PUJANT, DES DE GUALBA A SANTA FE

Imatge: Camí de pujada cap a Santa Fe. La tebior del sol emmiralla una sortida iniciàtica.

Apali, si ho voleu i us plau, cliqueu al dessota per fer una passejada prou agradívola: Des de Gualba a Santa Fe. 

Passarem a tocar les creus que comuneixen el gorg de les tempestes de trons, llamps i bruixes….
Passarem per devora el darrer polvorí republicà de la guerra del 36: (llegiu el RAC).
Sense cansar-nos passarem per la central de baix i la central de dalt…. nogensmenys la Riera de Gualba ha deixat de fer la seva funció d’escorrentia d’aigues avall, per passar a ser la fàbrica de corrent elèctrica….

Caminarem amb  la plaent calidesa de sentir el sol a les nostres espatlles…. I passarem , sense fer cap fressa, per la vora de la cova de la penitenta…..
Apali, cliqueu si us abelleix:  
 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MONTSENY. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari