ALBERT CORTES MONSERRAT

El discurs del President Mas ha estat un cant a l’esperança, i justificant les retallades per un futur millor a Catalunya, alhora ens diu que moltes decisions del govern no depenen de nosaltres, i reclama respecte per la nostra identitat, i institucions, com també eliminar els pals a les rodes que retallen les nostres capacitats, i parlant del 2012, confia en el Pacte Fiscal que diu te un gran consens, i amenaça que si Espanya no escolta, els ponts amb ella es debilitaran encara més. Per la seva banda en el món real, el nou govern espanyol eliminarà o rebaixarà el finançament autonòmic amb Catalunya al capdavant. La diferencia entre els dos es evident, un segueix esforçant-se per passar a la historia com un altre president gris i mediocre, podent passar a la historia de Catalunya en lletres majúscules, i el segon exerceix el poder normal que te un Estat.

El President Mas ha defensat la política de retallades que esta fent servir per sanejar les finances catalanes, i ha començat enviant un missatge de suport a la gran quantitat de famílies catalanes que ho estant passant molt malament, i altres que ja han creuat els límits de la misèria, tanmateix ha esmentat mitjançant la boira que ens envaeix, i que poc a poc anirà perfilant una llum a l’horitzó, tot i que el 2012 no serà un any eufòric en matèria econòmica. Ha parlat de les decisions que no estant a les nostres mans, i demanen encert a l’altre govern, i respecte per la nostra identitat, llengua i institucions, i de pas que el nostre esforç i talent no sigui aturat. Parlant de les capacitats, pensa en el pacte fiscal amb un gran consens social ja generat per donar un pas endavant, i avisa que si es escoltada la proposta a Madrid els ponts es reforçaran, del contrari es debilitaran més. Els popular ja han titllat el discurs de xantatge, els socialistes de no oferir solucions, i Esquerra hi dona suport pel concert. Per la seva banda Rajoy rebaixarà o eliminarà el  finançament tal com ha acordat el consell de ministres. Per un altre costat, el president extremeny va dir en català i basc que Extremadura no és més que ningú però tampoc ho es menys, reivindicant la Constitució, i alertar de la manca d’unitat del país, quan totes les autonomies estan sota el mateix sostre, explicant que els extremenys han treballat per aixecar altres regions.

Realment, retallar el nostre estat del benestar, i deixar moltes famílies a la vora del col·lapse més absolut, amb la feina greument afectada o els ingressos dràsticament reduïts, no ajuda gens a les futures generacions, vers al contrari, disfressat de responsabilitat, uns ajustos que no son correspostos per l’estat espanyol, i que a sobre reben l’impacte dels impagaments d’aquest, sonen a presa de pel, i no a seriositat, d’altra banda validar el robatori espanyol de  més de 20 mil milions d’euros, i intentar  compensar-lo amb reduccions pròpies, es indigne del govern de qualsevol territori, i ens pot fer preguntar quin país els deixem a la futura generació. Per altra banda, diu que hi ha decisions que no estan a les nostres mans, jo afegiria que de les importants cap, i aquest es el drama, ja que a més demana un respecte, i una falta d’atacs que en qualsevol estat normal no caldria demanar, quan es així, la reflexió crec que ha de ser prou clara per veure quin es el nostre problema. Insisteix amb el pacte fiscal, quan el mateix govern espanyol ja ha dit que no es possible mil i un cops, per cert amb el suport d’Esquerra a una proposta que saben impossible, i que sembla una manera més de distreure el personal, i anar passant esperant la situació comenci a millorar, i ja passar el tràngol de la pressió per la sobirania que la seva covardia no contempla. Aquests ponts tant malmesos, ja difícilment es poden espatllar més, però sembla que amb una mica de peix al cove tornaran com si res no hagués passat, francament es una situació irreal. Francament el president Mas, podria passar als llibres d’història, i sembla que no vol sortir de la grisor existent, quan crec que te prou capacitat com per assumir el repte de la sobirania, que per cert també genera consens, ja que sembla que nomes el te el famós pacte fiscal, però no altres coses, misteris de la vida.

No volia deixar de comentar el president extremeny que no vol ser més que ningú, però tampoc menys, si li serveix de consol, Catalunya ja faria un gran pas endavant dins l’Estat, si es complís aquesta dita, però malauradament sempre es menys, i per cert els extremenys que han ajudat aixecar altres regions es una gran mentida, en tot cas han anat ha guanyar-se la vida en un altre territori, i s’han ajudat a ells mateixos, com no pot ser d’altra manera, i de retruc lògicament al territori on resideixen, com va dir ahir el President no ens fem trampes al solitari, i prou d’aquesta demagògia barata.

Bona entrada d’any.