EM CONFORMO AMB EL COLLFORMIC 16.04.2010
Publicat el 18 d'abril de 2010 per Bicicorriols
Per Anscari Nogueras
El dijous al casal proposo una sortida per el divendres a partir de la una, no em pot acompanyar ningú, en Martí que era un possible candidat li cambien a última hora els plans, és ell qui em proposa pujar al Turó de l’Home per la pujada de Collformic i agafar el trencant que hi ha direcció a les Costes del Montseny i Fontmartina.
Doncs dit i fet, surto tard de la feina, el dia està molt tapat i em poso a pedalar a tres quart de dues, tranquil·lament agafo el ritme per dirigir-me cap a Argentona, per després anar cap a Dosrius i pujar Can Bordoi, l’últim tram, el més dret, el pujo dret i encara noto les cames del dimecres, no sé perquè, si nomès vam fer quinze quilòmetres…
Arribo al Vallès i entro al poble de Llinars per evitar la carretera de les aigües, ràpida carretera i dolenta alhora, no tinc pressa i no vull cap ensurt, travesso el poble, el polígons del mateix i arribo a Vilalba Sasserra (Trentapasses), arribo al creuament que em portarà Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera respectivament, a partir d’aquí la carretera es torna molt tranquil·la i són pocs els cotxes que hi passen, començo la pujada per dir-ho així perquè des de la carretera de les aigües ja va picant, agafo un bon ritme i arribo a la pista encimentada per anar al Turó de l’Home direcció a les costes del Montseny, quan porto uns 2km. de pujada comença a ploure amb intensitat, queda molta pujada i no es veu cap clariana i així doncs decideixo tornar enrera. A la carretera que porta a Collformic ni una gota, ja que hi sóc, no m’ho penso dues vegades i tiro amunt, “no perdre’m la tarda per quatre gotes”, són les tres de la tarda i estic enmig del Montseny, s’ha d’aprofitar la tarda com millor sigui.
Arribo al tranquil poble del Montseny, i continuo amb al ascens del port, sense cap rampa dura però sempre amb un ritme mantingut, és un Parpers multiplicat per quatre, amb rampes del 5-6 % , trobem fins i tot un descens de un Km i quan arribem a l’Ermita de Sant Bernat les rampes arriben algun tram al 7%, però la tònica és sempre de ser una pujadamolt llarga i mantiguda al mateix tant per cent.
A les quatre en punt em planto a dalt del Coll, dues hores i quart desde Mataró, m’abrigo pel llarg descens al mateix temps que comença a ploure amb força, inicio la baixada amb molta cura, aquests frens no són de disc i la veritat no és pot demanar massa d’ells, fins i tot faig una derrapada al creuar-me una cabra del ramat que pastura als marges de la carretera.
Fins a casa, pur tràmit, desfer el mateix camí d’anada, Llinars del
Vallès, Can Bordoi, Dosrius, Argentona i Mataró.
Vallès, Can Bordoi, Dosrius, Argentona i Mataró.
Kms.total:103 km
Desnivell:1710m
Hores de pedalar: 4.02min.
Fins al propera,
Anscari Nogueras
Publicat dins de Bici de carretera i etiquetada amb Anscari Nogueras, bicicorriols, Flaca | Deixa un comentari
Se suposa que vas pujar amb el plat de 50…