ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EXEMPLE BASC I COVARDIA CATALANA

General

A la votació d’investidura de Mariano Rajoy, s’ha vist com Amaiur prenia el vot de l’abstenció, i que tant CIU com ERC optaven pel NO. Les justificacions han estat variades, entre l’oblit total de Catalunya en el discurs del President espanyol amb tots els temes, i en especial els fiscals, i per altra banda l’argumentació clara i coherent de l’esquerra abertzale, que ha donat una nova lliçó a la por i demagògia catalana, que ens ha portat fins on ens trobem ara mateix.

Efectivament, en Duran diu que Catalunya esta tipa que Espanya la faci més pobra, i demana corregir el dèficit fiscal, i el pagament dels deutes de l’Estat amb el nostre territori, tot això ha motivat el seu vot negatiu per coherència amb els seus plantejaments electorals, com el pacte fiscal que va ser despatxat amb un ara no toca, com en les millors èpoques de Pujol. Alhora a Catalunya presentaven uns nous pressupostos regressius, amb noves taxes amb els medicaments o el turisme pujada d’impostos , i noves retallades als funcionaris per posar uns exemples, i que de pas validen aquest espoli que nomes poden combatre amb retallades al nostre estat del benestar. Esquerra també ha votat negativament per la poca receptivitat amb Catalunya. Per la seva banda Amaiur, ha justificat l’abstenció, ja que no volen influir o opinar sobre l’investidura d’un president espanyol, i la seva presencia simplement obeeix a estendre la ma a Rajoy, per resoldre el conflicte territorial espanyol d’una vegada per totes, i avisa que no reclamaran a Madrid la independència, això ho farien mitjançant un acord entre les forces basques, s’han declarat independentistes, i ha preguntat que si l’Estat es bo pels espanyols, per què ha de ser dolent pels bascos, el qual veuen com una sortida digne a la crisi, i el seu poder de decisió, precisament ha insistit que es un xoc de projectes, ja que segons els espanyols el seu no entra a la Constitució, per tant reclamen una segona transició que respecti les nacionalitats.

Trobem una gran diferencia entre la postura digne abertzale i la por catalana, ens diuen que  simplement van a buscar el govern espanyol per aclarir el conflicte territorial basc, i aprofitar els passos de l’esquerra abertzale a Euskadi, evidentment no vol col·laborar en una investidura d’un president espanyol, no es el seu problema. Per altra banda deixa clar que la independència com es lògic la decidiran les forces basques allà on toca, que no es a Madrid evidentment, i dona argumentacions per fer veure que hi ha un xoc de projectes politics que son la clau del conflicte basc, i on demanen valentia al president espanyol per intervenir a la solució. Es la primera força basca en diputats, i la seva cohesió i rigor ha estat un exemple d’unitat ben trobada a l’entorn d’un projecte de sobirania basca pacífic i polític sense fissures, i que ha deixat arraconat al PNB i la seva covardia en moments clau, per abordar el tema més transcendent, tot un exemple. A l’altre costat trobem les forces catalanes, que evidentment si participen a l’elecció d’un president espanyol, cosa que sobretot des de la força que es declara independentista no te massa sentit, ja que la seva mirada res te a veure amb aquest afer, i per altra banda aquesta mateixa força feia entendre en campanya que gairebé declararia la independència al Congrés dels diputats, cosa que dona entendre la seva mentalitat totalment esbiaixada, i de falta de coherència amb les nostres institucions, recordo les representants de la nostra sobirania popular. En Duran ha rebut les seves reclamacions destinades al fracàs amb un ara no toca, molt pujolià, i que tasta la mateixa medicina que ells van i apliquen a Catalunya cada cop que es demana un pas endavant nacionalment parlant,  però amb una gran diferència, aquest es previsible i fins hi tot esperat i normal, i en el cas català una sortida indigne pels problemes catalans, per tant toca assumir la realitat, i quan s’està molt tip d’una cosa, normalment s’allunya, no es manté per sempre més al seu costat, cosa per cert que en Duran defensa amb ungles i dents. El que deia, la coherència basca, contra la falsedat catalana, quin país.

 

 

 

 

  1. Que te a veure Euskadi amb Catalunya? poca cosa. Són dues nacions sense estat ben i ben diferents. Qui s’ha enmirallat sempre -per manca de capacitat intel.lectual- en el que sembla que fa l’esquerra abertzale basca? Els residus i hereus dispersos i inutils del Psan, encara que ara s’apuntin a altres sigles.
    No tenir en compte que a Euskadi, en vots populars, EAJ/PNB va ser la primera força electoral el passat 20-N, i que va ampliar en 40.000 vots més la diferència amb Amaiur, per pur sectarisme obsés, és una errada que invalida qualsevulla anàlisi.   I ara hem d’aplaudir des de Catalunya l’abstenció d’Amaiur, en la investidura de Rajoy, en la qua han participat amb tots els ets i uts?. Au. va.  No fem riure!  On estan aquells que propugnaren no participar a les eleccions espanyoles, perquè “no se’ns ha perdut res”, com a gran argument del no res?
    A Catalunya tot es fals, diu el lletraferit que s’ho menja tot…al teclat, pero que mai recull-la seva opció- un miserable vot de la ciutadania en eleccions. Si, puto amo de teclat,si, segueix en el bucle embuclat, que ja dus 44 soltes sobre tu mateix.  Línia!!
    Cordialment,
    Andreu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.