BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

COLLFORMIC BLANC. CARRETERA 20.02.2010

Per Sergi Corado

Després de l´obligat cap de setmana de repòs degut a l’operació dels ulls (fora ulleres), tocava planejar una sortideta maca per refer-me del cop moral d´estar una setmaneta sense tocar les bicis. Per dissabte havien anunciat bon temps així que, sense pensar-ho gaire,vaig decidir de pujar a Collformic amb la bici de carretera.

Dissabte, dos quarts de nou del matí, començo a pedalar direcció Dosrius per pujar Can Bordoi i passar cap al Vallès, estic encantat amb la meva nova vista, veig nítid i sense portar ulleres graduades!!
Baixo a Llinars i passo per dintre del poble per estalviar-me la carretera de Les Aigües, hi ha menys tràfic i pots rodar més tranquil. Torno a sortir  a la C-35 i passat Vilalba agafo el desviament que surt a l’esquerra i que porta fins Sta.Maria i St.Esteve de Palautordera, a partir d´aquí començo a pujar.
La pujada es podria dividir en dues parts, la pimera, fins el pont de Can Fortià és una pujada suau i, tret d´un parell de revolts en ferradura, no hi ha cap rampa forta que t´obligui a anar apretat, es deixa fer bastant bé, al teu ritme, i fins i tot, abans del pont hi ha un tram que fa baixada.
La segona part, ja una vegada passat  el pont, si que trobo que és més dura, res de l´altre món tampoc però si que t´has d´esforçar una mica més.
Vaig fent kms. tranquil.lament però sense parar i a la carretera que fins ara només estava humida per la pluja de divendres, comença a aparèixer la neu que ja m´acompanyaria en més o menys quantitat fins al final del port.
El paisatge és espectacular i no us dic res de la sensació de pedalar amb els marges de la carretera i els arbres plens de neu…  tot plegat fa que l´esforç que suposa pujar fins aquí quedi compensat i de quina manera…!!
Arribo al restaurant, els “domingueros” em miren amb cara de que estic sonat …però passo d´ells i m´entaulo a esmorzar que crec que m´ho he guanyat.
Un cop la panxa plena i les forces restablertes començo a baixar amb molta cura, només faltaria que amb el que he gaudit pujant tingués un disgust per culpa de l´estat de l´asfalt. Passo fred baixant, la baixada és llarga i quasi no mous les cames per pedalar, estic gelat!! No és fins que arribo a St.Esteve que em començo a recuperar. Desfaig tot el camí fins a Llinars i en l´últim moment a la rotonda decideixo que en lloc de pujar per Can Bordoi m´allargaré una mica més i passat Sta.Agnès agafaré la carretera de Parpers per tornar cap a casa.
Arribo a casa content, la primera sortida després de l’ operació m´ha servit per comprovar que el meu estat físic és el de sempre “ni bueno ni malo sino todo lo contrario” però que al menys en qüestió de vista he millorat el 100%…
Fins aviat!!

Sergi

Pels amants de les xifres:

Distància: 109,79 kms.
Desnivell positiu segons el Suunto: 1717 mts.
Temps invertit: 4:37:47
Les fotos: clica aquí.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.