PARANOIA INFINITA
La causa contra els membres de la sindicatura electoral del Referèndum de l’1 d’octubre ha arribat a la seva fi, en aquest cas sense condemnes i encara amb possibles recursos al TC. No hi ha dubte que és la farsa més paranoica de tots els acusats per la repressió espanyola.
La seva maldat i mesquinesa arriba al límit d’acusar d’usurpació de funcions a uns ciutadans que van rebre un encàrrec de la Generalitat per ser l’autoritat de l’esmentat procés electoral amb petició de condemnes de prop de 3 anys. De fet quan l’autoritat espanyola va invalidar el nomenament sota les seves amenaces habituals i com a tàctica per intentar impedir i deslegitimar el referèndum. De fet no van arribar a prendre possessió dels càrrecs, i lògicament no van desenvolupar cap funció del mateix davant el requeriment del TC i l’advertència de la multa diaria de 12000 euros. Per tant no hi havia tema, ja que els implicats no van tenir oportunitat de desenvolupar l’encàrrec que ni tant sols van començar.
Veient això, i segons la justicia espanyola, caldria saber on coi és el delicte, que finalment per falta de proves o arguments ha portat a l’absolució pendent de recursos posteriors. Diuen que no s’ha pogut acreditar cap activitat, ni cap desobediència al requeriment, i és lògic, senzillament perquè no hi es, no hi ha cas.
No hi ha discussions sobre posicions del que es legal o no segons l’Estat com passa amb altres repressaliats, aquest cas son uns ciutadans que van rebre un encàrrec que no van arribar a exercir i que al ser prohibit ho van deixar estar immediatament. És una demostració clara a pesar de la resolució del cas de moment, que com diu la Justícia Belga, la ciutadania no te garantit els seus drets davant la justícia, un simple braç de la repressió ideològica i violenta sense cap escrúpol.
Tanmateix, és un cas més dels molts acusats que segueix havent i que tenen que suportar una acció judicial viciada i amb total indefensió per la seva part. Aquesta es la part espanyola de la Taula de diàleg que es belluga per la venjança, la rancúnia i aprofitament de la rendició d’un poble que no va ser prou valent per culminar el seu procés democràtic i que el que es pitjor, segueix tractant l’Estat com si fos un subjecte democràtic normal.
Això també es una paranoia infinita.