CAP LLÀSTIMA
El clima que es viu a Madrid amb les seves eleccions es d’alta volada, i no hi ha dubte que moltes de les coses que hem vist i escoltat si haguessin estat a una Campanya a Catalunya no em vull ni imaginar les reaccions que escoltariem.
Aquestes amenaces i enviaments macabres que han rebut polítics de l’anomenada esquerra, com Pablo Iglesias o la Ministra socialista Reyes Maroto, i la total impunitat de la dreta extrema ha aixecat polseguera. Escoltar Rocio Monasterio o la mateixa Ayuso faria vomitar en qualsevol democràcia normal. A l’altre costat aquesta anomenada esquerra que ara es posa les mans al cap i fa el paper de víctima escandalitzada, no hi ha dubte que s’hauria de preguntar que han fet per alimentar aquesta bestia de la dreta extrema feixista, no hi ha dubte que en tenen una gran responsabilitat ja que no han actuat com una esquerra moderna i demòcrata mai.
Per altra banda, i deixant clar que la condemna és clara evidentment. Aquestes mateixes víctimes no han mostrat cap tipus de solidaritat i condemna per la repressió que ha viscut Catalunya, cap mena de solidaritat amb els polítics catalans independentistes quan han rebut amenaces, insults o ara presó i exili per exemple. Cap condemna per la violència policial el dia 1 d’octubre, i cap mena d’intenció d’aturar aquesta venjança d’Estat i cap intenció de resoldre el conflicte per vies democràtiques.
Maroto, per exemple ens diu que està en risc la democràcia, i no nomes a Madrid. Afegiria que no li ha preocupat massa que a Catalunya la democràcia ha esta violada repetidament i precisament per les estructures de l’Estat i amb el suport del seu partit en primer pla. Ara aquesta medicina que mentres anava contra l’independentisme aplaudien amb les orelles,ara que la tenen damunt seu ja és una preocupació. Donç si, es en risc, i de fet a l’Estat espanyol la democràcia mai ha estat cap objectiu. Des de la falsa transició dirigida pels mateixos que ostentaven el poder a la Dictadura i seguint per la seva reacció amb el procés democràtic català i unes estructures d’Estat hereves del passat i que ja veiem que simplement estan al servei d’un sistema allunyat de qualsevol estandard democràtic europeu.
Per tant, cap llàstima amb els fets que a Madrid es van multiplicant i donen idea del nivell del que parlem i del poc que podem confiar en qualsevol mena de diàleg.