LA NORMALITAT AUTONOMISTA
Com sabem els nostres partits han posat la directa pel retorn a la tranquil·litat autonomista, la societat encara es sorpren quan veu els metodes interns de la nostra casta política amb casos com les llicències pagades que hem sabut aquesta setmana i la reacció tant cinica de tots els nostres partits.
En tots els àmbits el retorn es accelerat, i ara també sabem que l selecció espanyola de futbol tornarà a jugar 18 anys després un partit amistos a Barcelona. Res que no sigui normal en una autonomia espanyola.
En Joan Soteras, president de la Federació Catalana de futbol, ha celebrat l’anunci d’aquest partit a l’estadi de l’Espanyol, manifestant que més endavant també ho demanaran per fer un partit al Camp Nou. Diu que la petició es de l’Espanyol de fa un parell d’anys però no es va creure que fos adient en aquell moment, ara les circumstàncies han canviat i ho troba oportú, ens diu que en el tema polític tots estem més tranquils i s’ha de normalitzar la situació, insistint en portar un partit oficial a l’Estadi del Barça on el seu President Joan Laporta sempres s’ha mostrat contrari.
Realment, el grau de submissió i retorn en el temps no te aturador. El president de la Federació catalana celebrant el partit de la Selecció espanyola a Catalunya. Sap perfectament que no parlem d’esport i que des d’Espanya han estat i seran els primers en polititzar aquest partit i treure rèdit, sap perfectament quin procés hi ha hagut a Catalunya aquests darrers 10 anys i com Espanya va enviar la policia a usar la violència contra els votants del referèndum, posteriorment amb un Cop d’Estat anomenat 155 va prendre el control polític i com la repressió no te aturador contra l’independentisme tant juridicament com economicament, però ell està content, i amb grans dosis de cinisme diu que ara tots estem molt més tranquils. Suposo que no es refereix als exiliats, als que han passat presó en un judici de la vergonya, als més de 3000 repressaliats i a tots els independentistes en general que hem vist com els nostres drets democràtics han estat trepitjats sense contemplacions.
Ens trobem en un nou cas de retorn a la normalitat autonomista, cal dir que amb sintònia amb els nostres partits i Govern, en una situació normalitzada segons Soteras. La normalitat per ell ès això, una autonomia de segona i perseguida dins Espanya.