SI NO FOS QUE….. ET DONARIEM EL CEPTRE DE REI……

Imatge: Una fotografia de Xavi Salbanyà. Un instant de l’acte de presentació de les Nadales de Mn Martí Amagat. Si voleu veure l’album de fotos de Xavi Salbanyà cliqueu aquí.

Aquest vespre,  hem pogut assistir a l’acte de presentació del llibre que la parróquia d’Arenys de Mar ha confegit amb les Nadales que Mn Martí ens va anar regalant als arenyencs, des del dia que va arribar (any 1974) fins a la darrera quan ja era lluny de nosaltres, a casa seva a Banyoles l’any 2010.
Ara podria posar-me a expressar els sentiments personals que avui em venien al cap, però com que em van demanar que fes el pròleg del llibre, millor que l’enllaci i així podeu llegir el meu sentiment que vaig intentar plasmar al pròleg.
Per una qüestió d’estil, es va creure que un pròleg,  era un pròleg i així ha sortit publicat, però el títol que hi vaig posar és el que encapçala aquest post.
El títol vol jugar amb un xic de misteri, però textualment vol dir ….
Si no fos que un dia,  a l’any 1996 ja vas fer de rei mag, avui et donaríem el ceptre de rei, que és el que et mereixes Martí.
I el pròleg comença així:

Els poetes. Els poetes de veritat són immortals, no poden ser mortals, perquè en vida han pouat allò que l’ànima els ha anat donant cada moment…

Però tota la seva vida ha estat una preparació de l’ànima… Les paraules només han estat estris que han fet servir, que han usat, que han torçat, que han reblat, que han polit, que han estrafet fins a trobar l’aire just i concís per retornar-nos, amb una alenada de veritat absoluta, una part del cor pregon de poeta.

I si el voleu llegir tot, cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari