LLAVANERES, CANYAMARS, L’IMPERIO I… 07.02.2010
Per Joan Lladó
Ahir vaig ser l’últim en arribar a la plaça. Em feia molta mandra anar amb bici i em vaig decidir a darrera hora. N’érem vuit. En Jordi i en Manel ens volien ensenyar els nous corriols que van fer en la cursa del Montaltbike del diumenge anterior i vam començar pujant per can Nadal a Llavaneres. Feia anys que no pujava per aquells verals. Com ha canviat tot allò… Fins i tot han fet una carretera que puja gairebé fins la Cornisa.
Al Coll Pallarès trencàrem per baixar cap a la vall de Rimbles i tot seguit prenguérem el nou corriol que va flanquejant cap a ponent fins trobar l’altre que també baixa de Lorita. És un corriolet en el que hi han hagut d’esmerçar un grapat d’hores. A la vall, en Manel ha dit de pujar a can Vallalta. Ho hem fet pel camí més dret, és clar. A dalt ens hem agrupat i se’ns ha afegit un xicot que anava perdut i que acompanyaríem cap a la Creu de Rupit. Nosaltres però, agafem el camí del Pou de Glaç i més avall trenquem per agafar un altre tram de corriol nou, aquest cop en direcció llevant-nord i que ens menarà, tot flanquejant, fins a can Pau de la Rosa. Aquell noi ja no l’hem vist més.
Com que ja va essent hora, anem cap a Canyamars a esmorzar. A can Víctor som gairebé els primers. El tema principal de la sobretaula: la crisi. De què sinó? Ah! També sobre transmissions patrimonials. Som de la classe que sempre ens toca el rebre i no sabem com evitar-ho. Apareixen en Xevi Beltran, en Manel Quadrada i companyia. Curta estoneta de mofes.
Tret d’en Manel i en Pep, la resta anem tornant cap a casa i enfilem l'”Imperio”. En Martí ho fa per la Moreneta. Passem per can Nogueras de Manyans i anem a cercar el camí d’en Marcel que tot just entrar-hi, el deixem per fer un corriol que va baixant suaument cap al sud fins tornar a enllaçar, pràcticament a baix, el que hem deixat. Ens ha dit en Jordi que el netejà en Joan Vidal, l’enguixador veí d’Argentona i un bon practicant de la BTT. El corriolet segueix planejant fins trobar el camí de les arrels que puja al turó de la Gola. En aquest camí, ja en ple descens, una branca se’m fica al canvi i em torça la patilla que el sustenta. Per sort no l’ha trencada i puc tornar cap a casa relativament bé.
Anem a cercar la nevera per les cases de la Plana i baixem fins a can Miliu Cabanyes pel camí de les herbes.
A reveure,
Joan LLadó
Els corriolaires: L’Home no tant senzill, la Flor, en Formiga, l’Avi, el Màster, el Maestro, la Pantera Rosa i en Pistons.
Distància recorreguda: 45 km.
Desnivell + acum.: 850 m.
Vaig fer algunes fotos als protagonistes que no van quedar gaire afavorits, però igualment les incloc.
Sortim d’esmorzar d’hora i ja penseu en tornar. I do! Fins i tot l’Home no tan Senzill i l’Avi s’arrepleguen. És clar, ara en fan córrer dues i defalleixen.
La meva parella i jo no en tenim prou. Aquest matí volem més gresca. Girem cua allà on us hem deixat i enfilem pel bosc de Can Galzeran amunt fins la Creu d’Aguilar. Enllacem amb el GR 92 fins dalt del Corredor. Tombem per la trialera i cap Els Misteris. Creu de Rupit. Amunt fins el turó de la Roca de la Ferradura amb el petit tram trialero de sobre la roca inclòs. Ara sí ja tornem però tot passant per les Roques Boniques i els corriols laterals de tornada a Can Bruguera. D’allà al parc forestal i ens acomiadem una mica més reviscolats. Corriols de Can Cabanyes fins a la Riera
Aprofitant la vinentesa vaig estrenar el nou corriol “freeraider”que ens ha preparat en Jordi (l’avi enginyer),al Torrent del pixador dels ases. Je je je….