ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN PETIT ENSURT SAGNANT

Les declaracions de Villarejo ahir, donen entendre com un Estat podrit sense cap tipus de moral i respecte per la gent es capaç de trepitjar els drets humans per defensar la idea de la unitat d’Espanya, com ha fet sempre i amb totes les eines que han canviat de noms però no de maneres de fer.

No es cap sorpresa, i per aquells que encara van amb el lliri a la mà, o el cap paper el terra, o el rebuig a parlar de violència o de tractar l’enemic com un simple adversari que jugarà amb les mateixes regles que tu, quedaran un cop més en evidència.

Realment, els punts foscos que sempre han quedat en el judici dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, i sobretot del seu cervell l’Imam de Ripoll ja feien pensar que hi havia coses fosques, l’actuació totalment tardana i secundària de les forces policials de l’Estat en els fets eren estranyes, la vinculació de l’Imam amb el CNI mai va quedar aclarida, les declaracions del passat Ministre d’Exteriors Margallo, aquell que ens deixa que volariem per l’espai indefinidament, dient que alguna cosa passaria a l’agost a Catalunya fan pensar. La negativa de tot el Règim del 78 a la cambra espanyola des de PSOE a Vox per no obrir una Comissió d’investigació dels fets ja feia molta pudor, i ara les declaracions de Villarejo amb fredor dient que va ser una errada de càlcul i que se’ls va anar de les mans donen el toc definitiu.

Es pot donar més o menys crèdit a les declaracions de Villarejo, ara el que no es pot fer es no investigar res i deixar tot aquest assumpte tant greu dins un calaix, i amb el silenci avalat com a solució per tots els partits espanyols, institucions, justícia i estructures estatals. Es volia donar un petit ensurt a Catalunya i es va anar de les mans ens diu.

Aquest ensurt va costar 16 morts a l’atemptat i que pel que es deia volien fer podien haver estat moltes més amb atacs a la Sagrada Família o el Camp Nou com era la primera intenció. Els fets son gravissims i fa fredat veure la reacció dels partits espanyols i els mitjans de comunicació amb un silenci cómplice normalitzador.

Davant la constatació d’aquesta brutalitat d’un Estat que ha torturat, ha creat grups terroristes des de l’Estat amb morts a la seva esquena, que ha protegit els crims del franquisme, que ha deixat la llibertat d’una societat en aquest cas la catalana tancada al calaix posant davant la unitat amb la violència en el referèndum que vam veure i un atemptat amb el cost de les vides que va costar nomes per aquesta idea. Un Estat com aquest evidentment no es pot tractar amb normalitat, ja que juga amb les mans tacades de sang i ha de ser denunciat.

La reacció de la nostra classe política, ja l’hem vist, estudiar querellas a presentar davant la mateixa justícia que persegueix aquests assassins, demanar un cop més obrir comissions d’investigació que saben seran vetades per la majoria i qui dia passa any empeny. Evidenment no veurem la retirada dels nostres diputats de Madrid, la retirada de qualsevol col·laboració amb l’Estat i la denuncia a nivell europeu d’un Estat feixista on no es respecten els drets humans i on la vida de les persones no val res.

Una nova vergonya per afegir en el deure dels nostres representants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.