SERRALLONGA

Xino xano, amb la meva filla, hem fet cap al cementiri de Sinera per assistir a l’acte inaugural del Correllengua 2010 als Països Catalans. Un goig anar amb la meva filla, amb nom de ressonàncies espriuenques, cap al cementiri de Sinera, pujant per l’ordre de verds xiprers immòbils.
I al cimall, un acte senzill i entranyable.
Mentre i tant anava el recital d’en Didac Rocher, he vist el sol, a ponent, que es reflectia brillant al damunt dels nínxols inerts i he pres la foto que encapçala aquest post.
i he pensat: qué voleu! aquests ximples del més enllà es pensen que ens podran enterrar?. De cap manera!, sempre,  de tots els sempres, el sol pujarà potent, ni que sigui eixint de les cendres de Sinera!
Apali: endavant i sense por.!