REUNIONS A LLEDONERS
Fa mal els ulls, veure com les reunions d’alt nivell per poder formar el nou Govern a la Generalitat han d’anar al context real de la presó per trobar solucions. Diuen que ja han parlat de les estructures del mateix però tant en el pla B a la Taula de diàleg com el paper del Consell de la República no sembla haver-hi acord.
Crec que el context esmentat ja es prou revelador de les circumstàncies excepcionals que ens trobem, i que ens ha dut a les mateixes. Aquests dos elements, la presó, l’exili i el com hem arribat en aquest panorama hauria de ser suficient per destriar el gra de la palla. Evidentment en un context de normalitat, l’estructura d’un Govern i qui ocupa el que, sobretot si aquest es de coalició és cabdal, però aquest no es el cas de Catalunya. No hi ha dubte que el pla per culminar el que ha quedat a mitges amb les greus conseqüències descrites passa a primer pla, per davant de partits i institucions, ja que es un problema global de tota la societat i una injusticia continuada no mereixedora de ser un Estat de la Unió Europea.
La submissió, el diàleg amb uns botxins satisfets de venjança ha estat la recepta els darrers 3 anys amb els resultats que tots sabem. Seguir insistint amb aquesta mena de suicidi nacional es un insult al poble i un descredit total de les institucions i partits. Crec que cal assumpció de responsabilitats, analisi del que no hem fet bé, i un pla consensuat i realista, evidentment el dialeg fictici amb l’Estat no ho seria per anar endavant amb un compromís ferm de tots els actors polítics i una coordinació amb les poques engrunes de llibertat no tutelades que ens queden, com pot ser el Consell de la República. Dir les coses pel seu nom, no validar amb la col·laboració institucions i relats espanyols com si tal cosa i sobretot assumir que l’època autonòmica tal com la coneixiem ja ha passat i no pot tornar.
Nomes així podrem anar endavant amb sinceritat i credibilitat. Tota la resta es una comèdia on els damnificats son els de sempre, una societat astorada que veu com tot el que ha passat es pretén esborrar amb falses receptes que ja no poden tornar mai més.
Tant a Lledoners com a Brussel·les ja es hora d’assumir aquests fets i tornar a il·lusionar la gent amb moral de victòria.