ELS VERSOS MÉS XIMPLES DEL MÓN –JOSEP PLA DIXIT–

ELS VERSOS MÉS XIMPLES DEL MÓN –JOSEP PLA DIXIT–

Foto d’en Jordi Pons-Ribot. El Sr. Ramon, amb la cassola  i la concurrència, a punt de servir l’arròs.

Ai las! que llegint, llegint, de vegades trobes perles que es fan dir sí senyor!.
Mireu que és cas, llegint “Notes per a Sílvia” d’en Josep Pla,  he sabut que, un dia, vaig ser l’eina malèvola que, dalt de l’escenari,  va dir “els versos més ximples del món”

Veieu: Mestre Pla en el seu llibre “Notes per a Sílvia” a la pàgina 137 a l’entrada de Desembre (de 1931)  i després de despotricar un xic sobre el funcionament de la República i concretament alguns personatges que “donaren una Càtedra a D Fernando de los Rios… Hi ha gent que s’estranya que la República vingués. Però ¿que podia deixar de venir …?

I afegeix seguidament Pla:

––Cada vegada que sento queixar-se un monàrquic, penso en aquests fets i repeteixo “in mente”  uns versos que vaig sentir al Romea fa molts anys ­­–els versos més ximples del món:
“Gràcies a l’agricultura
ens trobem al mig del bosc…“

Doncs mireu que és cas: Mestre Pla no ens diu de qui son els versos, ni a quina obra pertanyien…

I jo us puc dir que el Teatre Principal d’Arenys de Mar es va reinaugurar el 7 de juliol de 2005, en el marc de les festes de Sant Zenon, prop de sis anys després d’haver tancat les portes per motius de seguretat i nosaltres (Fènix Teatre) de la mà mestra d’En Jordi Pons Ribot, per aquesta inauguració de la  renovació   del nostre teatre Principal,  vàrem posar en escena uns tastets d’una  sèrie d’obres del dramaturg arenyenc Josep Maria Arnau, entre les que hi havia la seva millor obra ” la Mitja taronja”. I a tot el conjunt el vam titular ” Un repente de comèdia”

I és a l’obra “la Mitja taronja”, on un servidor, al final de l’escena, tot representant el rendista Sr. Ramon, te el següent diàleg faceciós amb la gent que,  trobant-se a l’espera d’un bon arròs, no està per gaires galindaines,  ni escoltar discursos.  L’escena va així:

Lluís :     Sr Ramon, que no el porta (l’arròs).
Ramon (aquest sóc jo!) : Luego ve.
Tots:      L’arròs, l’arròs!!
Ramon : Callin; vull aprofitar
un moment d’inspiració.
Pancho:    Que? Nos  va a
echar un discurso?.
Ramon : Cortito.
Pancho:  Pues
atención
Ramon : Dichosa edad y dichosos..
Lluís  :     Això és tret d’un llibre!
Esteve :  Bo!
Ramon : No m’interrompin!
Pancho: Silencio!
Pona:     Que
prosiga el orador.
Ramon    … La societat fomentada
per la civilització;
– No s’hi val a tirar boles-
Esteve:   Te raó el Sr Ramon
Ramon : Gràcies a l’agricultura
ens trobem al mig del bosc.
Pancho :
La consecuéncia es muy lógica!

I així s’anava desgranant aquesta situació delirant, volgudament delirant, que l’autor emmarcava en un dinar bucòlic. I sí senyor!  El Sr Ramon vaig ser jo i vaig tenir l’honor de poder dir, dalt de  l’escenari, el que Pla en diu els versos més ximples del món. (crec que dec ser el darrer actor en pronunciar aquests versos dalt d’un escenari..)

El que no se és si hem de donar gràcies a l’agricultura, però que ens trobem perduts al mig del bosc, crec que és una evidència descomunal. (aquestes paraules, de ben segur,  les podria haver escrit el propi Pla!)

ADDENDA: Un cop redactat aquest apunt, vaig passar-li a en  Jordi Pons Ribot, demanant-li permís per parlar de la seva obra (ell en fou l’ànima)  i a l’ensems, li demanava si em deixava usar la fotografia que, també, era d’ell.

En Jordi m’ha fet aquestes línies que, crec, que son tan importants, que emmarquen l’obra de teatre:

Hola Ramon,

Endavant! Per mi està molt bé. “Un repente de comèdia!” va ser una experiència molt gratificant. 

El poder posar en escena, en motiu de la inauguració del teatre, tanta gent vinculada al món del teatre d’Arenys, -amb un autor també arenyenc-, penso que va ser un encert. Gairebé un miracle d’aquells que, de tant en tant, ens ofereix el teatre.!   

Gràcies. Una abraçada!

Jordi.

 Article publicat a l’Agenda d’Arenys de Mar , el mes d’octubre de 2020

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en AGENDA REVISTA, General, LLAMBREGADES HISTÒRIQUES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.