BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Surto doncs de Sant Vicenç de Torelló cap a Bracons, es d’ hora i fresqueja al cotxe marcava 5 graus al sortir, per tant ben abrigat enfilo les primeres corbes de la retorçada carretera que em porta fins a Sant Andreu de la Vola, a partir d’ aquí ja s’enfila força més i l’asfalt s’eixample, pensava que seria més lleugeret però deu n’hi do com castiga.Arribo al coll i retrobo el paisatge totalment garrotxí acompanyat d’una boira claricera.

Emprenc la baixada fins a Sant Privat i després d’un breu mos ja enfilo cap a Collfred, em sorprenen les primeres rampes, de seguida començo a serrar les dents doncs pensava que els trams durs estaven més amunt, malgrat alguns descansos se’m fa força dur però amb paciència vaig fent fins que a la fí em dóna la benvinguda el cartell indicatiu de que hem entrat a la subcomarca del Bisaura. Ep felicito els que van pujar amb el vint-i-cinc, jo de seguida he fet servir el vint-i-vuit.

Contemplo el paisatge tot i el dia tapadot, solitari com un mussol baixo tot admirant els prats de Siuret, castell de Milany i el munt de boscos tupits que folren aquestes muntanyoles. Paradeta a esmorzar a Vidrà i en acabat em deixo caure tot serpentejant per carretera  fins a Sant Quirze.

Aquí comença el tram més bonic, C17 amb obres, forats a terra, carril estret i altre vegada túnel de la po, sort que només son quatre o cinc quilòmetres, aviat travesso el Ter i en breu torno a ser a Sant Pere de Torelló, em trobo feixuc però tinc ganes de pujar a Bellmunt, per tant m’ endolceixo la sang amb sucre i cocacoles, arreu està tancat i he anat a parar al bar més justet de la comarca.

Encaro l’últim repte amb lentitud però amb tenacitat ja que només son sis quilòmetres però molt mantinguts, quinzes, setzes, divuits i vint-i-tres són els percentatges que vaig guanyant  mica en mica, dels tres ports  que he fet avui de ben segur el més bonic de pujar (per mi es clar), per fí arribo a la zona d’aparcament, faig dues voltes per recuperar i baixar de revolucions i encaro amb energia l’ùltima rampa en ziga-zaga que tot i estar encimentada s’arrapa prou bé.

Un bon descans abans de baixar, avui si,agafat a la part baixa del manillar.