BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

QUI HO DIRIA! MOTARDS AMB BICI 16.04.2010

Per Joan Lladó

El que poden arribar a fer els excessos… Costa ben poc passar-se de la ratlla, ara, tornar a la situació anterior, ja són figues d’un altre paner. I aquí arribem. Per desfer-nos de l’excés, cal fer un sacrifici. I a voltes, considerable. Això és el que els ha passat a una colla d’amics. L’un ha arrossegat l’altre. I ja els veus tots pedalejant i suant com porquets per treure’s el romanent de quilos.

Qui havia de dir que el cridat a fer bicicleta i que sempre esquivava amb un “que ja s’ha inventat el motor”, el veuríem serrant les dents damunt de dues rodes. El que s’ha de fer pels fills, oi? Doncs així és. Perquè no era pas el pare qui havia de perdre pes, sinó el fill. Però l’excusa crec que és bona. El fet és sortir amb la bici, un gran mitjà per gaudir amb els amics i aconseguir la fi sense fer gaire escarafalls. Aquesta és la gran qüestió.

Fa algunes setmanes que alguns homes de la colla country van amb bici. Els he acompanyat algunes vegades per ensenyar-los alguna ruta assequible al seu nivell i vet aquí que, el seu nivell, tot i que partia de zero, ha millorat en molt pocs dies. Gràcies a la seva tenacitat, el cuquet, el mono, l’evident progrés o la constància de l’àvia “Gruixuda”, dissabte els vaig poder fer fer un tomb amb cara i ulls sense que restessin extenuats: 25 quilometrets. Deunidó. I no pas plans.

Travessàrem Mataró fins el Cros i arran de la riera d’Argentona, pel Sorrall cap el veïnat de Sant Jaume. Després, per la via de serveis de l’autopista, enfilàrem fins el Turó de Cerdanyola. Convenia escalfar cames. Alguns d’ells ja hi van pujar durant la setmana, s’ho coneixien. En Persianes pujà bé el tram més dret i el volgué repetir -veient-me a mi- amb el plat mitjà. No se’n sortí. Però ja arribarà.
Pel cementiri de les Valls seguírem per la pista del Parc Forestal fins el trencall del corriol que baixa cap a Argentona, sota els repetidors de televisió. Petit descens fins la cruïlla on prenguérem el camí del Avis Enginyers en direcció nord, cap a Can Martí de la Pujada.

En el curt però costerut repetjó del torrent, en Persianes volgué provar sort, però no hi hagué manera. Encara manquen milers i milers de revolucions als pedals. Tot al seu temps.

A continuació, enmig del camí, ens trobàrem un 4×4 amb remolc i un senyor que estava netejant el camí d’arbres i branques i que anéssim en compte. Ens digué que estava netejant la finca. Doncs collonut!

Vam anar fent fins la cruïlla on el corriol es tanca de vegetació a banda i banda. Abans però, sabeu que s’hi pot arribar directament de cara fent una petita drecera herbosa amb una sortida un xic compromesa. Doncs jo els vaig avisar que fent la volta hi arribarien igualment. El més intrèpid de tots, qui podia ser, em va seguir. Va fer bé la maniobra, amb el cul enfora, però no pas la recepció. El terra llaurat. Continuem.

Amunt i avall per la bonica sendera on hi haguera fet un bon manat d’espàrrecs. En els repetjons no he sentit massa exclamacions. Ja és bo. Fem el descens fins al camí de Can Martí i continuem per la pista del Rovell de l’Ou fins la Cabana dels Caçadors a la Plana. Fem uns glopets d’aigua, ens refem i seguim avall pel corriol fins el Rovell de l’Ou de baix, el bosc de can Marianga i els talussos l’Aiguanaf. Per Sant Jaume entrem a Mataró.

Em sembla que el tomb ha agradat a tothom. Me n’alegro.

Fins la propera,
Pistons

Els futurs Hermidas: en Persianes, en Gota i en Sopes.

Distància recorreguda: 25 km.
Desnivell + acum.: 400 m.
Les fotos: clica aquí.

 

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.