AMB PERMÍS DE L’ABAT

Foto: El poble d’Ancs.

Avui una contalla del Pallars….
De quan al món hi havia unes sequeres importants. Tan importants que ni traient el Sant Cristo Gros de les esglésies s’aconseguia que caigués una sola gota d’aigua.
Però vet-ho-aquí que els del poble d’Ancs troben una petita estatueta de Santa Cecilia.
Davant d’una sequera important els d’Ancs demanen permís al pare Abat de Gerri que els deixi treure Santa Cecília per a congriar la pluja.
El pare Abat que els fa:
– Home si ni amb el Sant Cristo Gros fem ploure, com voleu que aquesta petita estatueta de Santa Cecília aconsegueixi la pluja!!
Doncs sí, Santa Cecilia va fer que plogués a bots i a barrals. Petita, però potent!! Ella sola va aconseguir la pluja.
Apali, si voleu cliqueu aquí , o al dessota i podeu escoltar  la contalla.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari