Ulisses20

La discussió entre amics sobre l’amenaça de l’extrema dreta espanyola ompli uns quats moments dels encontres de Pasqua, de Sant Vicent, del Nadal passat… Uns quants moments quan les converses ja són cansades, d’última hora de la nit, quan la festa ha caigut a nivells de cansament de jorns llargs, excessivament fatigats.

L’extrema dreta espanyola és un ventall amplíssim, no us penseu que es concentra només en un partit ni en dos. Si tota l’activitat antidemocràtica de l’estat espanyol, consentit pels seus governs de torn, clavegueram, poders judicials, militar i policial, i la resta de soldadets de plom (mitjans, església o revistes del cor i esportives), es concentra en dos o tres partits polítics, no vindrà ara a fer-nos ballar un quart o cinqué partit que amenaça de despullar les accions criminals organitzades contra la democràcia, i portar-les, amb pocavergonya, a l’ideari d’un programa de govern futur.

El futur espanyol, com el passat, com el present, és feixista. John Cheever ho diu si fa no fa així: “No puc suportar com ningú s’aprofita de l’amabilitat dels altres. És pur feixisme. És com el feixisme.” El problema no és que espanya infringeix totes les normes democràtiques. Aixo ja sabem que passarà sempre, governe qui governe, perquè Espanya no sap fer-ho de cap altra manera. El problema —diu Cheever— és que la majoria de nosaltres som massa amables per fer-ne res. Res de res.

Com que encara tenim la ment colonitzada, una majoria de valencians (entre els quals també inclouré molts dels catalans i sobretot els dirigents d’un altre partit rendit, ERC) hom pensa que aquells partits polítics espanyols són diferents i tenen ideologies diferents. Que la brutalitat amb la qual actuaran els uns, i els altres, serà diferent perquè n’hi ha que guardaran les formes. Que potser l’envergadura de la corrupció democràtica que ens plourà (per dir-ne una de molt grossa), arribarà a cotes tan elevades que serà reviure el feixisme més intens d’ençà de 1975.

En aquestes discussions finals no prenem mal, els amics, no penseu que el debat treu una punta per llançar flors. Si fa no fa, acabem amb aquella idea de l’escriptor americà, que som massa amables —jo diria fluixots. Però les accions més dolces d’un dels partits espanyols amb més història, amb els seus corresponents carquinyols i confrares, no em negareu que no n’han fet de l’alçada de campanars feixistots: crims traduïts a assassinats, segrestos, negació d’investigacions d’atemptats terroristes, robatori legalitzat de propietats privades, acaçament, violació de drets, per anys i anys, del pp al psoe, passant per l’antiga ucd o l’aliança popular… Si hom pretén trobar les set diferències entre els dos partits polítics referits —psoe i vox—, les diferències no es troben sinó en la retòrica i en els cagallons que fan anar per l’aigüera, tots els seus militants, del primer a l’últim. Els que cobren i els que llepen i encara s’esperen a cobrar.

Pel que fa als valencians, mentre siguem dependents d’espanya, ni la llengua, ni el camp, ni la taronja, ni la sanitat, ni l’ocupació, ni un mínim d’infrastructures, ni l’escola ni el paisatge, no passaran la segona divisió, i encara el futur dels joves serà un il·limitat tercermón per anys i anys. Ara, de psoe a vox, no hi trobareu cap diferència, cap ni una, pel que fa a destinar recursos il·limitats contra els drets humans, contra les persones, contra la democràcia, en canvi de tapar tota la corrupció i el terrorisme d’estat, tanta merda política entre els borbons i els llepons, perquè pel que fa als valencians, espanya continuarà enfonsant-nos en la merda política i social que tot d’incapaços mediocres i gossos decidiran de perpetuar en un estat que ens manté agenollats al seu viure.