BRILLON -NOMÉS (?) UN GOS

Foto: Podria ser en Brillon.
Ai! avui, la contalla no és explicada sinó que avui hem d’escoltar en Brillon fent un monóleg que ens il.lustra de la seva vida, com a gos del Molí Vell de Gualba, seguint el seu amo En Joan.
En Joan, un propietari rural que només fa que treballar, sempre mirant el solc, la fanga, el xapo, el tràmec… en fi , només treballar i ha perdut el gust de gaudir.
De cop li diagnostiquen fatigus cronicus…. i a partir d’aquí fa el canvi,  que es seguit de prop pel gos Brillon
I aquest, ens va explicant el canvi d’en Joan fins que queda gravada la seva cara a la paret del Salt de Gualba.
Un conte molt bonic de Joan Barat, del llibre Això va passar a Gualba. Avui introbable.

Em permetreu que dediqui la contalla a la meva bona amiga Àngels, de Sant Celoni i que avui viu a Gualba, amb qui comparteixo l’estima a aquest poble.
Si ho voleu escoltar, cliqueu aquí , o al dessota.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.