LA TENDÈNCIA DEL SISTEMA
Els resultats recents a França amb la victòria de Macron, ha tornat a fer escoltar alló de “s’ha barrat el pas a l’ultradreta” i les declaracions cofoies de burocrates instal·lats al poder com si ells fossin l’alternativa.
Efectivament, una victòria molt més ajustada del que es pensaven, fruit de l’abstenció i també del vot de molta gent no per convicció sinó en contra de han fet possible un segon mandat. Aquest alleujament i frases com les que deia amaguen que la diferència entre els dos no seria com antigament el candidat del que coneixem com la dreta i el candidat del que coneixem com l’esquerra, ara parlariem de dos liberals, un escorat a l’ultra dreta i un altre en el món capitalista liberal disfressat de modernitat amb nous partits que substitueixen els tradicionals amb un fons de cap diferència. De fet això mateix per exemple ho vam veure a Estats Units amb la victòria de Biden sobre Trump o l’anterior de Trump sobre Hillary Clinton. Un més populista i liberal contra liberals fills del sistema. Si parlem de l’Estat també podriem buscar les diferències i veure com en molts temes Pedro Sanchez i Feijoo per exemple son exactament iguals. De fet els dos son líders de dos partits provinents del franquisme i que han estat dos puntals per un sistema predemocràtic com Espanya amb unes estructures que no han canviat. Per tant aquest concepte dreta i esquerra ha donat pas a una centralitat ancorada a la dreta que fa que la diferència nomes sigui de matisos, alhora amb la creació de nous partits com Ciudadanos o Podemos que finalment han acabat formant part del mateix sistema que volien modificar com intenció i que simplement han fet la seva funció en benefici de la mateixa estructura.
A Catalunya, aquest control el vam veure molt clar amb la creació de Junts pel Sí amb la independència com a fons, i amb una durada curta, ja que els partits es van veure retratats pels independents i la seva perdua de poder els va fer acabar amb la fòrmula amb excuses diverses i recuperar el control total.
Un sistema que fa que la desafecció de la ciutadania vagi en augment per la separació entre representats i representants, cada cop més allunyats un de l’altre i que ha pervertit totalment el mateix, que es va reinventant per seguir amb la mateixa dinàmica que veiem amb França com a última prova.
La tendència del sistema.