclosa.
Seria el teatre de la democràcia espanyola.