ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS DRETS I LLIBERTATS

La ministra d’Exteriors espanyola Arancha González Laya en una entrevista internacional ens diu que el President Puigdemont gaudeix dels mateixos drets i llibertat que tothom i fa unes consideracions democràtiques que reflecteixen el tarannà del sistema espanyol.

La ministra espanyola es un clar exemple que res ha canviat des del Govern de Mariano Rajoy al de Pedro Sanchez. Mateix tarannà i limitacions democràtiques per protegir un règim que evidentment no ho es. Laya ha concedit una entrevista a la televisió d’Estònia i ha menyspreat la majoria independentista a Catalunya dient que es insuficient i ha rebutjat la comparació de Puigdemont amb el dissident rus Navalni. Ens diu que te tots els drets com eurodiputat, i que Catalunya es una part d’Espanya, que alhora es una democràcia amb una Constitució que ens hem donat entre tots i per tant tots han de decidir. També diu que no tots els catalans pensen igual i nomes un 35% de les darreres eleccions volen aquest camí nou i alhora pot ser un efecte contagi amb altres territoris espanyols. Nega els presos polítics i diu que ho son per violar la llei.

Tot l’argumentari antidemocràtic dels representants espanyols ara amb boca d’aquesta ministra, segueix jugant amb els percentatges com si Europa fos un parvulari, cal dir un altre cop com a lliçó de primer de democràcia, que unes eleccions el percentatge es sobre la gent que ha exercit el dret a vot, no sobre el total de la població. D’altra manera el suport del PSOE per exemple a les darreres eleccions espanyoles també seria molt més curt del que diuen, i per altra banda tothom pot participar, per tant el que no ho fa simplement assumeix els resultats i punt. Dit d’altra manera negar el 52% independentista es miserable i per cert llastimosament alguns dels nostres tampoc el consideren suficient, això ja es més preocupant. Dir que la Constitució no ho contempla i la societat que es regida per la mateixa ha de ser la perjudicada es miserable, i dir que amb aquesta lògica maquiavelica ho han de decidir tots els espanyols, cosa que no ha passat mai en el món també es miserable.

De fet dir que podria ser un efecte contagi si fos permés, es indignant, ja que la ciutadania es lliure i ella no es ningú per posar els seus interessos per damunt del que decideixi la societat en cada moment. Pel que fa a Puigdemont, els presos polítics i Navalni, efectivament es una comparació des del punt de vista que des d’Europa ja han negat les extradicions per dubtar de les garanties de l’Estat de dret espanyol i veient el judici farsa fet als nostres representants, efectivament es digne de les millors dictadures.

Apel·lar els drets i llibertats des d’aquests posicionament antidemocràtics efectivament es miserable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.