BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Són les vuit del matí i surto de casa abrigat amb un merder de capes a sobre que semblo una ceba de Figueras, enfilo cap Argentona, quatre rellotges, Dospipins i amunt cap a can Bordoi, no se si estic encartronat o cansat però les cametes no rutllen gaire fines. Baixo cap al Vallés com un turronet, deu ser de l’escalf que he agafat pujant i sort dels peücs de la iaia. Vaig fent en solitari fins a Sant Celoni on atrapo dos ciclistes, em mantinc una estona al darrera pensant que si els passo ja l’haurem cagat doncs es veuen força “guerrilleros”. De tota manera van xerrant i finalment un bon dia, bon dia i els deixo enrrera amb un bon ritme.

Al cap de set o vuit minutets a l’alçada de Gualba sento un, va noi que et donem un cop de mà que fa una mica de ventet i vas sol. Collons quina ajuda,ja ho deia jo quietet allà al darrera hagès estat millor, relleus a tota castanya i esbufegant pels quatre costats que fins i tot la llengua em fa de parafangs de la roda del davant.. Sort que al arribar a la Batlloria trenco cap a Breda i m’ acomiado, adéu adéu quin descans. Faig una breu parada a Breda per menjar una pasteta ja que vaig en dejuu, entre mos i mos sento un crec crec com si m’estés cristalitzant la sang,grrrrrrr, redeu el fred es deixa sentir arreu.. Reprenc la marxa vers Arbúcies i en breu però intensa pujada fins a Sant Feliu de Buixalleu, des d’ aquí en lleugera davallada fins a Hostalric passant per Grions on al fons si pot veure tota la serralada del Montnegre mig enteranyinada mentre el sol empeny amb lleugera timidesa per tal de treure el nas.D’ací vaig planejant a bon ritme fins a Riudarenas i finalment a Can Barrot. Bon hora per esmorzar i fer una dutxa d’ aigua bullent. Ja se sent el flaire de qui està fent el sofregit de la fideuà doncs sembla ser que avui hi ha convidats de pes.