PELS CAMINS DELS MATXOS 18.04.2010
Publicat el 22 d'abril de 2010 per Bicicorriols
Per Andreu Calvó
A la darrera edició, no vaig assistir a la mítica “Marxa”, tot i que de marxa en te poc, si ens fixem en con surt el personal potser li donaríem un altre nom. Aquest any ens varem engrescar amb en Quim, a mi em costa poc engrescar-me en aquestes coses.
Els Matxos es una entretinguda cursa que té possibles itineraris: un light de 48 km i 4420m, un semi de 53 km i 5130m, un sencer de 58 km i 5440 i finalment els Camins dels Matxos de 63 km i 6150m. Jo, com que soc un covard, em vaig decantar pel Light per allò de cuidar la línia ara que arriba el temps de platja.
Dos quarts de set i sortida a tot gas, sembla que més d’un tingui que rebentar en pocs segons, però no. M’ajunto amb en Prieto, un col·lega de la zona, que no corre però m’acompanya un tros, per sota del castell de Torelló el deixo marxar, tinc que mantenir la compostura. Primer control a les Valls, vaig per sota del temps previst, que bo que soc¡¡¡¡
Després un bonic corriol ens deixa a les Gargantes on encara hi ha restes de l’empedrat, un parell de llaçades i ens plantem al fil d’una aresta que ens porta fins al Bellmunt, fa una hora cinquanta que hem sortit i el que queda… Segueix una baixada fins al Salt del Molí que baixa ple de aigua, primer control sorpresa i fins a Salgueda (bonica Masia en ruïnes en una bucòlica solana). Una pujada tiesa, tiesa fins a la Serra de Curull, les cames comencen a notar-se, però res, seguim donant estopa. El següent pas, el coll de Sant Bartomeu, es el punt d’inflexió, jo tiro avall, altres amunt, ràpida baixada passant per Bracons fins a Sant Andreu de la Vola.
Allà hi ha en Joan Solà (problemes li han impedit venir) m’insulta per la meva covardia, però ja estic acostumat. Tram de pista plana i avorrida fins travessar la carretera de Bracons, i tot seguit monstruosa pujada fins a la Creu de Salgueda, on arribo a les 11,33, baixada delicada primer per un tram de bosc, una mica brut i després tot recte cap a Forat Mico. Comença el tram civilitzat, els voltants del riu estan envaïts per estols de cotxes amb gent de diverses ètnies i colors, sembla el parc de Can Zam en les festes del Justo Molinero, jo amb els meus pensaments i amb els darrers vuit quilometres per davant que, per cert, es fan interminables. Però després de set hores i 24 minuts arribo a meta en tercera posició. Estic content i fet pols però ja se sap, “si no vols pols no vagis a l’era”Fins aviat,
La Flor
La Flor
Publicat dins de Curses de muntanya i etiquetada amb Andreu Calvó, bicicorriols, Córrer, Trail | Deixa un comentari