BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Ens enfilem direcció a Can Noè, i a l’alçada de les cinc sènies sóna el mòbil d’en Valentí, és en Giovanni, que ha fet tard i que està a la plaça, l’esperem i reiniciem la marxa cap a Can Vallveric, Can Noè i cap a Can Flequer, abans però l’Angel ha d’ajustar el fre ja que se li frena la roda, fem xerrameca i ens abriguem de nou, ens dirigim cap al torrent de St. Martí de Mata i direcció a la cabana dels caçadors, en el últim  tram de pujada trenco un radi de la roda del darrera, ens agrupem a dalt, creuem la pista de Can Bruguera per agafar el corriol que ens porta direcció a la font de Can Noms, i està tot emblanquinat, fa goig, una estampa poc habitual a la nostra comarca, passat la font pujàrem el torrent de Cal Gaig, la ultima vegada que passava per aquí era un dimarts d’aquells que em perdia per la muntanya corrent darrera unes llums llunyanes.

A l’encreuament de les pistes hem de parar, en Pep ha punxat, un cop arreglat, passem per Can Nogueres per agafar l’alternativa al cami d’en Marcel, molt maco i divertit que no fa dels encants a tots els de la colla, el veuen molt light, a mi personalment el trobo molt xulo, més de pujada com vàrem fer el passat dimecres.

Arribem al Oasis i a la cadena de la Cabana dels Caçadors baixem la trialera que baixa al Torrent de Manyans i per la pista de Dosrius arribem al collet de la Creu i per can Gotlla baixem fins a Dosrius a la pista de la Cita. L’Adrià es despedeix al arribar a Dosrius, on ens quedem a esmorzar, a peu de la carretera direcció a Can Bordoi, tenen parking per les bicicletes en una terrassa interior, és d’agraïr, ens entaulem, els que demanen l’entrepà de pernil es troben quatre talls mal tallats i molt poca quantitat, tots menys l’amic Andreu que li diu al cambrer que li posi més, “que el pernil no es veu”, ja ho diuen que qui no plora no mama.

Acabem l’esmorzar, i l’ Angel gira cua cap a casa, els altres ens enfilem per la pista que ens portarà al Turó de Can Ribot, se’ns treu el fred de cop, per les rampes llargues i dretes que té en algun moment ,a dalt a San Carles anem a trobar la pista que puja del pla de l’espinal per agafar les trialeres dels postes de la llum, en Giovanni es posa la càmera al casc per gravar el descens fins a la font del Llorer, fem l’últim tram de descens dretot que tots acabem fent sense problemes, al Pont de l’Espinal, es proposen varis recorreguts de tornada, que finalment s’agafa el que fa uns mesos hagués sigut impensable, pujar la carretera de parpers fins a dalt per fer la baixada del Sot de la Gallega, a més es puja a un ritme notable, això de fer carretera dóna els seus fruits.

Fem el descens ràpid i divertit fins Can Riudemeia, on ens reagrupem i alguns decidim tornar cap a casa per carretera, és el cas d’en Marcel, l’Andreu, en Manel i un servidor, la resta com que es d’hora aniran a fer la font d’en Quico per baixar els uiuiuis.