EL CAÇAIRE ATRAPAT A LA RATERA

Imatge: Caçarates domèstic…….

Apali, avui una rondalla recollida per Mn. Esteve Caseponce, prevere nascut a Vallespir i rector de la Parròquia d’Arles, gran folklorista …
Una rondalla senzilla, però ben girada….
De com un gandul (el mandra) intenta engalipar tothom del seu costat fins que amollin alguns doblers….. tot per no vinclar l’esquena (que la te massa dreta) i viure de l’aire del cel….. o dels doblers de les butxaques alienes….
Però és clar … aquesta manera de viure s’acaba i tothom el coneix… El  darrer que vol engalipar és al pobre company de banqueta a la taverna del poble… I vol posar a un Sant de arbitre…
Ell sap que la capella del Sant fa un cert eco, donades les característiques còncaves de la capella…
i es clar, si crida (parlant de diners)
– Oi que l’ermità, en Menjafaves en te molts….

– I l’eco respon .. molts, molts , molts….
I així fins a poder trobar el punt just de demanar diners…
Però, és clar, en menjafaves també fa servir la seva estratègia i al final, el pobre Mandra, es veu caçat a la seva pròpia ratera….
Si voleu, cliqueu aquí o al dessota…..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari