ANEM A OIR MISSA
Us heu fixat que no diem anem a veure missa, i si bé diem que anem a missa, la frase més corrent que deien els nostres avantpassats i que encara avui (de la poca gent que hi va) en diu anar a oir missa.
Us heu preguntat perquè?.
Fàcil si entreu a una catedral i veieu la seva estructura.
Al bell mig de les catedrals, basíliques i temples grans, al bell mig de la nau central hi ha el cor, que és el lloc
de l’església destinat als cantors on es resa i es canten els cants litúrgics.
Com a espai arquitectònic ha tingut diferents ubicacions en les diferents èpoques. Està documentat com
a espai separat des de l’època visigòtica, quan els cantors es situaven darrere
i als costats de l’altar. A partir dels segles XIV i XV, en col·locar els grans
retaules gòtics darrere l’altar, el cor es va traslladar a la nau, ocupant un
espai central des del transepte cap a l’entrada, normalment tancat amb parets o
reixes, i amb una reixa a la banda de l’altar, on hi tenien accés només els
músics i els clergues i canonges, que participaven als cants interpretant les
melodies gregorianes en
alternància amb el cor polifònic de músics professionals.
Si, i tot això està molt bé, però el cor, com veieu, era destinat als canonges, cavallers, etc…. I el poble?….
El poble s’havia de col.locar a l’entrada, sense sobrepassar el cor, allunyat de l’altar que està situat al seu darrera i per tant, el poble no veia, ni mirava, ni entrellucava la missa, perque no podia… el cor li ho impedia….. Només els quedava oïr-la….
I d’aquí ve l’expressió anem a oir missa..
Apali!