Ulisses20

-Per què, a hores d’ara, un altre llibre de refranys, d’expressions i de frases fetes?, es demana Joan Ll. Sanxis, a la introducció del seu llibre. Però, és que sobren llibres? I si en sobren, que jo apostaria que sí, justament haviem de prescindir d’aquest?

Mira que se n’escriuen, de monaes…, però aqueixa hipòtesis que recull l’autor a la introducció del seu llibre, paga la pena: «Cada poble té llur ànima, és a dir, llur cultura. Així, si un poble no pot viure sense cultura, quan n’empra una d’aliena, s’aliena ell mateix.»

Sembla que la justificació d’aquest llibre és la llengua, per això, com va dir Enric Valor, de primer l’amor a la llengua, després l’amor a la narrativa. Així que aquest recull de refranys i d’expressions que comence a destriar, a fullejar, em servirà per obrir d’ací unes hores l’escola, a través del web, i la classe, perquè els xiquets escolten algunes expressions de la llengua ara en desús, o pitjor, perdudes.

El professor de Quart de Poblet, Joan Ll., em valdrà d’excusa durant uns dies, abans no em toque presentar-lo divendres al corral de l’ateneu de Bétera. I tot plegat, gràcies a l’ajut d’un altre empresari en favor dels músics i de la cultura, Lluís Planes, de Pollastres Planes, que a més ven bona qualitat, per a l’olla, el perol i la paella. Xe, saviesa popular.

M’alce tard, passe per la cooperativa i carregue cinc sacs de cristal d’estiu, agafe uns guants nous i ho deixe a tot a compte. Passe pel camí d’Alcubles, buide un parell de sacs i comprove que la instal·lació del reg té fuites importants, ho adobe i comprove que les clemenules van agafant grandària, que la collita no quedarà tan malmesa com pensava. Passe pel camí de Llíria descarregue dos sacs, però no òbric l’aixeta, sembla que hi ha suficient humitat i potser encara avui ploga. Vaig al corral i enganxe el remolc, passe per l’Ateneu, cal fer dos viatges amb material per a l’ecoparc. Carregue el primer viatge i me’n vaig després que Joano m’ha preparat un rebentat de primera. A l’ecoparc han tornat a posar la jove que atenia abans. M’explica que els dipòsits van numerats: però encara no han posat el nom de les coses que hem de distribuir a cada contenidor. N’hi ha torpalls arreu, Joan Antoni. Després del segon viatge deixe el remolc de nou al corral de la sogra i passe pel barranquet, fins al polígon d’Horta Vella, al magatzem del Robero: carregue sis sacs de fertabax i me’n vaig al Bassó: en buide dos i repare una goma que perdia aigua. És hora de dinar, després continuaré la ruta i aniré deixant l’adob en cada caseta, revisaré els camps, faré això i allò, i demà ja podré donar compte a mon pare, mentre faig la paella, de com van les feines i les obligacions de la taronja. Després de dinar faig la ruta completa, torne al camí d’Alcubles, hi ha una avaria important i decidesc de tancar l’aigua, arrenque tres brots, uns cànems, tres argelagues, res d’especial. Torne a casa, faig tres abdominals per consciència cívica i estomacal, pose una música (robada d’un dels dipòsits que havia de buidar a l’ecoparc): Pret a Porter, una barreja de músiques i títols de discoteca de matinada, perfecta per acabar la gimnàstica, dutxar-me i sopar amb empar. A la TV fan sexe a NY, però acabe per escriure una piulada sobre el Singulars de dilluns, amb l’Arcadi Oliveres i Nino Becerra, marxem corrent al teatre (és a cent metres de casa), actua un amic que farà de Woody Allen (no el soporte, se m’ha fet vell, malgrat que té algunes pel·lícules remarcables), actua bé, ho fa molt bé, Dídac de Woody Allen, potser per això mateix, perquè l’imita massa bé, no el suporte: han triat una llengua que no m’arriba, que no reconec, en aquest teatre a cent metres de casa. No m’he avorrit gaire, una mica si voleu, i sempre se n’aprén. Llàstima això de la llengua. Llavors és quan venim a l’Ateneu, i seiem en una taula d’amics, divendres tenim concert amb Toni de l’Hostal, i presentem el llibre ‘Saviesa Popular’, un recull de refranys i frases fetes, de Joan Lluís Sanxis, que ha editat l’Eixam. Finalment, Antònia diu que l’hauré de presentar, el llibre, malgrat que jo preferesc de presentar Toni de l’Hostal. Acabem parlant de Josep Piera i de la Caseta Blanca, el mas d’Aguirre Matiol on s’hi reunien els lletraferits més importants de principi del segle XX, Querol i la Renaixença, la presentació la farà Pau Pertegaz, això també ho hem acordat aquesta nit. Me’n vaig a casa enmig d’un ambientàs de por a l’Ateneu.
– Xe, ara que començava a fer fresqueta.
A casa es miren una pel·lícula en espanol; no n’hi ha cap, des que han prohibit TV3, que puguem veure en català, cap. Fa molt de teps que faig boicot al cinema, a València, i ara també a la TV, així que jo preferec d’escriure al bloc.
Bona nit.

Diumenge presentem el llibre d’Andreu Ginés a l’Ateneu de Bétera. Més de tres-centes pàgines que van descrivint com va escampar-se el feixisme a València durant la postguerra. Existir, ací mateix, sembla que la cosa ja venia de déu, que va dir quan va relatar l’oració: a més de les pomes, d’Adam i d’Eva, i el paradís, també us deixaré una manera de viure i de governar els desgraciats, si mai pensen a ser valencians, posem per cas, o si encara pensen amb l’herència catalana que els ve de sang, els pares dels quals van ser Bernat i Floreta: i llavors va dir allò de les plagues, la mosca blanca, els conills, el cànem bort, el taronger, les diputacions, i el feixisme. Redell, hagués pogut dir milanta coses més, que les haguérem aguantat millors que els cosacs, que sembla que no saben embufar-se i a poc que es beuen una garrafa de vuit litres de ginebra per barba agafen la merla i seuen del revés a la lambretta. Però no, déu va dir feixisme, ben clarament amb totes les lletres i una llengua franca, la subtitulació la va adobar el dimoni que pretesament va deixar escrit que, en cas de subtitular Inside Job, oblidaren el català. Allò del feixisme, déu estava convençut que faria més mal que la Pandora, que la dona també es jugava el festeig a colps de renyó.

«Aquesta és una història d’especulació, de corrupció i de repressió. I sobretot d’unes persones amb noms i cognoms que se’n beneficiaren. Després de quaranta anys de dictadura i trenta de democràcia formal, molts d’aquests noms continuen hui entre l’alta societat i vinculats a la política valenciana.
[…]
setanta anys després, els valencians som menys poble i els treballadors menys conscients. D’això anava, al cap i a la fi, el franquisme.» Andreu G.

Publicitat:
Ateneu de Bétera, plaça del Mercat núm. 5. diumenge 31 de juliol, 20.00h. Després del sopar enfaixat, el documental AIGUA CLARA.

L’Ateneu de Bétera fa unes contravacances en favor de la cultura, del debat i la reflexió, però també en favor de la festa. Això últim ho reserven per a l’agost. Aixi que si tenim el cabet en la faena, divendres i diumenge ofereix un programa, ‘Entre documentals‘, que sembla d’interés.
Divendres, la nit temàtica és l’economia, a partir del documental INSIDE JOB, guanyador d’uns quants premis, a més que, malgrat algunes diferències d’apreciació, no deixa indiferent ningú. A nosaltres tampoc. Hem buscat el documental amb versió subtitulada en català, però, ves que ací també va arribar la crisi lingüística. No hi és. O no l’hem sabut trobar, així que si algú ens pot apuntar un senyal, una pista, perquè trobem la manera de llegir allò en català, ho agrairem en devoció i amistat.
Del sac de llengües a les quals han adaptat els subtítols, trobem: angés, xec, hongarés, polac (so), subtítols en espanol, anglés, portugués, àrab, xec, croat, eslovac, eslové, grec, hongarés, islandés, polac, romanés, turc… No hi ha català, naturalment. Almenys en la còpia original que nosaltres hem comprat a València.  
Per salvar la situació, el professor Josep Vicent Pitxer presentarà el documental i, si els ànims ens ho permeten, orientarà un debat posterior a la fresca d’un corral valencià d’època, amb un gin fresquet, i una sorpresa final: es rifarà una ampolla de cava brut a la idea més sensata i refrescant de la nit; en relació a la crisi i a l’economia, naturalment.

-Veus, ja et deia que n’hi ha qui li afecta més l’estiu que no anar a aplegar garrofes de matinada.
-Ca, si ara ningú no va a aplegar garrofes!  

Diumenge presentarem a Bétera el llibre ‘La instauració del franquisme al País Valencià’, d’Andreu Ginés, que va rebre el premi Ferran Soldevila, amb pròleg de Josep Fontana. Diumenge és un dia com un altre, i l’Andreu era el dia que tenia més lliure per venir a l’Ateneu de Bétera a fer-nos la visita. A més, la lloa la farà Apa, Josep Aparisi, que no heu de confondre amb el cantador d’estil, sinó amb l’home que potser llegeix amb més passió la història, la política, que ens va passant als valencians des del segle XX. Per això que aquest llibre tampoc no se li ha escapat, i potser perquè és l’únic de Bétera que l’ha llegit completament, almenys és el primer de segur, li he demanat que el presentés, que ens expliqués la seua visió particular d’una lectura arriscada, i per què es va interessar aferrissadament només aparèixer la notícia de la seua publicació.

«Esta es espanoles la auténtica Valencia, que se reencuentra a sí misma, lejos del motín sucio y arrabalero en que, en otro tiempo, mancharon su fama los aventureros de la política republicana, demagógica y antiespanola. Toda la ciudad es vibración falangista, exteriorizada en el luminoso colorido habitual en los valencianos.» ABC, 21 d’abril de 1940

Jo vaig fent via sobre aquesta història, per compromís amb l’autor solament, perquè m’entristeix sobremanera de saber què va passar, com ens va furtar tant de temps, com encara paguem la derrota. Els valencians sobretot.