VOLTA AMB ESQUIS PER LA VALL DE MANYANET 18.04.2010
Publicat el 24 d'abril de 2010 per Bicicorriols
Per Martí Montserrat
Després de varies deliberacions, el Maestro, en Mamalló i jo decidim fer cap a la Vall de Boí per aprofitar l’abundant neu que encara hi queda i també perquè la meteo ens indica que és on hi ha més probabilitats de bon temps. Un cop a la Vall, és tard i, buscant un lloc per dormir, aprofitem un racó tranquil i discret d’una porxada de l’horrorós complex turístic de Boí Ressort.
Sense matinar gaire fem cap a l’estació d’esquí de Boí. Un cop hi som, ens quedem bocabadats doncs està en condicions immillorables!!! Com és que està tancada???… La gent ja només pensa amb la platja… El món al revés ; quant encara no ha nevat, tothom hi vol fer cap i quant ensumen una mica de bon temps, només pensen amb biquinis… com sempre tot massa ràpid.
Bé, deixant de banda les incongruències de la gent, centrem-nos amb la bona sortida que vam realitzar.
Comencem pujant per l’estació fins el marcat coll Pas de Llevata on disfrutem d’unes espectaculars vistes del pic Llong i de la Pica Cerbi de Manyanet (hem de quedar un dia per disfrutar de les seves grans possibilitats). Traiem pells i fem un magnífic descens fins el fons de la Vall de Manyanet.
Tot seguit comencem la llarga remuntada cap a la carena que ens menarà per unes fortíssimes pendents fins el cim de Pallassos. Fent un mos disfrutem de la privilegiada vista sobre la Vall Fosca i d’un bon tros de Pirineu. Tot observant… els pensaments brollen davant de la grandiositat, la pau i la sol·litud que es respira en aquest racó de Pirineu. En moments com aquest sempre penso què privilegiats sóm de poder gaudir d’aquestes meravelloses muntanyes.
Tornant a la feina fem un molt bon descens fins el Clot de la Mina i emprenem la pujada direcció al segon cim de la jornada, el Tuc de Moror. Un cop aquí ràpid descens direcció un petit coll i tot carenejant fins l’últim cim de la jornada, el Cap de les Raspes Roies. Un cop al cim sols queda un fort descens amb neu prou bona per ser passades les 3h de la tarda. Dinar i….cotxe…molt de cotxe.
Els afortunats: en Carles, l’Albert i en Martí.
Les fotos i vídeos: clica aquí.
Publicat dins de Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme i etiquetada amb bicicorriols, esquímu, Martí Montserrat | Deixa un comentari