Ulisses20

Adéu al mes d’agost. De fet fa uns dies que respiràvem el seu final. Que avançàvem els projectes de setembre. L’escola, el treball entusiasta sobre la independència de Catalunya, la sorpresa, esperada per una altra banda, que ací és com si no hagués passat res, perquè el govern de l’Estat vol fer passar tants draps bruts i corruptes com la cosa més normal del món, amb aquella cortina de fum de Gibraltar, i encara més detalls que abonen que agost, pobre, sembla l’ase dels colps del calendari cristià. I ves que ens fa falta, i se’ns fa curt.

Cadascú ja haurà carregat el necessari per al nou curs. Semblarà que en tres dies haurem esgotat les bateries… Ca, no patiu…, no ens queda corda fins a l’any que ve.
Anit encà vam sopar per retirar-nos de les vacances com mereixien, amb vi de Portugal, sidra i formatges d’Astúries, embotits de la terra, tomates de l’Horta, i un meló final que tot ho salva, o gairebé tot.
L’últim cant del mes a bou passat, malgrat que, com diu Apa, no he cantat gens, gens ni miqueta, en aquests apunts d’anar enfilant unes vacances sempre especials.
Tornem a la feina, i això ja és una sort i un regal. Benvingut setembre.