Ulisses20

Aquest matí he agafat un full i he escrit això. He baixat al menjador de l’escola i ho he penjat en un cartell mural llarg llarg llarg, que explica les coses que fem a l’escola, en relació a aquella guerra de Rússia mata ucraïnesos amb la consciència dels assassins que se saben superiors. Quan hom té al al caodamunt d’un govern un assassí, no podem sinó comptar quants crims faraà mentre el deixen manar. I els que no voldrien deixar-los manar ja són en pressó, o morts o vigilats o acaçats…

«Fa molts anys que els russos obliguen els ucraïnesos a parlar rus. Molts ucraïnesos, joves sobretot, ja feien el canvi de llengua voluntàriament. Si fa no fa, als valencians ens obliguen a passar per l’espanyol, robant-nos els recursos mínims que tota llengua necessita: sobretot parlants ferms i dignes. Que no s’agenollen. Però molts valencians ja els fan la faena voluntàriament. Perquè en el fons, molts valencians joves, en aquesta guerra contra els pobles que volen ser lliures, van en favor de Rússia.

—Oh, sorpresa!»

Joan Fuster ja ho explicava en els anys seixanta del segle XX: “De moment, els catalanoparlants llegim predonimantment en castellà: com una cultura colonial, per més Esprius, Rodoredes, Pedrolos, Brosses, vostès i jo, i les glorioses mares que ens han parit, que s’hi hagen apuntat. Si partim de la base que «el català en la cultura» és una cosa (jo també afegiria l’escola), i una altra «el català al carrer», ja ho haurem fotut per sempre més. És el perill que correm. El de ser una rèplica dels «humanistes llatins», poc humanistes, poc llatins.”

JOAN FUSTER, escrits sobre la llengua, selecció de Marisa Bolta i Toni Mollà, Tàndem edicions.

Els valencians, milers de valencians, joves i grans, també disparen ara mateix contra Ucraïna i contra València, en passar-se a la llengua de l’enemic. I ves que la llengua, cap llengua, no té la culpa de la idiotesa humana i espanyola. Ah, però no sabeu com els agrada als espanyols, fer de russos. I imposar-nos el seu tarannà colonial, mediocre i corrupte.