Ulisses20

Comunicat de l’Aplec del Camp de Túria per al dissabte 15 de desembre:

Bon dia, comarca!
Dissabte es farà a Bétera la
jornada “Junts per la LLIBERTAT i contra el FEIXISME” per cridar ben fort que NO, que no volem feixistes ni al Camp de Túria ni
enlloc. Hem hagut de canviar la ubicació de la concentració, que serà a les portes de l’Ateneu de Bétera (plaça del Mercat, 5) a la mateixa hora
(19.00 h). La resta d’activitats també seran a l’Ateneu, tal com eren
previstes. Per a tenir previsió dels entrepans per a sopar, cal fer-ne la reserva al següent enllaç: https://goo.gl/GsPNUS. Tot i que en farem
de més, si no feu la reserva no podrem garantir que en tinguem
prou. Aprofitem per a adjuntar-vos el cartell definitiu amb la informació
actualitzada. Vos hi esperem amb coratge i il·lusió!
#FeixismeMaiMés #CampdeTúria

Això valdrà de res, aquest Consell?, us demanareu els despistats, els sense mòbil, els que encara no sabeu que n’hi ha uns quants homes en vaga de fam per culpa d’un estat feixista capaç d’empresonar la gent sense causa, ni justícia, ni democràcia.

N’hi ha qui és colombaire, o caçador, o taurí, en canvi aquest Consell que s’ha presentat avui a Brussel·les (espanya no té suficient respecte pels drets humans per encabir un esdeveniment per la llibertat, en canvi de destinar milions d’euros a organitzar un partit de futbol d’Amèrica, al qual fins i tot les televisions nostres destinaran més minuts i hores i dies que no a la manca de llibertat i a l’exili que patim).

A Brussel·les ha començat a viure aquest Consell de la República que convida tothom del país, de nord a sud, a pertànyer voluntàriament si és en el teu ànim treballar per la llibertat i la democràcia, al marge de la legalitat espanyola, que no cal dir ara quina és a qui i què obeeix.

Sóc valència i m’hi he apuntat a aquest Consell, perquè crec que podem treballar en favor d’una república capaç de respectar els drets de tothom, més justa, més ètica, solidària i compromesa amb els valors, amb l’educació i aquell esperit de tantes mestres de la II República, assassinada pel franquisme i avergonyida pels conspiradors de la Transició. Perquè no em sent sinó del meu país, i malgrat tot anhele un horitzó diferent que trobe possible, enllà d’aquesta corrupció covarda que ens governa, perquè em crec la terra, territori, el paisatge, el camp, per tot això m’hi he apuntat al Consell de la República, com hom s’apunta a això i allò per millorar, per afegir qualitat, esforç, coratge pels nostres d’ara i pels que vindran, per deixar-los testimoni que n’hi ha possibilitat d’enderrocar els pocapena, que van trair els ideals i van malmetre la il·lusió de milers d’homes i dones.

Perquè ara mateix, aquest moviment per la independència dels catalans és el moviment més entusiasta, pacífic i valerós arreu d’Europa, en favor d’un somni possible i real, la llibertat dels pobles, la possibilitat de construir un país de cap i de nou, sense excloure ningú, només aquells que voluntàriament i lliure vulguen excloure’s.

Per tot plegat m’hi he fet d’aquest Consell, orgullós de ser valencià i que m’hagen convidat a pertànyer del seu somni fet realitat, que espere siga prompte el nostre somni, fet també realitat.

Aquesta nit hem vist de nou “Fènix 11·23” sobre la història de l’Eric i l’exèrcit del Fènix contra l’absurditat. Quinze anys després, ho diria que patim si fa no fa aquella pocavergonya d’estat en mans franquistes: la burla de les empreses a la llengua, a la igualtat, l’arbitrarietat judicial, la indefensió, l’amenaça i l’escarni. Oimés, ara tenim exiliats i presos polítics, com als anys quaranta quan la dictadura feixista gaudia d’atemptar contra els drets humans i la llibertat individual, de pensament, d’expressió, d’idees. A mans d’un estat que consent el feixisme en canvi d’escarnir els homes i les dones lliures. Vet ací on és espanya, ara mateix, en el segle XXI. Damunt això, el psoe encara vol aprovar pressupostos i els pocapena de podemos demanen als independentistes que els ajudem a passar el tràngol, que encara en vindran de pitjors. Però quan se n’han anat completament aqueixes que dieu pitjors, inútils?, en parlàvem avui a l’Ateneu de Bétera, em demanar-me què en pensava del salt de l’extrema dreta a través de Vox. Que ni m’he sorprés i no m’ha punit, he respost, perquè l’extrema dreta no se n’ha anat mai, d’aquest estat pudent tan podrit. Abans VOX era dins mateix del pp i de c’s, de la gc i de la policia, i després acabaran pactant tots plegats, amb el psoe, per tornar a fer pinça contra els drets humans, universals, que mai no han sigut de veritat en aquest país. Sí, el Fènix és ací encara a mans de fiscals, jutges i gc, contra la llibertat i la democràcia. Contra catalans i valencians, sobretot.

Ep, després que tots els partidets valencians a les Corts celebraren la festa de la prostitució, avui encara tenim prohibida la TV3, no? Ves si el cinisme i la hipocresia juga a favor de la llibertat d’expressió o de la repressió col·lectiva encara viva del 155…

Uns quants polítics valencians celebraven avui 40 anys de la constitució espanyola amb una facilitat sorprenent. Malgrat la repressió, l’atac continuat a la llibertat d’expressió, els atacs a les celebracions del 9 d’octubre, els aplecs, o la repressió judicial contra la llengua i contra l’escola, malgrat els presos polítics, els exiliats o la prohibició de veure TV3, polítics del psoe i de compromís celebraven la festa com si gaudírem d’una constitució modèlica, com si aquesta constitució no permetés l’abús policial, la tortura denunciada per Amnistia Internacional cada any, l’extorsió, el desnonament, el robatori dels bancs i de les empreses energètiques, el lladrocini de les empreses de comunicació, la corrupció dels partits, l’amiguisme, l’evasió de capitals, les clavegueres i les fundacions franquistes, l’amiguisme prevaricador…, tot de crims contra la gent honesta en canvi de la perversió política i judicial… I encara, malgrat tot això, hem d’aguantar la riota i la burla, com si la seua constitució pactada amb el franquisme fóra exemplar o un cant a la democràcia universal. Un paperot que conserva els privilegis feixistes, la intocabilitat dels borbons (la primera escola de corrupció espanyola), l’existència de la gc, o tot aquell femer del suprem, el constitucional, l’audiència i el vedetisme judicial…

Tot plegat ho celebren rient, els del 155, amb l’afegit de l’un costat i de l’altre de l’espectre polític Top, el màxim al qual volen aspirar pessebristes, mamons i panxacontents, en canvi d’escarnir totes les tendències que lluiten contra el frau d’una constitució que, sobretot als valencians, tracta com un drap, com un gra en el cul, com una merda. Sí, si aquesta constitució model permet aquest tracte als valencians, no sabem què han de celebrar els de Compromís, avui (els del psoe ja sabem qui són i amb qui pacten quan cal manifestar les idees màximes, incloent-hi VOx). No serà pel finançament, ni pel camp, ni per l’escola, ni per la llibertat de governar que us permet la justícia espanyola, que eixiu a somriure davant el palau, o davant les Corts?

Els valencians, que hem estat castigats com ningú per la casta espanyola, a sant de quina cosa hem de mostrar el logotip de la vergonya que lluu À Punt? A més de malparits, cornuts, Empar? A més d’inútils, idiotes? Us heu begut l’enteniment, que encara llepeu els amos que ens esclavitzen?, fins ací heu perdut la dignitat, o ser valencians inclou deixar-nos aixafar com un drap i damunt festejar-los la vergonya?

Fóra bo que llegíreu l’editorial avui de Vicent Partal, i encara, amb tant de “hi hi ha ha”, de programes pocasolta que ofereix À punt enmig d’una situació social i política tan caòtica com aviciada, foreu valents i la llegíreu línia a línia, per explicar què és en realitat aquell document a mans de militars, franquistes i venuts que ens voleu vendre com un exemple.

L’extrema dreta és una part crònica d’espanya que no se n’ha anat mai, ni en temps de la República, ni menys encara durant la democràcia que ens va portar la Transició. Què és la gc, si no un cos extrem de repressió capaç de tot, de qualsevol cosa, com diu el lema davant cada caserna, fins i tot per damunt la democràcia, la llibertat i els drets humans…

A més de la policia, els jutges, els empresaris grossos ben corruptes, més un fardell de mitjans i partits polítics com el pp (el pp és el partit més corrupte d’Europa i encara no l’han il·legalitzat)… Tot plegat aquest compost viu i reviu fa anys i panys, malgrat que només fa unes hores que uns quants il·luminats diuen que els ve de nou.

No sinyors, Vox no és res nou en el terreny polític espanyol, no vulguen enganyar-nos: la manca de llibertat, de drets i de respecte és bandera del PSOE, C’s, i PP. Ara també és marca Vox, i tots quatre pactaran a curt termini

—Què va ser la batalla de València, sinó l’extrema dreta consentida i atiada pel govern de la UCD, d’aquell nefast Abril Martorell i el reguitzell de feixistes que ens van atonyinar als valencians durant anys?

—Què van ser les bombes a Fuster i a Sanchis Guarner, sinó una organització terrorista dels mateixos governs i policia que, des d’espanya atiava el terror al País Valencià?

—Què van ser els GAL, aquell grup terrorista que els governs del psoe i aliança popular  van odir per permetre l’abús policial, la tortura, la manca dels drets i fins i tot l’assassinat?

—Què va ser l’assassinat de Guillem Agulló o Miquel Grau, sinó la impunitat amb la qual ha actuat sempre l’extrema dreta…

—Què va ser l’atac a l’Aplec de Bétera, si no la complicitat del pp i c’s amb espanya2000… La impunitat consentida del govern del psoe, que ho va tolerar durant quatre hores amb tot d’agressions i amenaces de mort…

L’extrema dreta actua amb tanta impunitat des de la Transició, des de la democràcia espanyola, que tots els adjectius farien paper, excepte el de demòcrates… Si els sinyorets espanyols, polítics i panxacontents de dreta i d’esquerra, podrien els valors democràtics en dos o tres anys, què podien fer els innocents que esperaven anys i panys la democràcia de veritat? El jove rèdit democràtic que hom esperava salvaria espanya, el van liquidar aquells pares de la constitució (una prostitució a mida dels hereus franquistes i els seus privilegis), es pensaven que havien adormit el feixisme, però ells només paraven la mà, en canvi de permetre conservar als franquistes, tot el que havien robat des de la guerra… Podien viure de marquesos del putiferi els Roca, els Guerra, els Miñon, els Fraga, els Barba, els Gonzalez i tota la baralla de criminals que vulgueu imaginar… Durant tots aquest anys fins ací, es permeté el robatori a la hisenda pública, la venda indiscriminada de les empreses públiques, la tortura als joves, la desaparició de gent, el càstig als obrers, al camp, a l’escola, a la sanitat… I encara que no en tenien prou, premiaven qui premia el gallet o ordenava matar. Medalles a policies i medalles a jutges que miraven a un altre costat. Medalles i coses pitjors. I clavegueram, i església consentida, i jutges i policies afavorits per l’herència franquista…

I ara uns quants fan Oh, oh, l’extrema dreta! Comèdia. Una mala comèdia espanyola, sarsuela espanyola per protegir l’extrema dreta. Sense remei, direu? Nooo, no volen remei. Espanya és això. A robar, a robar, a malmetre, a fondre els valors i l’ètica… I la mostra de tot plegat és que ara també tenen permís per presentar-se a eleccions, en forma de VOX, com ha sigut sempre, però amb unes altres identitats, PP, PSOE, C’s, mentre s’empresonen joves, músics, poetes i polítics en favor de la llibertat dels pobles. Mentre ells continuen robant, prevaricant, corrompent… Feixistes?, endavant les atxes! Ara, Presoners polítics? Catalans? Valencians?, castigueu-los! A l’infern.

Què és espanya, realment?, el reducte consentit per Europa del franquisme; un cau de feixistes alimentats i enaltits per tot l’espectre polític de la meseta.

—Que ve el llop, que ve el llop!

Doncs preparem les armilles grogues, xa!

“El ball de Torrent es basa en la paròdia i la burla incisiva del poble cap a les estructures de poder i l’autocrítica del mateix poble […] Hi participa una multitud de personatges arquetípics de les moixigangues, l’alcalde, el rector, els vells, l’escrivà, l’agutzil, el dimoni, els músics, el barber i els dansaires que fan de llauradors, alcides o forces hercúlies, treballadors d’oficis gremials, moros, gitanos, negres, dimonis, estudiants, contrabandistes, etc. Les referències documentals del s. XVII… ” Raül Sanchis Francés

Passa el temps, ens fuig la vida / els llauradors sense eixida /tant com hauran treballat.

Un barber tallarà el coll / a un valencià despistat/ és l’exemple sanguinari

de la injustícia fiscal/ que patim als pressupostos/ això no acabarà mai.

Quan aplegues talent en un projecte ambiciós, per la música popular i tradicional, que malviu i reviu encara, sense gaire pressupost hom es capaç de reptes extraordinaris que situen la tradició en un espai de culte, digne dels millors escenaris. Anit, l’Aljama de Bétera va posar a prova de què són capaços —un any més i ja en són onze— pel que fa a elevar la cultura a partir d’una barreja de balls populars, teatre, música, veus, llums, innovació, tècnica i fum, molt de fum, per simular un espai galàctic futurista. “Aquell ball que en deien de Torrent” sota la direcció de Pep Ricart, va demostrar, de nou, que l’Aljama és un dels referents culturals a Bétera, però també del país sencer, a partir del ball abillat un altre colp de més arts escèniques, d’innovació, sorpresa, intel·ligència i, sobretot, molt d’humor. Del palauet de Bétera, imaginava la mateixa representació a València, a Torrent, per allò del nom d’aquest ball teatral burlesc tan valencià com europeu. Fins i tot a Barcelona imaginava per actual la burla contra els reis, contra el poder, contra el poble mateix per tanta submissió com és capaç d’aguantar, perquè la idea d’aquest projecte transporta el sainet del XVII, el XVIII i l’actualitat mateix en un futur a curt i a llarg termini en què els valencians continuarem escaldats i acabarem com el ball mateix: una torre humana (les primeres muixerangues) i una baralla del poble contra el poble, mentre continuem dividits i els reis facen els podrits, ves que tenim traça de reis consentits.

N’hi havia molta col·laboració, direu, i és cert, gent amb nom propi, Pep Codina, Inma López, Raül Sanchis, Sevi Asensi, Raquel Ricart, Marieta Guerrero, Toni Gimeno, i la direcció de Pep Ricart, però la cultura popular, aquest ball de Torrent, mereixia aital aplec.

L’Aljama eleva la cultura tradicional a la categoria de producte sublim, divertit, acurat, que no hauria de morir en una sola representació. L’esforç col·lectiu de tanta gent mereix de tenir més espais, més ajuts, major suport de tothom, si no és que allò que veiem en escena és la crua realitat valenciana de la política, la cultura i la ceguesa, popular i institucional: la paròdia i la burla, beterans —valencians—, que això de l’Aljama no només són balls!

Anit vam ser a a l’auditori Vicent Torrent, en l’estrena del nou treball de les Sis Veus. Hom diria que les “Sis Veus” ja és un nom propi amb categoria pròpia. L’és. Sense embuts, un luxe valencià que sobrepassa la mediocritat del país que som. I ves que, en segons quines coses, la nostra qualitat és en el límit de les horacianes o els versos de Virgili. Anit les Sis veus van estrenar “Els dies i les dones”, un treball en favor de la música tradicional, la veu, la poesia, el compromís social, de gènere i, sobretot, del patrimoni cultural valencià majúscul. No ho tenien fàcil, perquè el producte estellèsia —Sis veus per al poeta Estellés— havia posat el repte per damunt el cim valencià del Gorgo, de Rebalssadors o del Garbí. En canvi, l’estrena d’anit apunta que viurem un nou projecte excels que posarà aquestes dones a primera línia de la cultura valenciana i internacional, de l’exquisitesa, de saber-nos capaços d’ordir des de la terra (el batre per exemple) un producte d’orfebre. Per bé que, el primer que volia dir, és que no sé quantes vegades serem capaços de viure aquest aplec de dones, de veus, de sensacions, que és un regal que paga la pena per damunt els dies que vivim fa un centenar d’anys. Era l’estrena, i els valencians som com som perquè espanya ens ha atordit i no ens deixa veure el gra davant tanta palla, d’una altra manera, aquell auditori de Torrent hagués fet curt per rebre tant de regal. O no heu escoltat aquelles dones abans, xa? És l’estrena, sí, i el concert rodarà pel país com mereix, espere que de poble en poble, perquè tothom hauria de viure aquella intensitat. Anit va ser l’estrena i el neguit aüixava detalls, si voleu els llepafils, però som davant un altre miracle que ens posarà a prova.

Gràcies a les sis dones, que han fet possible, de nou, emocionar-nos de ser qui som.

[continuarà]