EL FRAU COLAU
Ada Colau ha rebut citació judicial com investigada per delictes de prevaricació i frau en la malversació de diners públics i tràfic d’influències. Amb el codi ètic del seu partit a la mà hauria de presentar la dimissió del seu càrrec, cosa que ja ha anunciat que no faria, en un nou frau d’aquest personatge davant la ciutadania.
El cinisme de l’alcaldesa, el porta a demanar la pressumpció d’innocència que ella sempre ha negat a la resta, tots recordem la seva entrada el 2015 escampant el tema dels comptes de Suïssa de Xavier Trias com una certesa que es va demostrar que va ser una falsedat. A Barcelona en Comú i concretament en el seu cas, son molt clars amb la dimissió obligatòria i immediata, i que ella ha negat i ha intentat suavitzar igual que el seu partit indecentment cal dir.
La medicina i el populisme del personatge l’ha portat a repartir acusacions i ràpid demanar dimissions a persones en casos que requerien de la comprovació de veracitat i de la pressumpció d’innocència, però ves per on amb el seu cas s’aferra al poder, com va fer pactant amb Manuel Valls per conservar l’alcaldia. La seva pretesa croada per l’ètica torna a saltar pels aires i nomes es fum, quan es tracta de conservar el poder com sigui i fer de la seva superioritat moral sempre expressada un frau en tota regla.
De fet el personatge Colau, que va fer servir la plataforma d’activista en la PAH per fer-se un lloc en els sistema polític i accedir al poder oblidant l’activisme i convertint-se en un element més del sistema que ella deia combatre. Ja l’hem escoltada parlant d’una desena de denúncies arxivades contra regidors seus per part de l’associació d’ultradreta Abogados por la Constitución per subvencions donades i ho considera una estratègia per apartar-la. Curiosament es presenta com a víctima i ella decideix qui es culpable i qui no, i per tant es pot saltar aquests codis ètics de cara a la galeria i simplement son fum per no complir-los, com les famoses primàries per escollir candidats per exemple. Una demostració del que s’ha convertit el seu partit si es que mai va ser un altra cosa, una eina més del sistema amb tots els seus defectes i relacions per obtenir poder com objectiu.
Aquest afer Colau, demostra com el personatge es converteix en patètic cada cop més, escoltant les seves acusacions a tort i a dret i els seus postulats ètics, que no s’aplica quan toca amb ella mateixa o amb els fets que se li coneixen en el seu periode com alcaldesa.
Es el frau Colau.