AVANCEM
Ahir ens va arribar la notícia de que Jordi Turull és el primer dels nostres presos polítics que podrà anar a la Justícia europea a portar el seu cas i per extensió de la resta de condemnats per un Estat, i això no es menor, ja que es una segona oportunitat que ara si caldrà aprofitar.
Efectivament, veiem pasos com el que ha fet el Consell de la República amb la publicació de la Declaració d’Independència en 26 idiomes feta pel Parlament el 27 d’octubre del 2017, i es l’inici d’una sèrie de publicacions relatives al nostre procés d’autodeterminació, això conjuntament amb una possible sentència europea d’anul·lació del judici als nostres presos polítics i que deixarà l’Estat en una situació insostenible i que molts dels nostres partits diran que ens carrega d’arguments i de força per especulatives negociacions futures.
Tanmateix, aquest parany, es precisament el que hem d’evitar des de la societat civil per no perdre una nova oportunitat que no passa cada dia. La declaració divulgada pel món està molt bé, però precisament quan la rebin els interlocutors si nomes es un text retòric i sense cap efectivitat demostrada, vindria ser un relat que ningú entendrà i que per suposat ningú hi donarà suport, ja que la seva posada en marxa com seria normal d’un Parlament es inexistent i amb protagonisme de la marxa enrere pels mateixos que ara la divulguen a bombo i plataret, una situació difícil d’entendre per qualsevol i menys per agafar suports sense fer el pas.
Els arguments que vindran d’Europa per una anul·lació segur que seran molt sòlids donat les greus irregularitat dels procesos judicials espanyols, però això no pot ser motiu tampoc per servir d’excusa pels nostres partits i esgrimir que amb aquestes proves podem tractar l’Estat espanyol validat com qualsevol democràcia i simplement per tornar a prendre el pel a la societat catalana. De res serveixen els arguments si no hi ha una acció decidida que sobretot no validi la legalitat vigent i tingui la voluntat d’arribar fins el final. Aquesta acció entenc que la ciutadania te un paper clau per fer-la efectiva amb la seva desobediència i exigència sense excuses i on tant els presos polítics com els exiliats ja retornats haurien de tornar al Govern destituit pel cop d’Estat espanyol i culminar la feina deixant el Govern autonòmic de torn en un segon pla i deslligant totes les vinculacions estatals deixant de formar-hi part.
Com sempre, si la societat unida vol, avancem.