ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS FETS DE PALMA DE MALLORCA

Sense categoria

Els meus pares m’han explicat d’una frase que et podies sentir dir per les autoritats de qualsevol tipus, si utilitzaves la llengua catalana durant la dictadura “Hableme en cristiano”, i sembla ser i degut a la lleu democràcia espanyola segueix de plena actualitat, i com exemple el suposat tracte rebut per l’Ivan Cortés i la seva parella a l’aeroport de Palma, i que pels precedents històrics i encara que costa de creure, sembla ser es una realitat en alguns cossos policials estatals protegits pel tarannà de l’estat espanyol.

Els fets van succeir el passat 7 d’agost on aquesta parella viatjava amb avió des de Palma a Londres, i en l’espera a l’aeroport, dos guàrdia civils els van requerir la documentació, i davant les preguntes que els adreçaren van respondre amb tota normalitat en català, la sorpresa va ser seva quan amb veu autoritària els manaren parlar en castellà, i s’endugueren el noi a unes dependencies tancades on va ser agredit pels membres policials, amb la justificació d’una falta de respecte  per parlar-los en català, va haver de suportar un interrogatori, i alhora rebre una denuncia per alteració de l’ordre públic, mentrestant la seva companya rebia tota mena d’intimidacions fins que van deixar sortir el noi amb la boca encara sagnant, i al tornar del viatge han presentat la corresponent denuncia a un jutjat.

 

Obra Cultural Balear ja ha demanat la dimissió del delegat del govern a les Illes per no acabar amb aquests atacs a la llibertat lingüística, què es venen repetint periòdicament en els últims anys amb diverses agressions a diferents persone,s i sense respectar l’Estatut Balear i la llei de normalització lingüística.  El diputat Joan Tarda també interpel·larà al ministre de l’Interior per aquests casos  intolerables.

 

Realment esfereïdor el relat que convida a la reflexió sobre les mancances democràtiques de l’estat espanyol, què amb un transició de fireta segueix amb els mateixos tics que la dictadura 30 anys desprès, sobretot en les forces policials que segueixen els seus codis de conducta, entre els quals es la defensa de la unitat del territori, que inclou una sola llengua per tothom sense discussió, i què amb la permissivitat de les autoritats porta episodis dignes de dictadures en territoris del tercer món, i amb l’objectiu clar de retallar els drets de les persones a viure amb normalitat amb la seva llengua, i obligar-los a ser ciutadans de segona categoria en un estat que no ens vol, però que tampoc vol permetre la nostra identitat i la nostra fugida.

 

Soc dels que creu que en qualsevol estat modern i democràtic, aquests individus de les forces de seguretat haurien de ser expulsats immediatament, i apartats de qualsevol feina amb un mínim contacte amb armes de foc i cobertura legal pel seu us, ja que aquest fanatisme nacional espanyol, i aquest complex de conqueridor amb dret a tot, viu fora de la realitat en qualsevol sistema que no sigui l’espanyol.

 

Una clara condemna pels fets, ànims a l’Ivan i la seva parella, i el desig de veure aquests funcionaris públics pagats per tots nosaltres al servei dels ciutadans i no a l’inrevés, amb la única funció de recordar que el regim del terror continua encara viu i en forma.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.