La realitat es menja el somni d’Europa
Europa, el somni i la realitat és una crònica breu del professor Jordan, un homenot del Camp de Túria, possiblement dels homes que més van apostar per la comarca i el sentit de pertinença. Personalment, considere que per als valencians, Europa és el millor dels somnis, malgrat la realitat neoliberal o l’exigència extrema que ens demana. Perquè la realitat espanola, per als valencians és un malson descriptible, tan real que hom podria perdre’s entre la ficció i el descrèdit.
Els valencians tenim més problemes afegits, els espanols d’una banda, i els valencians mateix, d’una altra. Sobretot pel que fa a la governança política, ves que hem tingut mala sort: a la ineptitud i la ineficàcia, se’ns ha afegit la corrupció i el lladrocini. Encara més, la pocavegonya: després que els hem pispat robant-nos, els uns i els altres a grapats, no dimiteixen, ans al contrari, continuen mamant del pot, de la política, de les amistats, i de la connivència amb la caspa, els mitjans de la caspa, la justícia, l’església i tutti quanti. Anys i panys.
Sí, ja sabem com de dura és la realitat europea, que ha vist com s’afartaven i ens robaven els nostres propis polítics i ens han apretat fins a deixar-nos sense alè. Però l’altra realitat, conviure amb espana, i amb els seus polítics de barba llepada és aconformar-nos amb l’esclavatge penitent i bíblic de l’antic testament (per als valencians encara no s’ha acabat la Pasqua): acceptar que la indecència és l’única via valenciana per sobreviure.
Preferesc els homes bons com Jordan Galduf, que aposten per la idea d’Europa, amb una certa innocència però amb bona fe. Potser perquè sap que, la cultura i les formes, dellà els pirineus, són de major esperança.