EL DEBAT DEL NO RES
Ahir a la Televisió Pública catalana vam veure el debat de Candidats a les eleccions catalanes del diumenge i entenc que algú amb dubtes o que busqui estimuls per anar a les urnes n’ha sortit sense cap resposta i amb les mateixes ganes.
Cal dir que em sembla un debat imperfecte, ja que partits que puguin reunir un determinat número de signatures encara que no tinguin representació haurien de poder aportar aire fresc i no estar invisibilitzats per impedir la seva entrada. Alhora i Aliança Catalana podrien haver ensenyat la seva proposta per major higiene democràtica. Dit això cap novetat, mediocritat sense sorpreses.
Pel que fa la proposta nacional, veiem que Junts i repúblicans coincideixen plenament, cap intenció de culminar i implementar el resultat del referèndum del 2017 que el volen desvirtuat i oblidat per canviar-lo per una proposta de demanar un referèndum acordat a l’Estat, que es tant com dir passar 4 anys més marejant la perdiu i amb una burla macabra als ciutadans que ja fa massa que dura. Per part de la CUP va sorprendre en la presentació i sense venir a compte, una referència a Palestina, que crec res te a veure amb les eleccions catalanes i els problemes de la ciutadania, una nova absurditat sense sentit. Que dir del candidat Illa, intentant exercir de President en aquest cas fora de l’ombra i parlant sempre com si haguessin sortit de l’ou ahir mateix i no haguessin tingut cap responsabilitat en res, el partit del 155 que ha frenat moltes iniciatives catalanes i que curiosament critica l’ultradreta quan tots recordem Illa al costat de VOX i PP a la manifestació contra la independència i a favor de la imposició d’Espanya, un fake en majúscules. Albiach i el seu discurs en bucle sobre la dreta i l’esquerra i com no sense recordar la seva imatge amb la papereta del no en la votació de la Declaració d’independència que implicava moltes coses. Alejandro Fernandez amb bona oratoria com sempre però mut quan es tracta de les seves polítiques xenofòbes contra el català a València i Mallorca, i rescatant alló tant curiós de la llengua antipàtica o simpatica, suposo el català única llengua la món amb aquests adjectius. Que dir dels ultres VOX i Carrizosa, amb el seu odi sense barreres van rescatar el tema dels vigilants als patis de les escoles per la llengua o la critica i proposta de tancament de TV3 entre d’altres perles que no van tenir resposta contundent.
Discursos preparats inocus i diferents versions d’una farsa que no va aportar gaire cosa a la ciutadania. Per cert i significatiu, la paraula independència gairebé no es va escoltar en el debat, tot un símptoma de les pretensions de tots.
El debat del no res.