FRARES I MONGES

Imatge: “ Interin gaudeamus”, dibuix de Ramon Puiggarí publicat a El Tupé, núm. 3, 30 juny 1881.

Alça!, que de tant en tant cal desenterenyinar el nostre imaginari….

Veieu el que va passar quan, des de temps i temps a Cal Monestir, entre Cassovall i Saulet, hi havia  un convent de frares. Un bon dia, els monjos van demanar que vinguessin monges per rentar-los la roba i fer-los el menjar.
I si ,si….
El bisbe va permetre que les monges anessin, en edifici apart, a viure prop de Cal Monestir i així poguessin ajudar als frares….
Oh! i tant que els van ajudar..!!!!!
I fet i fet, després d’un bon xeflis, regat amb licors ben endreçats, tots plegats van posar l’olla gran dins de la xica….
I mireu, aquí ja no cal explicar res més…  Tanquem la porta i que s’ho facin!!!
De ben segur que la vostra imaginació pecadora ho haurà endevinat…
Però si voleu saber com acaba, doncs, mireu, heu de clicar aquí o al dessota…. 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari