EL RELAT MISERABLE
Llegeixo avui un article d’en Sergi Sol, comissari polític d’Esquerra i rei dels tertulians del règim a la Televisió Pública que un cop més ens alliçona amb un article anomenat “Traició” i on en pla parodia ens parla d’aquesta paraula cap al seu partit per signar la Reforma de la sedició en contrats amb aquells que guarden les essències en referència a Junts, CUP o ANC per exemple.
La tasca d’aquest personatge es donar-nos lliçons sobre la vida política, però sempre amb el seu partit digne d’elogi i on totes les culpes son dels seus rivals, molts cops intentant des de la seva plataforma i posició de privilegi al mitjà televisiu vendre un supremacisme sobre la resta que evidentment no es de rebut, alhora fer notar que la campanya recent contra el Diputat Dalmases i el seu masclisme, farien bé de veure algunes de les seves intervencions contra alguna tertuliana, amb quin to, grolleria i falta de respecte l’hem vist i que tampoc es de rebut ni per ell, ni per ningú.
Ens parla en aquest article dels Judes que han gestat derogar el delicte de sedició en contrast amb la puresa patriotica d’altres, potser caldria recordar-li per exemple les 30 monedes de Rufian dirigides al President Puigdemont com exemple. En definitiva per allò de que a tot arreu hi ha misèries per si ja no ho recorda. Insisteix amb el relat de la derogació del delicte, una nova mentida, es una reforma cap a un nou delicte, no una anul·lació que deixaria la lliure democràcia del dia 1 d’octubre com el que és, un exercici democràtic. Parla de diàleg, que potser hauria de veure que quan es entre dues parts, no vol dir la submissió constant d’una part. No es pot començar com objectiu l’ammistia i l’autodeterminació i acaba acceptant com ahir ens recordava el Ministre Bolaños el compromís de fidelitat a la Constitució o a acceptar que el procés va ser un delicte es digui com es digui i amb un nou delicte que s’assembla més a la llei mordaça que a altra cosa.
De fet ahir escoltavem Sanchez dient que el cop d’Estat del 155 hauria de ser abans, per això no s’entén aquest mantra del perill del Govern dels Populars, com també ens deia l’obsessió amb els exiliats existents, en especial amb el President, o la portaveu al senat socialista Eva Granados que un cop més ens nega l’utilització del català amb excuses sense fi, de fet la mateixa gran democrata que ens va dir que la societat no pot decidir sobre l’autodeterminació, feixisme en estat pur.
Aquests son els que hi ha a l’altre costat de la taula, els mateixos que van validar la violència i els mateixos que porten la repressió extrema contra Catalunya, i que ara ens presenten una nova llei reformada que podrà perseguir molts més ciutadans que abans. Davant tots aquests fets, titllar aquest partit de traició no es gens estrany, a pesar de la manipulació que ens vol sotmetre personatges com en Sol.
Un relat miserable.