SERRALLONGA

Si us abelleix, un matí encalmat d’aquests dies frescals de l’hivern, totjust encetat, arribeu-vos a Sinera prop del Mar, aneu al cementiri, on us corprendrà la tranquilitat sota els xiprers immòbils damunt la mar en calma. La passejada serena pels camins de claror del Cementiri de Sinera us asserenarà l’esperit. I si pareu esment sentireu una remor de fons que us canta:

Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l’ombra

viatgera d’un núvol.

El lent record dels dies

que són passats per sempre.

I al capdemunt del cementiri, a la dreta, hi trobareu una tomba bonica, de marbre negre. Si us dreceu davant del bust de l’Emilia sentireu el plany pregon de l’amor. La immensitat de l’amor reflectida en una sola rosa. Una tomba per una rosa. L’expressió suprema de l’amor desitjat i no aconseguit…