ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL GOVERN DELS MILLORS ACONSEGUEIX PAGAR LES NOMINES

General

Situació esperpèntica amb la paga extra dels treballadors públics, primer es dubtava de si es podria pagar, desprès, i davant la sorpresa de la negativa espanyola a pagar l’import que marca l’Estatut, concretament 759 milions, es va passar a planificar un cobrament una setmana més tard, i nomes un 80%, l’altre 20% sense data fixada, i finalment al obtenir un crèdit bancari que s’estava negociant, sembla que es pagarà abans d’acabar l’any, i es regularitzarà el descompte avançat d’un IRPF que encara no s’havia abonat als treballadors. Com diu en Salvador Cot en un article seu, pagar la paga extra, és governar?.

Finalment sembla que la Generalitat ha obtingut un crèdit de 200 milions per pagar el restant de la paga extra, sembla ser que l’obertura de mercats, i un crèdit al Banc de Sabadell amb un interès de menys del 6% ho farà possible. El conseller parla que el Banc Central Europeu ha injectat 500 mil milions d’euros als mercats, i això afavoreix les entitats financeres compleixin amb la seva funció de donar crèdit, aquest permetrà abonar uns 70 milions pendents de pagar als treballadors públics. Dona les gracies als funcionaris per la seva comprensió, i parla de que el Govern farà tots els esforços per no tornar reproduir aquesta situació, i alhora de no tornar a trobar partides pressupostàries que es fan efectives, en relació amb l’Estat, i amb confiança que el nou executiu complirà amb els seus compromisos. Per altra banda això no soluciona tots els problemes de tresoreria, i esperen executar la venda d’algun actiu per arribar al global de la situació d’emergència. Per cert, i en referència al nou pacte fiscal, el govern aclareix que nomes convocarà la consulta si el PSOE-C s’acaba sumant aquesta reivindicació, recordo que aquest grup demana un pacte fiscal federal, o sigui un nou engany o invenció per no dir no directament, i oferir una alternativa de pura fantasia, de moment sembla que la majoria que ja tenen en el Parlament no els sembla suficient.

Feia esment a un article d’en Cot on parla de que no val la pena tenir un govern on la seva màxima preocupació es buscar la manera de pagar la paga extra nadalenca als funcionaris, per això no val la pena un autogovern, o unes eleccions per escollir uns simples gestors que pidolant crèdits per subsistir. A Madrid no els interessa gens, i la vergonya es més gran cada dia que passa, i veure com s’insisteix en una falsedat com el pacte fiscal, sense una engruna de poder, i unes competències que son paper mullat. Un episodi que fa pena com les pagues dels propis treballadors del servei públic, i on finalment un miserable crèdit que recordo hauran de tornar fent més gran la bola de neu, ha servit   per pagar els deutes, i on encara qualifiquen de sorpresa l’impagament de l’Estat que els ha fet anar de corcoll, com si fos el primer cop que a Catalunya se li diu una cosa, encara que sigui llei, i s’incompleix, ho ha de tornar a pactar el que ja es una llei, es una presa de pel constant que seguirà com sempre, i que deixa en ridícul per enèsima vegada aquesta renovada confiança en un nou executiu espanyol, que simplement amb diferents formes, tractarà Catalunya com sempre, no es qüestió de partits, es estratègia d’Estat, tant costa veure això. Mentrestant aquí, ara, i desprès de treure pit amb la nova llei de consultes ens diuen que si el PSOE-C no s’incorpora al pacte no hi haurà consultes, però que no han escoltat Zapatero, i el seu govern mi i un cop dient ben clar i alt que no hi haurà concert econòmic per Catalunya, doncs els que volen incorporar son aquests,que ens prenen per rucs. No cal buscar excuses per no fer la consulta, si no es fa millor, seria un altre situació delirant que ens ofereixen els nostres governants, i que sembla amb CIU, ICV i ERC, o sigui un amplia majoria absoluta no n’hi ha prou, deuen voler un 100%, que han sentit a parlar de la democràcia, i el joc de les majories i minories o ens volen fer tornar a passar gat per llebre.

En definitiva, sort que era el govern dels millors, però com deia aquell no calia tant soroll per arribar fins aquí. Si no pensen donar el pas nacional endavant ara, ja no ho faran mai, per tant potser alhora de suprimir entitats que no dupliquin els costos als ciutadans, la Generalitat ocuparia una plaça destacada, i de pas el ridícul seria menor.

 

 

 

 

 

  1. CCOO tampoc ha pagat les nòmines quan tocava. Ni ho farà el 2011. Cal que esperin al 2012.  Les Corts valencianes també han enregistrat endarreriemnts temporals molt més grans que els d’una part (20%) succeits a Catalunya. Ajuntaments de Castella-La Manxa, la Junta de Andalucia, el Real Club Esportiu Espanyol, el Rayo Vallecano, l’Atletico de Madrid, els transports públics de Jerez, Mercasevilla i molts mes casos d’administracions públiques s’han trobat i/o encara es troben en situacions  d’aquestes. O clubs de futbol del que diuen la millor Liga del mon mondial…I en empreses privades, centenars i milers de casos. Endarreriments temporals en pagaments comissions, en variables, en complements, milers d’autònoms que no cobren de les administracions o de grans empreses o, en tot cas, amb demores de més de 6 mesos, petites empreses que tenen pendents de cobrar serveis fets a ajuntaments , catalans i no catalans, el 2010 i, per descomptat el 2011,…la situacio no es pas còmoda, sobretot quan uns imbècils tripartits van augmentar el deute de la Generalitat en 27.000 milions d’euros, en 7 anys, i van tancar-li l’aixeta als mercats financers. Això no es obra de Madrid, no, es obra dels desgraciats tripartits, ineptes, incapaços, i que han aconseguit el rècord mundial de multiplicar per 2,5, pel cap baix, totes les obres publiques contractades que van gestionar. Aquests si que serien els millors………….golfos de la història catalana.

    O sia que, si, els qui no treuen ni un vot són els més savis, però no foten ni brot. Sort dels qui es cansen treballant cada dia, i reorientant i sol.lucionant les desgràcies del progressisme dels deutes i de la ineptitud. Catalana, d’esquerres, i progre, però sempre derrotats a les urnes. Perquè el poble, quan vota, no s’equivoca. 
    Andreu

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.