EN DEIEN LA FESTA DE LA DEMOCRÀCIA
Anar a votar en una democràcia, hauria de ser motiu de festa, de decidir els nostres representants i defensar el model de país que volem. Quan en unes eleccions hem de començar a pensar amb el menys dolent i votar amb una pinça al nas, vold dir que moltes coses no van bé.
Aquest sentiment seria el que el proper 12 de maig experimentarà molta gent davant les urnes. Mai es bo en una democràcia votar amb la pinça posada o simplement valorar no anar-hi, i els nostres partits ens han empes cap aquesta situació. Crec que la darrera votació amb un somriure a la cara va ser el referèndum del 2017, aquell que havia de decidir que feiem de Catalunya i que els nostres no van culminar i posteriorment Espanya va posar tota la seva poca democràcia i impunitat al servei de silenciar la ciutadania.
Aquesta campanya, apart d’aquells que és prenen el partit polític com si fos un club de futbol i encara que presentessin una cadira posarien el seu vot una vegada i un altra. Apart d’aquests, moltissima gent està desitjant passi aquesta campanya. Per part de l’espanyolisme ranci, veiem un Ciudadanos que segueix amb el seu odi i aprop de la seva desaparició definitiva, ningú els trobarà a faltar, un VOX diu en defensa propia en el seu eslogan, és curiós perquè el que ells defensen te un Estat darrera i tot el poder per executar-lo, uns Populars que aprofitaran aquesta mort per crèixer, un PSOE-C amb un candidat de baix nivell i que s’aferra a la jugada còmica de Sanchez per aglutinar aquesta franja de vot, alhora que l’escoltem dir Lerida o Bajo Llobregat, cosa que demostra que és podria presentar a Extremadura posem el cas i seria el mateix i uns Comuns que segueixen amb la vella cantarella de dretes i esquerres quan no son capaços de validar el dret a decidir de la gent lliurament. Per la part independentista una Esquerra, crossa del PSOE i un Junts amb el President Puigdemont com a reclam i amb el mateix objectiu nacional, demanar un referèndum acordat a Espanya i això si deixar a l’oblit el 2017, els dos cal dir acceptant jugar amb inferioritat per l’exili tal com van fer a les primeres eleccions convocades pel 155, una CUP desapareguda i partits nous que pateixen el silencia mediàtic per avortar qualsevol possibilitat.
Tot plegat, evidentment no fa trempar, ni pel present, ni pel futur que ens volen vendre.
Sort que en deien la festa de la democràcia.