Ulisses20

Espanya vol prohibir als valencians que pugem a Vinaròs. Ves si els ha afectat el colp olímpic a uns quants creminals de la política.
Volen prohibir-nos que vinguem a estendre la mà a la gent de les Cases i d’Alcanar, si han de ser burros i albardats.
Prohibir-nos que passegem de la mà per terres valencianes, en aquell tros de la Sènia que ens agermana amb la mar. NI que nosaltres portàrem el gas…
Volen que continuem sense senyal, quan van decidir de tallar-nos TV3 amb el permís del món i de la justícia, i ara voldran tallar-nos l’aire, o la veu o la xufa, ves a saber què…
Voldríen la ignorància i el conflicte abans de reconèixer-nos una engruna o una almoina de dignitat, d’identitat, de bona democràcia.

Aquesta és la resposta d’en Fava_Rajoy a la reunió amb Mas, prohibir que els valencians pugem a Vinaròs, perquè el fava_Mas li faça rosca i volta sencera.

No voldran que expliquem, a la gent del nord, què passa a València, malgrat les repetides prohibicions, amenaces i colps dels delegats del govern central, del govern de la generalitat, de polícies i endemés forces que volen posar-nos la por al cos.

No voldran que els expliquem la ruïna valenciana de tants anys lligats a espana i a un pp que ens ha desagnat, econòmica i culturalment. Ni que expliquem els negociots dels borbons amb Rita i Camps, ni que expliquem els negocis de les barques de la copa amèrica, ni com Eclestone podria comprar València sense que ningú no se n’assabentés… Ni voldran que expliquem que els llauradors valencians, si volen cap crèdit, han de viatjar a Almeria a demanar-lo, perquè les Caixes valencianes van ser robades pel pp i uns executius pirates.

No saben que no volem explicar res de tot això, els valencians, perquè aquelles persones que baixen del nord, ja en saben més que nosaltres, de com roben i assalten i furten els del pp i els d’espana, que són ben bé la mateixa cosa, vividors de la cova d’Alibabà, i que ens perdone la literatura majúscula.

La hipocresia política i cultural del pp és de jutjat, però no d’un jutjat amb carnet del partit, això Europa ja veu com pinten ací les lleis –fints i tot els corruptes del COI ho saben, que la caspa mediàtica monàrquica o catòlica no arriba ni a la sabata d’Istanbul.

Els ha de fer molt de mal, tot plegat, per amenaçar els valencians de prohibir-nos passar al Maestrat… Passejar agafats, senyors del pp!

Per Vinaròs vindrem a cantar i abraçar els nostres, en favor de la llibertat del primer tros del país, el més gros. Per la #viacatalana pugem a Vinaròs, malgrat les amenaces d’un govern de descrèdit tan creminal. Per escampar-la avall avall fins a Alacant i Guardamar.

*Només per la curiositat de saber qui són els altres 999 valencians que hi seran ja pagaria doble pel viatge.

 

Aquella brillant idea de Josep Lozano de convidar els valencians a llegir el poeta Vicent Andrés Estellés ha provocat un gran tsunami cultural arreu del país. Quatre anys són encara pocs, d’una idea jove, per fer-ne balanç, però la dimensió que va agafant el projecte es consolida cada mes de setembre amb noves idees al voltant d’un origen tan senzill com esperançador. És veritat que es bufava sobre un cultiu abonat i no poc creatiu, els valencians peguem en pedra i som capaços de grans gestes, potser perquè estem escaldats dels polítics, de les males arts, de tanta gent com ens vol malament, uns quants valencians mateix. De segon perquè cal sobreviure i la creativitat i el sobresforç són una bona medecina.

Demanem-nos què no seríem capaços de fer amb un mínim del pressupost que s’ha tirat al fem en això del deliri madridista. Què no seríem capaços de fer sense corrupció, sobresous, sobres, o enviaments oficials a paradisos fiscals…

Anit el país feia goig, perquè vivia la música, la veu, la poesia i la festa popular en no pocs pobles. El primer, Algemesí, sens dubte, amb les muixerangues a la plaça i pels carrers. De segon, la resposta de Picassent a una de les apostes més sòlides dels últims anys, Pep Gimeno Botifarra, al qual féiem costat els que hi eren escoltant-lo i també milers de valencians d’ací i dellà.  De tercer, a Vilamarxant, on es presentava la festa comarcal per Estellés amb un dels nous productes en favor del poeta, Sis veus de dones que semblen un miracle, però que no l’és. Perquè són fruit del treball, de l’esforç, de cercar maneres per sobreviure, d’aplegar sis dones que sembla que es coneguen de tota la vida i canten Estellés filtrat a través de la música popular. Bell, emocionant, divers, un producte que encà té molt recorregut, llarg, i això significa exploració, investigació i un horitzó de bon futur. Representa si més no, la veu de sis dones juntes, una de les troballes de l’any entre la música dels valencians.
—Sembla que és feta aposta, aquesta poesia per a la música popular —va dir Eva Dénia, ànima del grup, gairebé en acabar el concert, davant un auditori dret que en volia més, més en favor d’una nit màgica a Vilamarxant.
Van repetir ‘La rosa de paper’, tot i que jo hagués preferit la versió de ‘la Malaguenya’, perquè encara m’aborrona la pell la versió d’aquestes dones: Eva, Lola, Amparo, Merxe, Patxi i Sílvia. Però tant se val, quina, hagueren pogut tornar a començar que ningú no hagués marxat: batres, cant d’estil i albaes, jotes, romanços, boleros, fandangos… amb aquell estil de lletra propi d’un Estellés majúscul, senzill, popular i culte a la vegada.
Un nou regal per als valencians, liderat per una Eva Dénia que obri noves vies ara entre més dones que ens ofereixen què podem arribar a ser, els valencians, per la música i per la veu. Tant de bo passen per places i carrers, per tots els pobles nobles del país. Ho necessitem. Per molts anys.

*la versió del bolero de l’Alcúdia valdria per un ball de benvinguda cerimoniós dels valencians en actes oficials d’alta volada, com aquell que tenen els euskalduns. D’impressió.

Si és que voleu escoltar-les en directe:
7 set VILAMARXANT, 14 set BURJASSOT, 19 set EL TEULARET, 28 set BENIMACLET, 19 oct VALÈNCIA, 26 oct ALZIRA

@6veusperalpoeta
@evadenia

El Camp de Túria celebrarà hui a Vilamarxant la seua festa Éstellés, de l’un costat la pròpia festa homenatge al poeta, de l’altra, l’Associació 9 d’Octubre ha fet vint-i-cinc anys de vida i ha volgut festejar-ho amb la resta de les associacions de la comarca aquesta nit, amb un altre motiu especial, el poeta Vicent Andrés Estellés.
Per això, sis veus de dones posaran l’emoció i la música pel poeta més important entre els valencians, els últims 300 anys. N’hi qui el compara a Ausiàs March, com n’hi ha que el tracten d’universal, com n’hi ha que diuen que no n’hi ha cap d’igual, que sàpia combinar la llengua popular i la llengua culta amb aital resultat.

Anit ja vam celebrar la festa a Bétera, amb el músic Vicent Morelló. Hi vam combinar tres peces amb un documental sobre el poeta emés a Dossiers, de Canal9, en aquells horaris que ja ningú no veu la televisió. L’ateneu de Bétera acollí un altre acte en favor de la poesia i la música per fer renàixer de les cendres un projecte que va matar el pp local: les nits de poesia i música del castell, que des del 1992 van aguantar fins el 2005, any de la liquidació.

Vam acabar llegint poesia, que és del que tracta el projecte estellés al capdavall, de llegir els poetes, i encara els que ho represeten tot, entre els valencians. Hui vindrem a Vilamarxant, per continuar dignificant la llengua, el país, l’escola, la música, la comarca.

@campdeturia
#festaEstellés

N’hagués fet vuitanta-nou, el poeta Estellés.
Hui, a Benaguasil li hem retret honors llegint tres poemes, i cantant-ne tres més. De l’un costat, llegia el poeta local Miquel Casanova, el cor de l’Eliana afegia les veus.

Benaguasil
Iradament, com amor que segueix,
amb un amor d’una flor combatuda,
segueix l’arrel, penetra galeries,
i en un terrós, arrelava, profund.
Així l’espós, l’enamorada esposa.
Així floreix, amb tentacles, el fruit,
el fruit rodó de cristall insurrecte,
així floreix la flor de l’amanida,
i universal canta als plats, canta als segles!

Mural del País Valencià, V.A. Estellés

Fa quatre anys d’una festa de lectures i representacions, que ha fet renàixer l’hàbit de llegir en públic poesia, malgrat que algunes de les festes han traginat les lectures per actuacions preparades. L’una cosa no hauria de traure l’altra, almeny no hauria de raure la lecgtura pública, en places i carrers de persones de qualsevol condició.

Divendres la festa es trasllada a Bétera, amb un documental i el concert de Vicent Morelló. A partir de les 20.30h. Si ho voleu fer, improvisadament, sereu convidats a llegir. Si sou dels que encara no teniu el Mural del País Valencià, correu, no feu tard.

#FestaEstellés
Ateneu de Bétera, divendres 6 de setembre, 20.30h Plaça del Mercat Núm. 5

A la vida no es pot planificar tot, va dir Carl Rogers, i a l’escola encara menys. Tenia raó. I nosaltres, els mestres d’aquest país, tenim tots d’exemples que abonen aqueixa idea.

L’experiència ens havia portat a programar aquest primer dia d’escola, del curs que comença, amb el primer dels claustres amb tots els detalls, els més polits i els més gruixuts, perquè el primer dels claustres marca l’estil del que vindrà tot seguit, fins i tot pot arribar a dibuixar com serà el nou curs, l’estil, les maneres, els objectius.

És cert, també, com diu el pedagog americà, que sempre passen coses, passen tantes coses en un sol dia de vida, que l’escola ha de saber veure-les i beure-hi dels fets més rellevants que ens puguen afectar. Així que allò que va passant al nostre voltant va escenificant un paisatge al qual, l’escola, i el primer dels claustres, ha de donar resposta.

Una de les coses rellevants que afceten l’escola, inevitablement, és la tecnologia, i encà les xarxes socials que fem servir a través d’ella. Res no és igual, a l’escola, d’ençà de la tecnologia i la connexió al món virtual, perquè també és el món real, indubtablement, malgrat que no pocs excèptics vulguen amagar el cap en un forat.

Ja sabem què són els hastags aquests de twitter. Per a no pocs especialistes, twitter, és la xarxa social per excel·lència, una eina que l’escola hauria d’aprofitar per posar-se al dia de la tecnologia.

Aquest cap de setmana, aquesta xarxa en va plena de motius que afecten l’escola. Directament, virtual i física. Perquè allò que quedava impune o aïllat no fa gaire, les xarxes ho fan córrer com el vent de l’illa.

L’ún, el càstig contra tres directors d’institut de Maó per defensar els consells escolars respectius que demanen, ni més ni menys, aprendre en la llengua del país. Contra això, la política mediocre envia sancions, càstigs i expedients… Encà en el segle XXI és l’única cosa que sap fer, la mediocritat, davant l’escola i els mestres. Però les xarxes ens han posat en alerta els mestres, i milers de ciutadans que han sabut donar suport i plantar cara a la irracionalitat política que fa abús de les atribucions dipositades per la sobirania popular. No els hem votat perquè ens sancionen, els polítics, sinó perquè govenen bé, amb noblesa, amb correcció, amb responsabilitat.

Un segon motiu de debat, al primer dels claustres, és la demanda al govern valencià de Fabra, perquè tantes famílies com es queden sense poder matricular els fills en valencià, puguen ser ateses. ‘Vull estudiar en valencià’ s’ha convertit en un dret no acomplit per una altra decisió política tan mediocre com la primera. La manca de línies en valencià és una decisió política conscient dels governs del pp a València. Un atac repetit contra la llengua i contra els drets dels valencians. El càlcul que fa escolavalenciana és que gairebé 130.000 xiquets no poden estudiar en valencià per la voluntat expressa d’una política conscientment xenòfoba, lingüísticament almenys.

Mal paper faríem des de la direcció, si no compartirem aquests neguits, aquests desficis i aquests gojos, dins aquell mateix paradigma que expressava el pedagog americà: la responsabilitat compartida. Tot això que passa a la societat passa a l’escola. I allò que feu contra l’escola ho feu contra la societat. I contra el futur.

Ara, ni els Bauzà ni els Fabra de torn no sembla que ho entenguen d’aqueixa manera. Per ells, els models d’ensenyament de llengües que millor funcionen, n’hi ha estudis i investigacions que així ho abonen, no serveixen si són contraris als seus interessos particulars. El concepte lingüísticament xenòfobs fa molts anys que és viu en aquesta i en altres societats, que permeten de rebaixar menystenir i fins i tot deixar morir quantitat de llengües, amb la mala intenció de donar rellevància a una de sola, una llengua per damunt les altres. Una posició que no s’entén en una democràcia, perquè atempta contra el principal dels seus valors, la llibertat.

D’una altra manera, n’hi ha països on l’escola té independència d’acció sempre que demostre que els resultats acompanyen la seua llibertat. Qui pretendria, en els seus cabals, frenar que els xiquets aprenguen el màxim de llengües, més i millor?

Tres temes, a més dels normals en la preparació d’un curs, que és inevitable que apareguen, que ens afecten directament com a mestres i com a ciutadans d’aquest país. Ves si tindrem faena, enguany, els mestres. Benvinguts al curs 2013-2014

#TotsSomDirectorsMaó

#Vullestudiarenvalencià

#Viacatalana

 

#Vullestudiarenvalencià
#TotsSomDirectorsMaó
#Viacatalana
#Governdecreminals

Adéu al mes d’agost. De fet fa uns dies que respiràvem el seu final. Que avançàvem els projectes de setembre. L’escola, el treball entusiasta sobre la independència de Catalunya, la sorpresa, esperada per una altra banda, que ací és com si no hagués passat res, perquè el govern de l’Estat vol fer passar tants draps bruts i corruptes com la cosa més normal del món, amb aquella cortina de fum de Gibraltar, i encara més detalls que abonen que agost, pobre, sembla l’ase dels colps del calendari cristià. I ves que ens fa falta, i se’ns fa curt.

Cadascú ja haurà carregat el necessari per al nou curs. Semblarà que en tres dies haurem esgotat les bateries… Ca, no patiu…, no ens queda corda fins a l’any que ve.
Anit encà vam sopar per retirar-nos de les vacances com mereixien, amb vi de Portugal, sidra i formatges d’Astúries, embotits de la terra, tomates de l’Horta, i un meló final que tot ho salva, o gairebé tot.
L’últim cant del mes a bou passat, malgrat que, com diu Apa, no he cantat gens, gens ni miqueta, en aquests apunts d’anar enfilant unes vacances sempre especials.
Tornem a la feina, i això ja és una sort i un regal. Benvingut setembre.