SANT MATEU PER VILASSAR DE DALT 18.04.2010
Per Joan Lladó
Era el nostre deure de fer una variació a les nostres sortides. Cap a ponent, cap al sud de la comarca, no hi traiem mai el cap. Si algú ho proposava no ens hi podíem oposar. A més, la marxa de Sant Jordi de la UEC ens hi obligava, n’era l’excusa, no fos cas que ens trobéssim els camins intransitables per l’aglomeració.
Doncs agafem el Camí del Mig fins a Premià i pugem fins a Vilassar de Dalt, fem un petit tomb pels carrers del poble i aconseguim la riera de Targa, trencant tot seguit pel Torrent d’en Daniel.
Enfilem el torrent pel seu marge esquerra, per la pista, passant arran de can Tarrida i el travessem quan la pista fa un revolt on el pendent comença a pronunciar-se. Prenem un dels corriols que s’endinsen al bosc de can Domènec per damunt de can Maioles. És força assequible mentre flanqueja cap a ponent però, tot d’una, quan gira cap a nord, s’enfila amb uns rampots impossibles fins la pista de can Boquet. Esbufeguem.
Continuem després per aquesta en direcció a Cabrils, baixant, fins la cruïlla on comença el senderó que mena també a can Boquet tot passant per la Roca de la Granota.
Arribem a la Creu de can Boquet que comença a caure un gotim. Trenquem per la sendera dels Pedrells, creuem el torrent de la Vinya Morta i arribem tot seguit a la Font de Sant Mateu.
Seguim pel sender fins l’ermita i fem quatre cabrioles als graons. En Formiga ens hi fa una demostració de la tècnica del trialsin.
Resseguim el voral que la petita vall fa dalt del turó fins a can Riera i comencem el descens fins a can Gurgui.
Un dels arbres que barren el camí ens fan perdre l’itinerari i hem de corregir. Quan hem tornat a agafar el fil, les branques d’un altre arbre que hem de passar fregant-lo, enganxa el canvi de la bici d’en Prosciutto i li trenca la “patilla”.
La canviem i baixem en ràpid i excitant descens fins la pista que ens menarà a can Gurgui, on esmorzarem.
Amb l’aturada de l’esmorzar hem agafat fred i fins que no arribem al Coll de can Gurgui, la xerrera no minva.
Ara toca d’esbravar-se amb el següent descens fins a Teià que és molt sobtat i no s’hi val a badar. Que en són de curtes aquestes baixades…
Tornem amunt pel Sant Crist fins el Camp de la Figuera, gairebé a Sant Mateu. La pista que abans era un suplici, ara, ens la cruspim en una revolada. Fins i tot podem veure el Crist que, per la duresa de l’ascens, les primeres vegades, ni la testa podíem aixecar.
Arribem pràcticament tots plegats a dalt. Seguim la pista i desfem el camí d’anada: Vinya Morta, Creu de can Boquet, can Boquet, La Granota i baixant a la pista per una trialera, la meva ronyonada se’n va per terra.
Tornem a prendre el corriol de can Maioles fins a Vilassar: collonut. Camí típic de la comarca entre bosc.
Baixant el darrer talús, en Formiga també ens fa un demostració de com s’ha de caure sense conseqüències. Ens repeteix l’acció però ara, evidentment, sense la parcel·la.
Per la carretera de Cabrils pugem al cementiri i fem quatre giragonses per un bosc clarisser que finalment ens aboca a la carretera de Cabrils a Vilassar de Mar.
Pel camí del Mig tornem a Mataró i ens ve salivera tot pensant en un vermutet a ca l’Espinaler.
A reveure,
Pistons
Els corriolaires: En Formiga, el Senyor, l’Home no tant senzill, el Nét de la Trini, en Prosciutto i en Pistons.
Distància recorreguda: 42 km.
Desnivell + acum.: 1218 m.
Les fotos i vídeo: clica aquí.