Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

L’estiu fuig davant l’arribada de la tardor

0

L’estiu acaba finalment amb una DANA per deixar pas a la tardor. Un estiu ben singular en que la majoria de dies han estat ennuvolats i que han permés ben poques observacions astronòmiques. Sort que Júpiter i Saturn han estat els senyors de la nit i, quan ha estat possible, han mostrat les seues belleses a través del telescopi.

Ara, però, canviem d’estació astronòmica. Avui 22 de setembre, a les 21:21, la Terra, seguint la seua òrbita al voltant del Sol, arribarà a una posició en que l’eix del nostre planeta es troba perpendicular a la direcció Sol-Terra. Aquesta circumstància purament geomètrica permet que els dos hemisferis terrestres estiguen enllumenats de la mateixa manera per  la llum del Sol.

 

Vist des de la proximitat de la Terra veuríem que els rajos solars cauen directament sobre l’equador. Així, avui, els habitants que visquen en la zona equatorial gaudiran del privilegi de tindre el Sol dalt del cap a migdia, mentre les ombres desapareixen!

Direcció dels raigs solars el dia de l’equinocci de tardor. La llum del sol cau de manera perpendicular a l’eix de la Terra, per al qual cosa s’enllumenen de la mateixa manera els dos hemisferis nord i sud.

Com es pot veure a la figura anterior, nosaltres, com que vivim més al nord, el Sol el tindrem més baix a migdia. Tanmateix si que el veurem paral·lel a l’equador terrestre i per tant sobre la seua projecció cap a l’espai, l’anomenat equador celeste.  Així, vist des del nostre país, el 22 de setembre a les 21:21 el Sol, que es mou de manera aparent per la corba de l’eclíptica en el cel, travessarà la corba de l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de la tardor. L’estiu acaba i l’estació de les pluges comença.

22 de setembre de 2021. Equinocci de tardor. El Sol que es mou per l’eclíptica (línia roja) travessa la corba de l’equador celeste (línia blava). Comença la tardor. Stellarium.

A més a més com que el Sol, aparentment, es mourà avui sobre l’equador celeste, que passa exactament per l’est i per l’oest, el dia i la nit duraran exactament igual, 12 h. D’ací el nom d’equinocci, la igualtat de la nit. Que passeu una bona tardor,

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, dia de l’equinocci de tardor.

Imatges:

1.- Eixida del Sol el 20 de setembre 2021. Tavernes de la Valldigna. Rosa Magraner.
2.- Wikipedia Commons.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El nou decret que pot acabar amb el cel nocturn

0

Podem ingènuament pensar que l’administració sempre treballa pel bé comú i que qualsevol reforma legislativa sempre millorarà la situació anterior. Això evidentment no passa sempre i aquests dies tenim l’exemple del projecte del Reial Decret d’Eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que actualment es troba en fase d’exposició publica.

La lectura detinguda del document et va sorprenent a mesura que el lliges: valors mínims obligatoris d’emissió i consum de llum, prohibició d’apagada total o parcial de l’enllumenat públic, obligació d’enllumenar totes les rotondes, fins i tot les que no tenen trànsit a la nit, enllumenat de tots els vials d’accés a les rotondes com a mínim durant 200 m i desregulació en la pràctica de l’enllumenat ornamental i festiu, protecció “si és possible” dels observatoris astronòmics, entre moltes altres perles. Si hi ha ha alguna regulació sobre els màxims de llum a emetre sempre es pot esquivar per “seguretat pública”, “per afluència turística”, “si és possible”, etc…

Així que més superfície enllumenada, més contaminació ambiental i més negoci per a les empreses del sector.

Els que estimen la nit per a l’observació astronòmica, els que volem conservar els paisatges nocturns, els qui creiem que cal preservar els ecosistemes nocturns, o que simplement volem veure la Via Làctia rebutgem frontalment aquest projecte.

Us adjunte les explicacions detallades dels problemes que trobem al projecte de Reial Decret. Aquestes explicacions poden servir com a al·legacions al projecte que pots enviar fins el 30 de setembre. Estan escrites per Martin Pawley de l’Agrupació Astronòmica Io d’A Coruña. Al final del document trobaràs com enviar les al·legacions si vols.


1. INTRODUCCIÓ

El text que actualitza l’encara vigent RD 1890/2008 es denomina oficialment “Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seues instruccions tècniques complementàries”. L’objectiu de “reduir la contaminació lumínica” s’enuncia ja des del títol, la qual cosa no deixa de ser el mandat exprés de la Llei 34/2007 de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, aprovada, encara que no ho semble, fa quasi catorze anys, i que exigeix explícitament en la seua disposició addicional quarta la preservació “al màxim possible” de les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general, així com la reducció de la intrusió lumínica i la prevenció, minimització i correcció dels efectes de la contaminació lumínica en el cel nocturn.

Infeliçment, les bones intencions d’aquest projecte de reial decret (PRD en endavant) es queden en el títol, perquè el seu enfocament general (obsolet) i el conjunt de les obligacions que introdueix no sols no contribueixen a la reducció de la contaminació lumínica sinó que permeten o promouen l’extensió de la superfície il·luminada, i en conseqüència dels efectes negatius de la llum artificial a la nit, amb escàs o nul control. Amb la seua redacció actual el PRD no és més que una eina legal per a emparar l’augment sense mesura de la contaminació lumínica.

2. ASPECTES NEGATIUS DEL PRD

2.1. El PRD continua posant el focus en cada instal·lació de llum individual, fixant diverses característiques tècniques. Però la contaminació lumínica no depén només de les bones o males característiques de cada punt de llum, sinó de les emissions totals. Encara en el cas hipotètic que es generalitzara la instal·lació de fonts molt eficients i poc contaminants, l’efecte global no milloraria si aquestes proliferaren sense límit, perquè moltes fonts bones contaminen en conjunt més que unes poques fonts dolentes. Si no es plantegen límits a les emissions totals, no hi ha raó per a creure que vaja a disminuir la contaminació lumínica (i en general qualsevol forma de pol·lució). És imprescindible un canvi de paradigma del reglament i que s’incorporen a la normativa fórmules que forcen la disminució de les emissions contaminants totals.

2.2. El PRD imposa, en molts dels seus articles, valors mínims d’emissió i consum de llum, però en favor tant de l’estalvi energètic com de la reducció de contaminació l’assenyat seria fixar valors màxims d’obligat compliment per entitats públiques i privades.

2.3. El PRD prohibeix (ITC-EA-03, 7) la reducció del flux de llum per davall del 20% del flux normal i de manera expressa l’apagat total de la il·luminació, encara en aquelles zones de nul·la activitat nocturna, llevat que existisquen sistemes de detecció de presència. A Espanya passaria a ser il·legal alguna cosa que fan un de cada tres ajuntaments francesos, per exemple: l’apagat de llums en les hores centrals de la nit, una esplèndida pràctica en favor de la biodiversitat. Seria un disbarat intolerable.

2.4. El PRD imposa (ITC-EA-03, 5) un valor mínim de l’Índex de Reproducció Cromàtica de 70, la qual cosa impedeix de facto l’ús de les fonts de llum menys contaminants, com és el cas del LED PC Ambre. No es justifica quin sentit té aqueixa imposició d’un IRC mínim.

2.5. La redacció del PRD inclou, en la majoria dels seus articles, les estratègies per a no complir-los. Constantment es plantegen excepcions al compliment del PRD “quan no resulte possible”, “en casos excepcionals”, “per motius d’interés públic”, “quan la lluminositat ambiente ho requerisca”, “en temporada alta d’afluència turística”, etc. És més que sospitosa tal imprecisió, que contrasta amb obligatorietats ben definides com la del IRC abans citat. I és una òbvia invitació a fer el que a l’alcalde o alcaldessa de torn li plaga, màximament quan els titulars de les instal·lacions d’il·luminació són en la majoria dels casos també l’“autoritat competent” que ha de justificar les excepcions.

2.6. És particularment irritant la permissivitat del PRD davant la il·luminació ornamental (ITC-EA-02, art 4, ITC-EA-04 3.2) i festiva, que fins i tot queda al marge de les limitacions de potència (ITC-EA-02, art 7) i a la qual se li permet fins i tot escapar de la prohibició de “les emissions lluminoses cap al cel”. Com que aqueixa classe d’il·luminació compleix funcions purament estètiques i no és rellevant per al trànsit de persones i vehicles, el seu ús hauria de ser especialment acurat i restrictiu si volem fomentar una nova cultura de la llum que es base a acceptar i promoure la foscor natural de la nit.

2.7. El PRD només s’aplica a les instal·lacions “de més de 100 W de potència instal·lada”, la qual cosa deixa expressament fora del seu àmbit les instal·lacions de menys de 100 W, que tenen un impacte igualment notable en termes mediambientals. No hi ha raó per a no imposar alguna regulació a aqueixes instal·lacions.

2.8. El PRD deixa expressament fora del reglament “les instal·lacions i equips d’utilització exclusiva en mines, usos militars, regulació de trànsit, balises, fars, senyals marítims, aeroports i altres instal·lacions i equips que estigueren subjectes a reglamentació específica”. Que disposen de reglamentació pròpia no hauria d’eximir el compliment de la normativa general, excepte per causes molt puntuals i molt precisament detallades, si es pretenen complir els objectius del PRD, l’eficiència energètica i la reducció de la contaminació lumínica.

2.9. En general, els valors numèrics de referència que proposa el PRD per a les emissions de llum estan clarament sobredimensionats i manquen de base científica. Quan en altres països la tendència és a minimitzar l’ús de la llum, el PRD espanyol camina en sentit contrari.

2.10. El PRD proposa valors desmesurats per als senyals i anuncis lluminosos, una font de contaminació lumínica actualment sense control. Les millors recomanacions actuals divideixen fins per deu aqueixes xifres.

2.11. Expressament, el PRD imposa (ITC-EA-02, 3.7) l’enllumenat de totes les glorietes, que “haurà d’estendre’s a les vies d’accés a aquesta, en una longitud adequada d’almenys de 200 m en tots dos sentits”. És un exemple clamorós d’extensió de la superfície il·luminada sense justificació científica, que tindrà un impacte ambiental obvi. No és creïble el desig de reduir la contaminació lumínica quan una obligació del PRD imposa exactament el contrari (i de manera massiva).

2.12. El PRD es presenta, aparentment, com una norma industrial, a la qual en condicions normals la ciutadania no tindria per què prestar-li molta atenció. Si genera resposta popular és perquè, davall d’aqueixa disfressa tècnica, hi ha una llarga col·lecció de decisions polítiques. El PRD influeix decisivament, i a més en contra dels objectius d’eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica, sobre la il·luminació general dels pobles i ciutats, sobre la il·luminació de les carreteres i sobre la il·luminació ornamental, de les quals són titulars altres administracions. Manca de sentit obligar a un ajuntament a no ser més eficient apagant la llum d’un espai d’interés paisatgístic, obligar-lo a no reduir encara més la contaminació lumínica fent ús de les millors fonts del mercat i obligar-lo a il·luminar rotondes i pistes que abans no estaven il·luminades. El PRD s’extralimita en els seus mandats i envaeix competències d’altres àrees; fins i tot s’atreveix a incloure missatges anticientífics sobre la seguretat viària.

2.13. El PRD reprodueix en diverses ocasions el missatge pseudocientífic que vincula il·luminació amb seguretat ciutadana. No hi ha cap investigació seriosa que relacione més llum amb més seguretat, però el PRD insisteix en aqueix discurs anticientífic: “llevat que, per motius de seguretat ciutadana”, “en casos excepcionals, com poden ser motius de seguretat ciutadana”, “sempre que es garantisca la seguretat ciutadana”, “per motius de seguretat”, “en cas de risc d’inseguretat ciutadana”, “en el cas que s’estime un risc d’inseguretat alt”… És intolerable que un decret del govern reproduïsca un missatge anticientífic, pura superstició sense aval de la comunitat investigadora.

2.14. El PRD no proposa mecanismes rigorosos de control i verificació del compliment dels objectius de la normativa, molt en particular pel que fa a la reducció de la contaminació lumínica. S’al·ludeix en diverses ocasions a inspeccions “que seran realitzades respectivament per empreses instal·ladores habilitades, d’acord amb el Reglament electrotècnic per a baixa tensió”, però és obvi que la contaminació lumínica no ha de ser avaluada per les mateixes empreses instal·ladores que la produeixen i que aquestes, amb caràcter general, poden no tindre la suficient qualificació tècnica per a satisfer aquestes funcions.

2.15. El PRD estableix un molt permissiu catàleg d’infraccions, que en la pràctica tolerarà emissions molt superiors a les que formalment proposa el text.

2.16. El PRD té una orientació descaradament industrial i no ambiental, que es manifesta ja des de la seua “Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu” (*MAIN) amb uns “comptes de la lletera” sobre l’impacte econòmic i pressupostari que resulten com a mínim ingènues.

2.17. El PRD expressa una vergonyosa i insultant deixadesa quant a les seues preocupacions ambientals, que en teoria són un objectiu primordial. Fins a la redacció del text és deficient, indefensable en un text legal d’aquesta magnitud. Produeix vergonya llegir en el PRD una frase com aquesta: «Els efectes d’il·luminació en entorns naturals són difícils de quantificar quan existeix camp, muntanyes, boscos, rius, llacs o costes, etc., pròxims a una instal·lació d’enllumenat i, depenent de la temporada, existeix la possibilitat que la il·luminació tinga un efecte negatiu en insectes, plantes i animals dins de la zona». Difícils de quantificar? Quan existeix camp, muntanyes, etc? Depenent de la temporada? Existeix la possibilitat -només la possibilitat!- d’un efecte negatiu? En insectes, plantes i animals, com si els insectes no anaren animals? Qui haja redactat aquest text manca no sols de la més elemental sensibilitat ambiental, sinó també dels més elementals coneixements de ciències naturals.

2.18. El PRD permet (ITC-EA-02, art 4) “en casos excepcionals i prèvia autorització de l’administració competent” la il·luminació de “espais singulars amb un règim de funcionament definit i justificat”, la qual cosa obri la porta a la il·luminació artificial de la naturalesa (inclosos rius, riberes, platges, litorals i boscos) segons el capritx del govern local de torn. Quin motiu “justificat” pot haver-hi per a llevar-li la foscor a la naturalesa nocturna?

2.19. El PRD exigeix (*ITC-EA-03, 4) que les instal·lacions “no il·luminaran directament vies fluvials, masses d’aigua, llacs, estanys, ni el domini públic marítim”, però exclou expressament “el cas de requisits de treball en activitats portuàries i llevat de raons de seguretat en les zones de trànsit i estacionament al llarg de molls”, i també “les instal·lacions comercials i pesqueres portuàries o d’operacions industrials, incloses la part d’aigua immediatament adjacent a les instal·lacions”. A què ve la inclusió d’aqueix adverbi, “directament”, que obri la porta a qualsevol il·luminació indirecta de masses d’aigua, com si un fotó reflectit anara menys fotó? Hi ha límits concrets a aqueix ampli concepte de “instal·lacions comercials” o també una discoteca al costat de la mar podria il·luminar sense mesura? I quant s’estén aqueixa “part adjacent d’aigua”? Un metre? Vint quilòmetres? El resultat conjunt és un temible “no s’il·luminaran les masses d’aigua, llevat que s’il·luminen”.

2.20. El PRD tampoc protegeix degudament els observatoris astronòmics, ni tan sols als quals denomina “de categoria internacional” (sic), perquè les limitacions d’il·luminació en el seu entorn per a garantir una certa foscor del cel s’estableixen “sempre que siga possible” o “quan resulte factible”. I quan no resulte factible, l’observatori astronòmic tancarà les seues portes perquè deixarà de servir per a fer ciència.

2.21. És quasi lògic que el PRD no protegisca l’observació astronòmica, perquè explícitament afirma que les instal·lacions estaran dissenyades “en la prevenció de l’observació del cel nocturn” (ITC-EA-03, 3). Considerant l’accepció número 3 del verb “previndre” en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (“evitar, destorbar o impedir alguna cosa”), és un gest d’honestedat reconéixer que el PRD impedirà l’observació astronòmica.

2.22. No és l’única frase grotesca: “A fi de limitar la capacitat de veure informació dels usuaris…”, és a dir, perquè no vegen (ITC-EA-03, 4.2.3). Pot semblar una anècdota, però reflecteix bé la pobresa d’un text que, quan li convé, és minuciosament pervers en les seues indicacions.

2.23. Poques setmanes després que el Parlament Europeu acordara la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el Pla Zero Pollution, el PRD espanyol ignora els consensos europeus i aposta per la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental. El PRD, de fet, ignora l’amplíssim cos de recomanacions que proposa la comunitat científica fruit de dècades d’investigacions rigoroses. És un PRD calamitós, tosc i mal escrit, que només atén la voracitat irrefrenable d’un sector de la indústria. La protecció de la naturalesa, del patrimoni cultural i de la salut pública exigeix una actitud molt diferent.

2.24. En la primera fase de consulta pública es van presentar nombroses al·legacions que no van ser tingudes en compte, per més que el document MAIN intente fingir que sí. És molt decebedor constatar que aquest PRD apenes s’ha mogut de la rajola; que ho faça embolicant-se en una bandera de preocupació ambiental és ja una aixecada de camisa.

3. PROPOSTES FONAMENTALS DE MODIFICACIÓ DEL PRD

3.1. És indispensable que el PRD pose el focus a fixar valors màxims d’emissions, mai valors mínims.

3.2. Com que les emissions de llum que marca aquest PRD estan clarament sobredimensionades, és necessari que aqueixos valors màxims es reduïsquen tenint en compte les recomanacions científiques d’avui en dia.

3.3. El PRD ha d’aplicar-se amb caràcter general sobre qualsevol instal·lació que emeta llum, incloses per descomptat les instal·lacions privades i aquelles instal·lacions que no tenint en la il·luminació la seua funció principal generen igualment contaminació lumínica, com les pantalles i els dispositius publicitaris siga com siga la seua localització (interior o exterior), sempre que el seu impacte aconseguisca el medi ambient. La llista d’excepcions ha de ser molt restrictiva i detallada, referida exclusivament a elements o aspectes concrets d’instal·lacions les normatives específiques de les quals col·lidisquen amb articles del PRD.

3.4. El PRD ha d’introduir les vies legals per a establir límits globals màxims de les emissions o, per equivalència amb altres agents contaminants, valors màxims de concentració (de fotons en aquest cas) per unitat de volum. A més, haurien d’indicar-se les estratègies de resposta en cas que se sobrepassen aquests límits, per a aconseguir que els valors corresponents tornen als nivells desitjats.


Si voleu fer una ullada  al despropòsit vosaltres mateix, ací teniu l’enllaç del projecte:

Segundo Trámite de audiencia pública para el Proyecto de Real Decreto que aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y reducción de la contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias

Termini de remissió

Termini per presentar al·legacions des del dia dimecres, 21 de juliol de 2021 fins al dia dijous, 30 de setembre de 2021

Presentació d’al·legacions

Les al·legacions podran remetre’s a l’adreça de correu: participacion_csegind@mincotur.es

Asumpte: “Proyecto del Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y de reducción de contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias”

Només seran considerades les respostes en las que el remitent estiga identificat, fent constar en elles:

  • Nom i cognom/denominació o raó social del participant
  • Organització o associació (si correspon)
  • Contacte (correu electrònic)

Més informació.
La SEA expresa su preocupación ante el posible aumento de contaminación lumínica que supondrá el nuevo reglamento estatal de regulación de la iluminación, 16 de setembre 2021.

Imatge: Església de Riba-roja de Túria, 2011, Enric Marco.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

El Festival de Cors de Festes del Poble va ser tot un èxit

0

Les Festes del Poble continuaven anit amb la celebració del tradicional Festival de Corals que reunia les actuacions de les tres agrupacions coral·listes del poble: el “Cor XV de Març”, la “Coral Bolomor” i per acabar el festival, la “Coral Marinyén”.

A poc a poc anem eixint de la pandèmia, però algunes de les mesures de seguretat sanitària continuen. Així l’espectacle es va realitzar en la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes, plena de cadires, arreglades de dos en dos i separades pels reglamentaris metre i mig.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde Sergi González i distints regidors del consistori, i va ser presentat per Francesc Boscà, president de la Coral Marinyén, i per Carmen Canet, que van detallar cadascuna de les actuacions. A més a més, Josep Escrivà, rector durant molts anys, va assistir en primera fila, ja que és un gran admirador de les corals del poble i no es va voler perdre l’espectable.

Cor de Cambra XV de Març 

Àngela Magraner en la interpretació de Lascia ch’io pianga

L’acte començà amb l’actuació del Cor de Cambra XV de Març. El cor està dirigit per Fran Lledó i Jordi Moreno. Les obres interpretades foren:

1 All of me.
2 No llores por mí Argentina.
3 Hava Nagila
4 Lascia ch’io pianga
5 Kalinka
6 Bon dia.

Cal destacar la brillant i emotiva actuació de la solista Àngela Magraner en la interpretació de Lascia ch’io pianga i que, en acabar, arrencà grans ovacions del públic.


Coral Bolomor 

La segona actuació va correspondre a la Coral Bolomor, dirigida per Ximo Mifsud, acompanyats dels components de l’Ajunt de la Bota. Les obres interpretades foren:

1. Piel canela
2. Tramussos d’Àfrica
3. Quinze años
4. L’estaca
5. Tu serás my baby
6. O voso galo comadre

Coral Marinyén 

I finalment actuà la coral Marinyén dirigida per Fran Lledó. Les peces interpretades foren

1.Finlandia
2.-Senzenina
3.-L’ amo de son carabassa
4.-Al·leluja
5.- I will follow him

Amparo Juan, balladora del Grup de Balls Populars de Tavernes col·laborà amb una magnífica interpretació de castanyoles per a “L’amo de son carabassa”.

Per qüestions sanitàries enguany tampoc ha estat possible el “cant comú” que tradicionalment agrupa totes les corals per cantar “La Barraca”, popular vallera musicada per Antonio Chover.

Publicat anteriorment en La Cotorra de la Vall. Text  i fotos: Enric Marco.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El cel de setembre de 2021

0

Les calorades de l’estiu semblen quedar enrere i ara, només entrar en setembre, una DANA ens ataca a molts indrets del país, des del Montsià, a les Terres de l’Ebre, des del Baix Maestrat, a l’Horta i al Camp de Túria. Unes tempestes que, amb trons, llamps i vents huracanats. semblaven bombes que queien ben prop nostre. El canvi climàtic també és això.

Mentrestant durant l’agost, el cel nocturn no s’ha deixat veure a penes. Sempre ple de boires i núvols que, de tant en tant, deixaven entreveure Júpiter i Saturn. Per això, i per altres causes, aquest estiu no he pogut gaudir encara de la visió d’aquests planetes.

Setembre, però, encara serà un mes propici per a l’observació d’aquests gegants planetaris ja que seran visibles durant tota la nit. Venus continuarà sent visible cap a l’oest després de la posta de Sol com un estel gros i brillant. Més avall i ben prop de l’horitzó, podrem veure el dèbil planeta Mercuri, només si no teniu obstacles que ho impedisquen.

Mercuri, prop de l’horitzó i Venus més amunt al costat de l’estel Spica de la constel·lació de Virgo. 5 de setembre de 2021 a les 21:00h, Stellarium.

Una lluna creixent molt fina s’ajuntarà a l’espectacle vespertí uns dies després. Amb paciència podrem veure Venus, Spica i la Lluna, mentre que Mercuri ja es trobarà ben prop de l’horitzó o ja no serà visible. Més amunt podreu veure l’estel brillant d’Arcturus de la constel·lació del Bover.

Venus més amunt prop de l’estel Spica de la constel·lació de Virgo. 10 de setembre de 2021 a les 21:00h. Stellarium.

Mentrestant cap al sud-est, els planetes que ens han alegrat l’estiu, els gegants Júpiter i Saturn, continuen presents en la constel·lació de Capricorni durant la major part de la nit. Si encara no els hi heu dedicat uns moments a observar-los a través d’un telescopi o uns prismàtics, ara és el moment de fer-ho, si els núvols ens deixen.

La Lluna, ja quasi plena, visitarà els planetes gegants i ens ajudarà a trobar-los per als neòfits en l’observació del cel. Des del 16 al 18 de setembre s’acostarà a cadascun dels planetes per fer amb ells bonics triangles celestes.

La Lluna entre Júpiter i Saturn la nit del 17 de setembre de 2021 a les 22:00 h. Stellarium.

Podem veure un detall d’aquest ball celeste dels planetes i la Lluna en la següent figura.

La Lluna, Júpiter i Saturn la nit del 18 de setembre de 2021 a les 22:30 h. Stellarium.

El 14 de setembre el planeta Neptú estarà en oposició al Sol. Això significa que Neptú, la Terra i el Sol formaran una línia recta, i, per tant, serà el moment de màxima aproximació a la Terra. Aquell dia només es trobarà a 30,07 unitats astronòmiques de nosaltres amb una magnitud de brillantor de 7,8, per la qual no serà visible a ull nu però si serà possible observar-lo amb prismàtics o amb un petit telescopi.

La posició del planeta Neptú la nit del 14 de setembre en la constel·lació d’Aquari. Stellarium.

En aquest enllaç podreu veure una imatge amb molta més resolució per si voleu tractar de trobar el planeta Neptú.

Setembre també tindrà una pluja de meteors. La nit del 9 de setembre serà el màxim dels ε Perseids. La seua activitat varia entre el 5 i el 21 de setembre, amb una taxa màxima observable d’uns 5 meteors per hora. Com el seu nom indica el radiant, o indret des d’on semblen vindre els meteors, es troba en la  direcció de la constel·lació de Perseu. El cos responsable, asteroide o cometa, de la pluja no és conegut.

Finalment el 22 de setembre a les 21:21 el Sol, que es mou de manera aparent per la corba de l’eclíptica en el cel, travessarà la corba de l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de la tardor. L’estiu acaba i l’estació de les pluges comença.

22 de setembre de 2021. Equinocci de tardor. El Sol que es mou per l’eclíptica (línia roja) travessa la corba de l’equador celeste (línia blava). Comença la tardor. Stellarium.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Setembre 08 02 52
Quart creixent Setembre 13 22 39
Lluna plena Setembre 21 01 54
Quart minvant Setembre 29 03 57

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges.

1.- Eixida del Sol a O Grove, Galícia. 8 juliol 2021 a les 7:13. Enric Marco.
2-7. Stellarium.

No diguis res

0
Publicat el 28 d'agost de 2021

El conflicte d’Irlanda del Nord m’ha interessat des de menut. Des de casa estant les informacions que rebiem per la televisió aleshores eren parcials i no donaven una idea clara de les causes del conflicte. En aquell temps Irlanda del Nord i Palestina acaparaven les noticies de política internacional. Però que passava realment a Irlanda? El viatge que férem fa 3 anys a Belfast em revifà l’interés en el tema. Ja vaig contar aleshores com la ciutat ha prosperat encara que moltes de les diferencies entre catòlics i protestants encara perduren. El guia ens feu un resum del conflicte, les conseqüències actuals i la por del Brexit. Visitàrem els murals republicans de Falls Road, els murs de la Pau i també férem cap al museu de l’Ulster on hi ha bona informació per començar a entendre.

Després de la declaració d’independència d’Irlanda l’any 1921, Gran Bretanya es reservà els 6 contats del nord, amb majoria protestant, i per tant, partidaris de la Unió. Però ho va fer de la manera que ho sabia fer millor, amb tècniques colonials, discriminants els catòlics, prohibint alguns oficis i imposant un control estricte de la població, per si de cas.

Els moviments de defensa dels drets civils dels anys 60 a Belfast i Derry, inspirats en les marxes dels afroamericans de Martin Luther King, tractaren de revertir la situació amb manifestacions pacífiques que foren sistemàticament boicotejades i atacades per bandes lleialistes, partidàries de la Unió, amb connivència de la policia.

L’arribada de la lluita armada. ressuscitant una moribunda IRA del temps de la independència, era, per tant, una conseqüència lògica  i a partir de 1969 la violència sectària s’apropià dels carrers de Belfast amb tirotejos i atemptats amb bombes. El desplegament de l’exercit britànic, en teoria neutral, va empitjorar la situació ja que va actuar sempre com a ocupant amb tàctiques de guerra colonial, amb guerra bruta inclosa.

El llibre No diguis res (Edicions del Periscopi), del periodista Patrick Radden Keefe, és una crònica molt documentada i sincera d’aquells temps dels Troubles construït a partir de l’experiència vital de diversos personatges reals que, a partir d’un activisme de lluita pels drets humans passaren a agafar les armes en contra de les injustícies i per la reunificació d’Irlanda.

Però vint anys de lluita portaren més de 3500 morts i 47,500  ferits fins que el dirigent de l’IRA (ben clar llegint el llibre) Gerry Adams arribà a pensar que la guerra no es guanyaria ni s’aturaria sense negociació amb els britànics.

Un xiquet al costat d’un cotxe en flames davant dels pisos de Divis a Belfast, en una imatge de “No diguis res“ de Patrick Radden Keefe

No diguis res és un llibre documental però que es llig com una novel·la. Segueix la vida de personatges implicat en la lluita com  Dolours Price, lluitadora pels drets civils i després voluntària de l’IRA i de la seua germana Marian. També de Brendan Hughes. I explica el paper de Gerry Adams, dirigent primer i negociador de la pau després. L’autor es pregunta: va ser un heroi per aconseguir la pau o un traïdor a la causa per negociar l’acord i per persuadir que l’IRA deixara les armes? Però una cosa està clara. Sense la determinació de Gerry Adams per buscar la pacificació, potser la guerra encara continuaria.

Una pau fràgil però efectiva fins ara seguint els Acords de Divendres Sant del 1998 que, entre altres coses, reconeixen el dret a organitzar un referèndum per reunificar-se amb la república d’Irlanda si algun dia així ho decideixen els nord-irlandesos.

Una crònica dura del conflicte. La lluita armada té conseqüències dramàtiques per a la població civil però també per als combatents mateixos, tal com es podrà comprovar al llarg d’aquest llibre que, segons els crítics, és la millor explicació d’aquells anys de mort, traïció i destrucció. Un llibre imprescindible si es vol tindre una visió clara del que passà a Irlanda del Nord entre 1969 i 1998.

Més informació sobre el llibre:
Patrick Radden Keefe: “A Irlanda del Nord, el preu per arribar a la pau ha sigut deixar de buscar la veritat” Ara, Llegim11/09/2020

“No diguis res”, el treball exhaustiu sobre el conflicte irlandès de Patrick Radden Keefe. TV3, Telenotícies, 12/09/2020

Contaminació lumínica i Perseids a À Punt

0
Publicat el 15 d'agost de 2021

Entrevista a Enric Marco, president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica. Podríem estar millor. Amb Susa Calafat. À Punt.12 d’agost 2021.

La llum artificial nocturna és un agent contaminant més que ens dificulta l’observació del cel nocturn. Però la pèrdua de la nit també té, sobretot, efectes nocius sobre el medi ambient, sobre els ecosistemes, sobre els animals i plantes i sobre la salut humana. Encara que aquestes pertorbacions són conegudes des de fa temps, els municipis i particulars continuen instal·lant làmpades massa potents, amb emissió fora de la zona d’interès i massa blanques (fredes) amb un fort component de llum blava. Unes làmpades, per tant, que pertorben els ritmes circadians dels vertebrats, entre ells, els humans. Malgrat això, la indústria pretén continuar augmentant la superfície il·luminada del planeta, que creix ja a un ritme d’un 2,2% anual.

Àudio original en:

Podríem estar millor. Primera hora. Amb Susa Calafat. À Punt. 12 Agost 2021.

El Festival de Corals “Cançons a la mar” torna a Tavernes

0
Publicat el 2 d'agost de 2021

El paisatge del llac de la Goleta acaronat per la calidesa de les darrers llums de la posta del sol d’anit, va ser el magnífic escenari on ahir es va celebrar el Festival de Corals – Cançons a la Mar, que enguany celebrava la seua 8èna edició.Com s’ha fet els darrers anys el festival ha triat com a lloc de celebració l’esplanada davant del llac, un espai que ofereix un marc incomparable i bell, on nombroses persones hi podien gaudir de l’espectacle tot respectant les normes sanitàries.

El marc era insuperable i el sistema de llum contribuïa també, com un element més de l’escena, a donar notes de colorit mentre actuaven les corals. Un bon muntatge de llum i so que cal reconèixer el mèrit a Suso, que al final del festival va rebre també un aplaudiment.

En començar l’espectacle, el presentador Ximo Mifsud anuncià que la coral Sant Jaume de Vila-real no actuarien per força major. Esperem que puguen tornar en una altra ocasió més endavant.

El festival va ser un èxit total tant per la presència de públic com per la qualitat de les corals participants i les cançons interpretades. I amb això una perfecta organització de l’esdeveniment, com ens té acostumat, a càrrec de la coral amfitriona, la Coral Marinyén de Tavernes i de l’Ajuntament de Tavernes.

Enhorabona pel gran espectacle oferit pel Cor de Cambra Quinze de Març de Tavernes, la Societat Coral Beneixama, el Grup Polifònic Cadenza de Dénia i El Verger, i a l’amfitriona, la Coral Marinyén de Tavernes.

La primera coral que va intervindre va ser el Cor de Cambra Quinze de Març de Tavernes. Creat el 2006, ha participat en nombrosos festivals, entre ells l’encontre Internacional de Cors de Hèlsinki (Finlàndia) juntament amb més de 2000 coralistes del país, a més d’obtindre la medalla de plata al festival de música d’advent i de Nadales de Praga. La seua vessant solidaria l’ha portat a actuar amb la ONG Pallassos sense frontera o amb Cáritas. El Cor és l’organitzador de les Trobades dels Cors Valldigna. Els seus directors són Fran Lledó i Jordi Moreno.

El Cor de Cambra Quinze de Març interpretà les obres All of me, Bon dia del grup Els Pets, No llores por mi Argentina del músical del mateix nom i un pupurri de cançons estiuenques dels anys 60 Suit Veraniega. La posta de sol que va ocórrer just quan estaven cantant va complementar perfectament la bellesa de l’actuació.

El següent grup va ser la Societat Coral Beneixama que ve d’aquest poble de l’Alt Vinalopó. Aquesta coral es va fundar a finals de 1989 comptant amb la major part d’integrants del Cor Parroquial i ha vingut des de llavors participant en nombrosos esdeveniments locals, organitzant festivals propis. Cada any organitza la Nit dels Bolers Elena Santonja de Beneixama en la que amb altres corals omplen de música el poble. Ha col·laborat amb la Societat Musical La Pau de Beneixama per gravar el disc “Més de 175 anys de festa i música“.

La Societat Coral Beneixama interpretà les obres: Dos palomitas, Già mi trovai di maggio, Zure boza, Si bastas en un par de canciones, dirigit per Alexis Jornet.

El grup coralista que seguí va ser el Grup Polifònic Cadenza de Dénia i El Verger. Fundat el setembre de 2015 està compost per més de 30 coralistes, sota la direcció de Sílvia López Penya. Des de la seua creació ha posat en marxa un extens repertori, que s’ha anat renovant i actualitzant, abastant diferents modalitats polifòniques: música religiosa, profana, popular i contemporània.

La coral interpretà les obres: Aquellas pequeñas cosas, California Dreaming, Al Vent, Color Esperanza.

La Coral Marinyén, l’organitzadora del festival, va ser l’últim grup a participar. Sota la batuta del director Fran Lledó ha organitzat ja huit edicions d’aquest festival, així com actuacions en Festes del poble. Ha actuat en nombroses ocasions per tot arreu: València, Sueca, Madrid, etc.

La coral interpretà les obres: Finlandia Himny, Aleluya, I will follow him.

Després de l’acte protocol·lari de lliurament de records als presidents de les tres corals participants, la coral va interpretar la  “La Barraca” de Chover, una cançó que sempre ens arriba al cor dels vallers.

Text i imatges: Enric Marco.

Publicat dins de Música i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel d’agost de 2021

0
Publicat el 1 d'agost de 2021

Ja som al cim de l’estiu. L’oratge ens acompanya i permet l’observació de les meravelles de la nit que, només fixant-s’hi una mica, podrem gaudir durant aquest mes. Planetes, la Lluna i una sempre estimulant pluja dels Perseids són el menú observacional d’agost. Només els efectes continuats d’aquesta pandèmia que ens acompanya des de fa més d’un any i mig i totes les restriccions de mobilitat que l’acompanyen ens poden dificultar gaudir del cel nocturn aquestes pròximes setmanes.

Poc després de la posta de Sol encara podríem albirar fugaçment els planetes Mart i Mercuri, molt prop ja de l’horitzó oest. Tanmateix la reina del capvespre és la sempre fulgurant deessa Venus. Mig hora després de la posta de Sol, mirant cap a l’oest veureu un punt brillant uns 10 graus per damunt de l’horitzó. És el planeta Venus que, dia rere dia, continua separant-se de la direcció solar i cada dia que passa serà més brillant. Arribarà a la separació màxima del Sol, l’anomenada màxima elongació oriental, el 29 d’octubre de 2021.

Venus sobre la seua òrbita al voltant del Sol i una lluna de 3 dies mirant cap a l’oest l’11 d’agost a les 22:00. Stellarium.

Aquest agost, però, serà el mes dels planetes gegants. Júpiter i Saturn brillen actualment ben prop un de l’altre al cel nocturn. Si mirem cap a l’est una hora després de la posta de Sol els podrem albirar fàcilment: Saturn dèbil més alt, Júpiter més baix i ben brillant. Uns prismàtics agafats de manera ferma (o instal·lats sobre un trípode) permetran veure clarament els satèl·lits del planeta dedicat a Júpiter. La Lluna, en el seu recorregut al llarg del mes per la volta celeste, els visitarà els dies 21 i 22 d’agost. Impossible no trobar-los al cel.

Panoràmica del cel mirant al sud. 8 d’agost 2021. Stellarium.
Júpiter i Saturn sobre Capricorn. 21 d’agost 2021 a les 22 h. Stellarium.

Agost és també el mes de la pluja dels Perseids. Aquestes llums que apareixen de sobte al cel de mitjan d’agost són realment residus sòlids del cometa 109P/Swift-Tuttle. Amb un període orbital de 133,28 anys, el seu últim pas prop del Sol va ser l’11 de desembre de 1992 i no tornarà, per tant, fins el 12 de juliol de 2126. Però durant tots els seus passos ha deixat trossets de gels de distinta composició i petits grans de pols que la Terra entre el 17 de juliol i el 24 d’agost, amb un màxim el 12 d’agost, anirà recollint mentre travessa l’òrbita del cometa.

Recreació del pas de la Terra per l’òrbita del cometa Swift-Tuttle. El màxim d’impactes contra la Terra ocorre entre el 12 i 13 d’agost de cada any.

La taxa màxima observable serà d’uns 150 meteors per hora. El radiant, o punt d’on semblen venir els meteors, es  troba en direcció a la constel·lació de Perseu. Enguany la Lluna estarà prop del quart creixent així que es pondrà ben prompte i no molestarà a l’observació del fenomen.

Finalment recomanar-vos l’observació del pas de l’Estació Espacial Internacional pel cel. Aquest immens laboratori orbital, fruit de l’esforç conjunt de les agències espacials d’Europa, els Estats Units, Rússia, Japó i el Canadà travessarà el cel demà dilluns a partir de les 21:40. El satèl·lit brillarà quasi tant com el planeta Venus quan passe sobre nosaltres. El pas durarà uns 8 minuts, així que cal ser molt puntuals a la cita. Us deixe un mapa del cel per si voleu veure-ho. Per utilitzar-lo, mentre mirem cap al Sud, cal situar-lo dalt del cap, amb la part superior del mapa en direcció a la nostra esquena. Després haureu d’esperar un punt molt brillant al cel que passarà just entre les estels del Triangle d’estiu. Altres passos futurs de l’Estació Espacial Internacional es poden veure en aquest enllaç (està calculat per a Burjassot, però val aproximadament per a tot el nostre país).

Pas de l’Estació Espacial Internacional poc després de la posta de Sol del 2 d’agost 2021. Mirant al Sud, el mapa s’ha de situar damunt del cap amb la part superior del mapa cap a la nostra esquena.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Agost 08 15 51
Quart creixent Agost 15 17 20
Lluna plena Agost 22 14 01
Lluna plena Agost 30 09 13

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d’agost de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges.

1.- Posta de Sol a O Grove, Galícia. 29 juliol 2021 a les 21:58. Núria Marco.
2-4. Stellarium
5.- American Meteor Society
6.- Heavens above.

El cel des del Fondo d’Elx

2

Des de l’antiguitat l’ésser humà ha estudiat el cel nocturn, s’ha sentit esglaiat i alhora fascinat sota l’esfera celeste, ha sentit la necessitat d’entendre quin lloc ocupa dins del vast univers que es mostra davant els seus ulls. L’observació i estudi de les estreles ha donat lloc a la creació d’un univers mitològic amb innombrables interpretacions al llarg de la història i a grans avanços científics que ens ajuden a entendre la gran complexitat que desprén l’univers. Us convidem a participar d’aquesta activitat en la qual mitjançant eines com el telescopi, gaudirem de l’observació de la lluna, les seues muntanyes i cràters, constel·lacions i mitologia associada a elles, nebuloses i altres objectes celestes. El Dr. Enric Marco, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Facultat de Física de la Universitat de València, ens guiarà en aquest viatge astronòmic pel cel del Fondo.


El mes de desembre passat vaig estar al Parc Natural del Fondo per parlar del problema de la contaminació lumínica i en especial dels efectes negatius que causa la llum artificial nocturna sobre les especies animals i sobre les persones. Aquella nit, però, el cel no va ser benevolent i aparegué ple de boires i núvols que impediren realitzar l’observació astronòmica que acompanyava la xarrada.

Així que arribat juliol els tècnics del parc i jo vàrem decidir que era bon moment per tornar a programar l’activitat que no poguérem fer llavors.

Així que a poqueta nit del divendres passat, 16 de juliol, vaig muntar el telescopi a les portes del Centre de Visitants del Fondo mentre el Sol s’acostava a la serra de Crevillent. Mentre es feia nit completa, els 25 visitants inscrits esperaven en la sala multi-usos, tots amb la mascareta preceptiva,  per a una petita xarrada introductòria. Els vaig presentar el cel nocturn previst per a les pròximes hores, utilitzant el programa Stellarium, el programa fonamental que ha de conéixer qualsevol observador.

Primerament veuríem Venus, visible poc després de la posta de Sol. Seguidament la Lluna, en quart creixent, i després tractaríem de veure algunes nebuloses i cúmuls estel·lars i globulars presents en les interessants constel·lacions estiuenques. Finalment, si la gent aguantava, a partir de les 12 de la nit Saturn i, una mica més tard, Júpiter tancarien la sessió d’observació.

Ja fora, els visitants s’adonaren de seguida de com era la distribució del cel. A l’oest brillava el planeta Venus, mentre que la Lluna ben alta assenyalava la direcció sud. Cap l’est, les constel·lacions de l’Escorpí, Sagitari i Capricorn quedaven baixes i tapades de moment per una fila de palmeres.

Amb el telescopi Venus presentava una forma pràcticament rodona, amb una fase quasi plena. S’allunyarà cada vegada més del Sol per arribar a la separació màxima, l’anomenada màxima elongació oriental, el 29 d’octubre de 2021.

La Lluna estava preciosa i, com sol passar, encisà els presents, sobretot els mes menuts. Els grans mars, els cràters més prominents, les muntanyes prop de la línia de llum-foscor, l’anomenat terminador, amb els cims enllumenats, sempre agraden.

M57 vist a través d’un telescopi semblant al nostre. 15 Juny 2012, Rawastrodata, Wikimedia Commons.

Les histories mitològiques tràgiques de l’Escorpí i Orió així com les més picants del Cigne i Leda donaren peu per parlar de la Via Làctia, situada entre l’Escorpí i Sagitari, però totalment invisible des del Fondo. Només vaig arribar a intuir la presència de la nostra galàxia en una banda prop del zenit, al voltant de l’estrella Deneb.

Passàrem a observar objectes de cel profund. La Nebulosa de l’Anell (M57) va ser el nostre primer objectiu. Vaig explicar que era el resultat final de la mort d’una estrella de massa semblant al Sol. La petita anella al mig d’un camp d’estrelles de fons és de vegades difícil de discernir, sobretot per als més menuts que no tenen entrenat l’ull per enfocar ràpidament. Amb un telescopi menut es veu com una petita anella com de fum distant amb una zona fosca central. En realitat té quasi dos anys-llum de diàmetre i es troba a 2300 anys llum de la Terra.

L’Estació Espacial Internacional va passar dues vegades aquella nit però només veiérem el segon pas a les 23:44. El punt brillant del satèl·lit passà lentament sota la constel·lació de l’Ossa Major mentre jo explicava les condicions en que viuen i treballen els astronautes.

Finalment ja passades les 12 de la nit, Saturn i Júpiter eixirem per damunt del Centre de Visitants. El planeta Saturn amb els anells agradà molt més els pocs visitants que quedaven que el planeta  Júpiter.

Una nit molt agradable sobre el cel del Parc Natural del Fondo. Agraesc al Parc Natural El Fondo, als tècnics Núria i Ismael, al president de la Junta Rectora, Vicent Sansano i a l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó la seua invitació i l’amabilitat rebuda durant la visita.

Fotos: Enric Marco i Vicent Soler.

Paraules de dona

0

El “Dia del Clot”, com és tradicional els darrers anys, enguany s’ha celebrat amb l’inici del “XXIX Festival Sete Sois Sete Luas”. Hem pogut gaudir de la música i la cultura amb Ina Martí i Aitana Ferrer que presentaven a Tavernes “Paraules de dona”, tanmateix, a causa de la situació sanitària, l’actuació no ha tingut lloc al porrat del Clot de la Font sinó a la plaça de l’escriptor Rafael Chirbes, amb l’aforament controlat.

Un concert que ha durant més d’una hora i mitja, i on les dues cantants valencianes han donat vida als versos per fer un reconeixement o, com elles han dit, un “donatge” a les dones poetes. Els versos han estat acompanyats per la música i el ritme del pianista i compositor valencià Enric Murillo i de la violoncel·lista valenciana Clara Dols.

Com han explicat les cantants l’espectacle s’ha pensat i s’ha muntat sota la premissa bàsica de donar visibilitat a les poetes de llocs diversos i diferents temps, i per tant demostrar la vàlua i sensibilitat femenines.

El poema “Quan et desitge”, de l’autora del Grau de Gandia, Maria Josep Escrivà i Vidal, que el 2017 fou la primera dona en guanyar els Jocs Florals de Barcelona, fou el primer interpretat, seguit per “Divina Malenconia” de Clementina Arderiu, poeta catalana, influïda per la poesia popular. Cal no obstant dir que la primera dona que aconseguia guanyar uns Jocs Florals fou Rosa Leveroni, de la generació del 36, tot i que fou en l’exili el 1947 a Londres i el 1948 a París i de la qual s’ha interpretat el delitós sonet descriptiu “Tardor”.

Maria Beneyto, interpretada en “La meua vida”, ens retratava les situacions dramàtiques i la  quotidianitat de la dona en la postguerra.

En l’espectacle hi havia un lloc per a una autora local, i l’elegida ha estat l’escriptora i traductora Encarna Sant-Celoni i Verger. La seua amiga, la professora Rosa Magraner, ha recitat el poema “Vaitot sempre” dedicat a l’Horta de  la Safor i a l’Horta de València, sempre en perill. Un poema escrit en record de la mestra i escriptora Carme Miquel, en el qual fa referència als títols de les seues obres més conegudes.

Maria Ibars, de Dénia, que va viure la llum de la República i la foscor del franquisme, ha estat protagonista en versos emotius interpretats per Ina Martí i Aitana Ferrer: “Barqueta menuda”, del poemari Penyamar i “Creixia una rosa” una metàfora de la vida i de les dificultats que patien les dones en un món que les oprimia.

També el castellà ha estat present en forma de cançons basades en els poemes de les argentines Eladia Blázquez, “Honrar la vida”, una declaració de principis front a la vida i d’Alfonsina Storni, “Date a volar”, una poesia plena de vida. També han interpretat un poema de la torrentina Cristina Carrasco, que el 2011 guanyà el premi de poesia Marc Granell de la Vila d’Almussafes.

De l’escriptora d’Altea Carmelina Sànchez Cutillas, honorada enguany per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, s’ha musicat el poema “Jo pagaria rescat pel meu silenci”.

Les autores de les darreres generacions i que han connectat més amb les joves intèrprets són: la barcelonina Mireia Calafell, amb un poema sobre l’autisme; la valenciana Isabel Garcia Canet amb “Cançons plenes de lluna”, i d’una autora anònima que usa internet per arribar al públic i parlar de tendresa i passió han interpretat “Quan m’abraces”.

Impressionant ha estat la versió de “L’àguila negra”, la cançó que popularitzà la cantant francesa Barbara i entre nosaltres la mallorquina Maria del Mar Bonet.

Per finalitzar l’actuació han interpretat un contundent poema de Begonya Pozo titulat “Dona” i han cantat el poema “Tendror” convidant Paco Muñoz, que estava entre el públic,  a cantar amb elles, ja que ha sigut el seu impulsor.

Un espectacle redó, molt aplaudit pel públic, on les veus de les interpretes acordades amb la música oferida per Murillo i Dols han posat en valor les paraules de la dona, en un recorregut literari que ha servit per donar vida il·lusions, inquietuds, lluites i també opressió que ha patit – i pateix encara- la dona. El cantant Paco Muñoz ha agraït al poble de Tavernes l’oportunitat que f uns anys li va oferir de participar també en el “Festival Sete Sois Sete Luas” i de viatjar a Itàlia on va cantar i popularitzant el nostre poeta Ausiàs March.

Amb Paco Muñoz després de l’espectacle portant la samarreta del programa de ràdio  Territori Sonor d’À Punt que em regalà la gran Amàlia Garrigós.

Imatges i text: Enric Marco i Rosa Magraner.

“Paraules de dona” va obrir ahir el Festival Sete Sois Sete Luas en el Dia del Clot de la Font. La Cotorra de la Vall.

I Venus retrobà Mart

0

Hi ha nits que inspiren. I que també que deixen respirar. Després d’un dia xafogós amb un ponent que no et deixava posar un peu al carrer, la brisa va escombrar la calor i ens permeté gaudir de l’espectacle del cel. I és que els planetes Venus i Mart, vigilats de prop per la Lluna, no oblidaren els seus afers, i seguint les lleis de la mecànica celeste, van acostar-se l’un a l’altre, amb una abraçada fervent.Anit, poc després de la posta de Sol, el planeta Venus destacava per la seua brillantor. El planeta està ara mateix separant-se cada dia més de la direcció solar i, per tant, es veurà cada vegada millor, més brillant i amb més hores present al cel vespertí. I en el seu trànsit per la volta celeste, anit dilluns 12 de juliol de 2021 es trobà amb el planeta Mart. Aquest moment en el qual els dos planetes es troben ben pròxims s’anomena conjunció. La separació dels dos planetes arribà a ser de només uns 0° 29´, ben prop de la constel·lació de Leo. Una separació equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Conjunció de Mart i Venus prop d’una Lluna de 2 dies d’edat. 12 de juliol 2021. Stellarium.

La trobada celeste estava prevista. En l’apunt del mes de juliol ja en vaig parlar. M’agrada veure i anunciar aquests tipus d’esdeveniments ja que serveixen per a que la gent no acostumada a mirar el cel puga reconéixer els planetes, i s’hi fixe en un alineament planetari que, a més de ser intrínsecament bonic, et fa veure com els planetes es mouen en el cel.

La conjunció planetària de Venus i Mart mostrava un planeta Venus molt més brillant ben prop d’un dèbil Mart, difícil de veure a ull nu, però ben visible amb prismàtics o amb les fotos de la càmera. Per això, si voleu veure Mart amb les meues fotos, només cal que amplieu la imatge, picant sobre ella.

Un detall que no va passar desapercebut va ser l’aspecte de la Lluna. Feia 2 dies estava en fase de lluna nova, totalment fosca,  ja que es trobava en la direcció solar, però ahir ja mostrava una fina zona il·luminada a la banda dreta. La banda esquerra de la Lluna, fosca ja que no li arriba la llum solar, era ben visible i mostrava una circumferència completa amb una tonalitat més apagada. Fins i tot es distingien algunes ombres fosques en la superfície que són els mars lunars. D’on li arriba la llum a aquesta zona lunar?  Evidentment, com que al cel nocturn observat des de la superfície lunar només hi ha dues fonts intenses de llum, el Sol i la Terra, i ja hem vist que la llum solar no li arriba, llavors la llum que causa la dèbil lluentor de la Lluna només pot provindre de la llum solar reflectida per la Terra. Aquesta llum sobre la Lluna rep el nom de llum cendrosa.

L’esdeveniment celeste va començar a ser visible en fer-se de nit en direcció oest, poc després de la posta de Sol. Des de les 22:00 h fins aproximadament a les 22:40 la bella dansa planetària va ser objecte d’admiració pels amants del cel.

Imatges:

Conjunció Venus-Mart en presència de la Lluna. Platja de Tavernes de la Valldigna. Panasonic, Lumix. Amb trípode. 12 juliol 2021. Enric Marco.

El cel de juliol de 2021

0

L’estiu ha entrat de ple. El cel finalment ha adquirit aquell to blau intens que invita a gaudir dels passejos matinals i vespertins, de la platja i, a la nit, traure el telescopi i observar la volta celeste. Ara sense excusa confinada podem, fins i tot, fugir de la ciutat a la cerca de cels foscos.

Comprovarem que, com cada estiu, la constel·lació de l’Escorpí serà ben visible, mentre que Sagitari i Capricorn l’acompanyaran. Entre elles la Via Làctia, majestuosa, s’enfila des de l’horitzó, passant pel zenit, i arribant fins al nord celeste. I, és que just en aquesta època de l’any la nostra galàxia es fa ben visible.

Vista des del Sud-Est fins al Sud-Oest de l’horitzó nocturn del 21 de juliol de 2021, a les 00:30. D’esquerra a dreta destaquen Júpiter, Saturn, la constel·lació de Sagitari, la Via Làctia i l’Escorpí, tot presidit per la Lluna. Stellarium.

La figura adjunta mostra un dia de juliol com a exemple del que podem veure mirant cap al sud. Passada la mitjanit del 20 de juliol, ja el 21, la Lluna en assenyalarà la constel·lació de l’Escorpí, amb la mirada inquietant del seu ull rogenc, l’estrella gegant Antares. Però hi ha més meravelles a la vista. D’esquerra a dreta destaca, ben brillant el planeta Júpiter, una mica més amunt Saturn, a la seua dreta la constel·lació de Sagitari, i la banda nebulosa de la Via Làctia.

A més, mirant cap amunt podrem veure el Triangle d’Estiu, format pels estels brillants Vega de la constel·lació de Lira, Deneb, del Cigne i Altair de l’Àguila. Son senyals inequívocs que som al ple de l’estiu.

Conjunció de Mart i Venus prop d’una Lluna de 2 dies d’edat. 12 de juliol 2021. Stellarium.

Els planetes seran cada vegada més visibles al llarg del mes i permetran una fàcil observació aquests pròxims mesos.

A la posta de Sol destaca per la seua brillantor el planeta Venus. El  planeta està separant-se cada dia més de la direcció solar i, per tant, es veurà cada vegada millor. En el seu trànsit per la volta celeste es trobarà amb el planeta Mart. Precisament la nit i matinada del 12 de juliol els dos planetes es trobaran en conjunció, arribant a separar-se només uns 0° 29´, en direcció de la constel·lació de Leo. Una separació equivalent al diàmetre de la Lluna plena.

Els següents dies Venus deixarà enrere Mart i continuarà en la seua òrbita allunyant-se cada vegada més del Sol per arribar a la separació màxima, l’anomenada màxima elongació oriental el 29 d’octubre de 2021.

Venus i la seua òrbita al voltant del Sol, vistos des de la Terra. 20 de juliol 2021 a les 22:15. L’estrella prop de Venus és Regulus, la més brillant del Lleó. Stellarium.

Per observar els planetes gegants Júpiter i Saturn caldrà buscar-los durant les primeres hores de la nit, mirant cap a l’est, sud-est. Passada la mitjanit Saturn primer i després Júpiter seran ben visibles en les constel·lacions d’Aquari i Capricorn, respectivament.

Els planetes gegants Júpiter i Saturn, la matinada del 8 de juliol 2021, mirant cap al Sud-est a la 1:00 de la matinada. Stellarium

Algunes pluges d’estels seran visibles aquest mes. La més destacada és els δ Aquàrids meridionals el 30 de juliol que semblaran eixir de la volta celeste ben prop d’on es trobarà aquell dia el planeta Júpiter. La taxa màxima observable serà d’un 25 meteors per hora. El millor moment per observar-los serà al voltant de les 4 de la matinada del 30 de juliol. Tanmateix la Lluna prop del quart minvant il·luminarà el cel i no ens deixarà gaudir plenament de l’espectacle celeste.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Juliol 01 23 11
Lluna nova Juliol 10 01 17
Quart creixent Juliol 17 12 11
Lluna plena Juliol 24 04 36

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes de juliol de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

 

Imatges:

La Via Làctia sobre les muntanyes Tre Cime di Lavaredo de les regions de Trentino-Alto Adige i Vèneto. Aleš Krivec. CC BY-NC-SA 2.0

L’Agrest: el meravellós cel de la Tinença de Benifassà

0
Publicat el 30 de juny de 2021

Col·laboració amb l’Agrest, revista quadrimestral del Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Gener 2021

El meravellós cel de la Tinença de Benifassà

En The Strange Affair of Uncle Harry, un film clàssic de 1945, dirigit per Robert Siodmak, l’elegant i nouvinguda Deborah Brown (Ella Raines) se sorprén del cel nocturn del petit poble de Corinth i li ho comenta al seu company Harry Quincy (George Sanders).

– No me n’havia adonat que ací teniu un cel.
– És el mateix que teniu a Nova York.
– Oh, no hi ha cel a Nova York. Els llums brillants han acabat amb ell.

Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim damunt nostre és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem aterrat a la Tinença de Benifassà. Des del 2014 hi hem fet estada, habitualment invitats pel Parc Natural i per l’ajuntament de la Pobla, per explicar les bondats de l’indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre. Les ciutats properes i algunes instal·lacions molt millorable sa l’interior del parc ens priven d’una foscor total, sobretot cap a l’horitzó oest.

En un parc natural com el de la Tinença s’han de conservar els ecosistemes diürns, però també els nocturns. Els animals que viuen a la nit no han de ser molestats per llums intrusius que alteren la seua forma de vida.

La gent associa la llum artificial nocturna amb el progrés, el benestar i sobretot la seguretat vial i personal. Tanmateix, açò és un mite, ja que la instal·lació de més punts de llum, de major potència i engegats durant més hores a la nit només augmenta les despeses energètiques i contamina el cel, mentre que els efectes sobre la seguretat vial no estan gens clars. A més, els experts ens diuen que la llum a la nit en àrees solitàries només dona la sensació de seguretat personal però no fa que realment el lloc siga més segur.

La contaminació lumínica interfereix directament en els hàbits de vida dels animals del nostre entorn. Els insectes són el grup més afectat, mentre que una llum molt tènue és suficient per alterar els hàbitats d’amfibis, aus i mamífers. Per a tots els animals nocturns, la nit és necessària ja que al llarg de la seua evolució s’han adaptat i especialitzat per tal d’ocupar els nínxols ecològics que deixa la nit, i que ara es veuen amenaçats per la intervenció antròpica.

En aquest temps d’una pandèmia causada per interaccions entre espècies silvestres i humans, un efecte sorprenent, però no inesperat, de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes nocturns és la relació d’aquesta amb algunes malalties, com ara la causada pel virus del Nil Occidental. Els ocells són els portadors del virus, moltes vegades de manera asimptomàtica. Els mosquits són els vectors de la malaltia ja que, després de picar un ocell infectat, poden picar un humà i li poden transmetre el virus. La investigadora de la South Florida University, Meredith Kernbach, afirma: “Hi ha proves que la llum tènue a la nit estén l’activitat nocturna en els ocells. Aquest augment de l’activitat significa que la major interacció entre les espècies no només és possible, sinó probable, i això té implicacions per a la propagació de malalties com el Virus del Nil Occidental“.

Una campanya dels Parcs Nacionals dels Estats Units, realitzada per Tyler Nordgren, astrònom i artista, utilitza un lema molt contundent: Half the Park is after dark. És a dir, la meitat del Parc ve quan es fa fosc. Si no es visita el parc a la nit, es perd la meitat de l’espectacle. Una idea molt suggerent que podria aprofitar-se per valorar encara més el Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

El foment d’activitats nocturnes al Parc, evidentment de manera controlada, seria molt positiu per apreciar la bellesa de la natura a la nit, tant la terrestre com la celeste: rutes per detectar rats penats, observació del cel (astroturisme) o fotografia nocturna com fa el fotògraf de Benicarló, Lluís Ibáñez, que ha captat aquests moments màgics d’hores de foscor en què els únics llums són els de la celístia o cel estrellat. Fa un parell d’anys presentà al Jardí Botànic de la Universitat de València l’exposició “Quan dormen els arbres”.

Ací deixem aquestes idees i propostes perquè siguen valorades o tingudes en compte i, si cal, us brindem la nostra més desinteressada col·laboració.

Enric Marco Soler i Ángel Morales Rubio
Salvem la nit, Universitat de València

Revista completa L’Agrest, gener 2021

Imatge: Coratxà, el 25 d’agost de 2020.  Ángel Morales-Rubio.

Ecoxarrada: Sostenibilitat i contaminació lumínica

0
Publicat el 29 de juny de 2021

Dimecres passat 23 de juny vaig participar en la I edició de Catarroja Sostenible i Saludable 2021, invitat per la regidoria de Desenvolupament sostenible de Catarroja.

La meua ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

 

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

 

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs.  Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera.  Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

 

De tot això i més vaig parlar el dimecres 23 de juny a les 18 hores dins el cicle “Catarroja sostenible i saludable” .

Si us interessa podeu veure la xarrada completa en aquest enllaça de Youtube.

Per què dormim?

0
Publicat el 26 de juny de 2021

Por qué dormimos

Matthew Walker

978-84-120645-2-0 (llibre)
9788412099362 (eBook)

Editorial Capitán Swing

Molts comencem el dia esgotats. La vida moderna ens aboca a un son curt, retallat en el seu inici per la vida familiar i l’oci nocturn i en el seu final pels horaris fixos d’entrada al treball. Si a més, com a astrònoms, fem observacions nocturnes, l’hora de ficar-se al llit pot allunyar-se indefinidament. Així que no dormim prou. Però si te’n vas al llit tard i t’alces d’hora aprofites el temps, tens més oportunitats per a crear i estudiar. Això sembla, almenys.

Tanmateix si tots els animals dormen, cal pensar que, des del punt de vista evolutiu, alguna utilitat ha de tindre el dormir. Què ens reporta dormir? Durant els últims anys l’estudi del cervell ha fet uns avanços espectaculars i comencem a entendre els beneficis del son. Matthew Walker, neurocientífic de la Universitat de Califòrnia/Berkeley ens ho explica en: Por qué dormimos.

Una bona dormida hauria de durar unes 8 hores. Però és més important encara que aquesta continga totes les fases necessàries: fase no-REM, que consolida la informació apresa durant el dia, transferint-la al magatzem a llarg termini del cervell i fase REM, generadora dels somnis i associada a la creativitat, on es creguen nous vincles entre fragments d’informació no connectats entre si.

Al llarg del llibre anem descobrint molts errors que hem comés al llarg de la nostra vida. Per exemple, la ciència del son ha demostrat que dormir després d’estudiar consolida l’aprés. Per això el Dr. Walker ha abolit els exàmens en les seues classes, perquè els seus estudiants no es passen la nit en blanc el dia anterior. A més dormir ajuda a millorar la memòria motriu, per la qual accions d’habilitat acaben sent instintives. Això ho experimenten músics, esportistes i científics que automatitzen rutines de moviment després d’una bona nit dormint. L’autor assessora l’NBA i recepta millors sons per a aconseguir millors resultats.

Però el mes sorprenent ha sigut descobrir que la fase REM i el somiar estimulen una forma de processament associatiu de la memòria que fomenta la resolució de problemes i la creativitat. Alguns dels descobriments científics més importants han sigut realitzats després d’un somni. Dmitri Mendeléiev va aconseguir ordenar adequadament els elements químics després de veure-ho en un somni. August Kekulé va descobrir l’estructura en anell del benzé gràcies a que havia somiat amb àtoms que ballaven i es convertien en una serp que es mossegava la cua. Niels Bohr va tindre la idea del model atòmic en un somni on va veure el Sol envoltat pels planetes. Evidentment això ocorre només si s’ha pensat intensament en el problema abans de dormir.

Arribats a aquest punt necessites despertar-te amb despertador? durant el dia, lliges i rellegeixes una mateixa frase en l’ordinador? Si és així, llavors pertanys al grup majoritari de persones del primer món que pateix de privació del son. La conseqüència no és únicament que estiguem cansats al llarg del dia sinó que el risc de patir algun tipus de mal físic o mental augmenta.

Però una vegada en el llit per què dormim poc i malament? L’exposició nocturna a la llum blanca, amb un excés de blau (tauletes, televisió, mòbil, llum a casa o del carrer que entra per al finestra), és la causa principal però també ho són l’alcohol, la cafeïna, l’ambient tèrmic inadequat i l’ús del despertador, al qual l’autor li dedica bastants pàgines del llibre.

La falta crònica de son s’ha relacionat amb l’alzheimer, l’ansietat, la depressió i els accidents cerebrovasculars, així com amb diferents tipus de càncer, la diabetis, la hipertensió i els atacs cardíacs, l’obesitat i la infertilitat.

A més la fase REM es produeix principalment en les dues últimes hores del son. Per això si només es dorm durant 6 hores, es perd la part més creativa de la nit i renunciem a gaudir d’aqueixes idees genials que tots desitgem en el nostre treball.

I si aquest text us ha fet vindre la son hauré aconseguit un dels meus objectius. Deixeu de llegir i anar-vos a dormir per a ser més creatius demà. No us ho tindré en compte.


Aquest text va ser publicat inicialment al butlletí de Societat Espanyola d’Astronomia

Por qué dormimos, de Matthew Walker, Enric Marco, Boletín de verano de la SEA, 21 juny 2021

Publicat dins de Ciència i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari